Castro romà de Noviodunum
El castre romà de Noviodunum (Plantilla:Lang-ro), també conegut com Noviodunum ad Istrum, va anar un castrum i un port de la província romana de Moesia Inferior, situat en el baix Danubio, en la seua vora dreta.
Situació
[editar | editar còdic]El castre romà de Noviodunum està ubicat en la vora del Danubio, 2 km a l'est d'Isaccea, districte de Tulcea. El fort va ser la base de l'unitat militar naval Classis Flavia Moesica.
La plataforma suroest, marcada per la presència del túmulo Kurgan-Vizir (en una circumferència de 400 m, una altura de 73 m i una pendent de 75-90°), està esguitada per numerosos túmulos funeraris de la necròpolis de la ciutat romana. Els montículs estan alineats a lo llarc de llínees radials, a abdós costats de les antigues artèries vials que conectaven la fortalea en el territori.
Història
[editar | editar còdic]Antiguetat
[editar | editar còdic]Mencionat per autors antics i bizantino (Claudio Ptolomeo, Amiano Marcelino, Procopio de Cesarea, Jordanes i Constantino Porfirogéneta), en fonts cartogràfiques i en relats de viagers medievals, Noviodunum va eixercitar un important paper estratègic i econòmic en el Baix Danubio. La posició geogràfica d'este assentament va oferir als romans la possibilitat de supervisió i control de la frontera de tot el llimes romà en el nort del Danubio.
Ací va construir un pont en el 514 a. l'emperador Darío de Pèrsia, per a passar a terra dels escitas. Els grecs de les ciutats pónticas varen fundar en este lloc una factoria de comerç[1]
En l'establiment dels romans en Dobruja, Noviodunum es va convertir en el quarter general d'una de les legions encarregades de custodiar esta frontera. En l'orde de successió, les unitats de la Legio XI Claudia, la Legio V Macedonica (fins a l'época de Marco Aurelio), la Legio I Iovia (des de Diocleciano) o la Legio II Herculia varen estar estacionades ací.[2] Aixina mateix era base de flota fluvial romana, la Classis Flavia Moesica. La posició geogràfica oferia a la fortalea la possibilitat de vigilància i control de tota la frontera nort (llimes) del Danubio. Esta importància estratègica determinaria també la funció administratiu-econòmica de la ciutat que es desenrollaria entorn al campament militar.
Es convertiria en un important centre militar des de Domiciano i Trajano. La localitat estava en el camí de les grans invasions: sármatas, costobocios, godos, hérulos, etc, per lo que vaig ser destruïda. Va ser reconstruïda en temps de Constantino el Gran més vesprada de 324 i posada baix el mando del Dux Scythiae.[3]
Edat Mija
[editar | editar còdic]En 1340, ací va tindre lloc l'atac de la Horda d'Or. A través d'este lloc els turcs varen enviar els seus eixèrcits contra Moldàvia, aixina com els eixèrcits russos durant les guerres anti-otomanes dels sigles XVIII i XIX.
A partir de el X, el nom Noviodunum desapareix i en el seu lloc trobem mencionat el d'Isaccea. Si abans de l'invasió dels tàrtars (1241) Noviodunum s'havia convertit en una autèntica ciutat bizantina, a partir de la segona mitat de el XIII, la zona habitada es va ser retirant cada volta més prop de la fortalea, a on la trobem fins a la conquista otomana en 1420. Els turcs varen desplaçar el centre de gravetat cap a l'oest, a on s'havia fundat un chicotet assentament, provablement pels tàrtars, des de el XIII.
Descobriment i excavacions
[editar | editar còdic]El jaciment va ser descobert en 1955.[4] L'àrea ha segut somesa a excavacions recents, que resalten l'importància del jaciment.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Petre Coteț, Ioan Popovici, Gavrilă Simion, Tulcea: Ghid Turistic.
- ↑ Istoria Bizanțului - Limesul dunărean în vremea lui Constantin cel Mare Plantilla:Ro.
- ↑ Notitia Dignitatum, Oriens, XXXIX.
- ↑ Ficha en el Repertori Arqueològic Nacional.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Victor Henrich Baumann, Noviodunum: șantier arheologic 1995 - 2009. Editura Granada, 2010.
Ion Barnea, Dinogetia et Noviodunum, deux villes byzantines du Bas-Danube RESEE, 9, 1971, 3, pp. 343-362.
- Victor Henrich Baumann. Atti de el IV Convegno vaig donar Studi italo-romeno, Bari: 2004, pp. 113-132.
- Jean-Claude Golvin. I Romani i il Mediterraneo. Roma: Istituto Poligrafico i Zecca dello Stato, 2008. ISBN 978-88-240-1142-6.
Michael Reddé, Mare nostrum - els infrastructures, li dispositif et el histoire de la marine militaire sous l'empire romain. París: Ecole Française de Rome, 1986. ISBN 978-2-7283-0114-0. Dennis B. Saddington, Classes. The Evolution of the Roman Imperial Fleets en Paul Erdkamp, A Companion to the Roman Army, Blackwell Publishing, 2007. ISBN 978-1-4051-2153-8.
- Chester G. Starr, The Roman Imperial Navy: 31 B.C.-A.D. 324. Cornell University Press, 1960. ISBN 978-0-89005-544-1.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Sitie web del jaciment Plantilla:Ro.
- Grajd pesta cel mai mare castru roman din Dobrogea en Adevărul, 15 de juliol de 2010.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Castro romano de Noviodunum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.