Catarates del Iguazú

Archiu:Aerial Foz de Iguaçu 26 Nov 2005.jpg

Catarates del Iguazú

Les catarates del Iguazú (en portugués: catarates do Iguaçu) són un conjunt de catarates que es localisen en el riu Iguazú, entre la ciutat de Port Iguazú, província de Missions, Argentina, i Foz do Iguaçu, estat de Paraná, Brasil.

Estan formades per 275 bots d'aigua que es precipiten sobre un conjunt de capes de basalt d'orige volcànic, el desgast diferencial del qual ha generat la forma escalonada del terreny; el 80 % d'ells s'ubiquen del costat argentí. Un espectàcul aparte és el seu bot de major cabal i, en 82 m, també el més alt, la Gola del Diable, el qual es pot gojar en tota la seua majestuosidad des de sol 50 m, recorrent les passareles que partixen des de Port Canoas, al que s'aplega utilisant el servici de trens ecològics. Per este bot passa la frontera entre abdós països.

Per les característiques de la zona es poden observar: “Una exuberante i casi tropical vegetació, la frondosidad de les grans falagueres, les canyes dels #bambú, els graciosos troncs de les palmeres i mils d'espècies d'arbres, en les seues copes inclinant-se sobre l'abisme adornat en verdets, begonias roges, orquídees d'or, bromelias lluents i bejucos en flors trompetes…”

Les catarates varen ser elegides com una de les «Sèt maravelles naturals del món».

Toponímia

El nom de les catarates en espanyol, Iguazú i arcaicamente Yguazú, prové de dos paraules d'orige guaraní: la paraula «i» (que es llig [ɨ]) com vocal tancada central no redonejada i la paraula «guazú», que en eixa llengua volen dir i= 'aigua', guazú= 'gran'; és dir, Iguazú significa “aigua gran”. En portugués li les denomina catarates do Iguaçu.

Història

En l'any 1541, mentres realisava una travessia des del oceà Atlàntic fins a Asunción del Paraguay, l'alvançat espanyol Álvar Núñez Cap de Vaca va divisar les sorprenents catarates del riu Iguazú i les va batejar com a «bots de Santa María». El primer europeu en divisar estes catarates va ser el nàufrec de l'expedició de Juan Díaz de Solís, Allunte García, en 1516, quan va creuar per eixa regió en busca de la serra de l'argent. El nom de «Bots de Santa María», en el temps va ser reemplaçat per la seua antiga denominació guaraní Iguazú (antiga ortografia de Iguazú 'gran cantitat d'aigua', i guazú 'gran').

Per llavors la regió era habitada per indígenes de l'ètnia mbyá-guaraní, els qui al voltant de 1609 varen començar a viure el procés evangelizador protagonisat pels sacerdots de la Companyia de Jesús, cridats jesuïtes, els qui varen desenrollar exitosamente en esta regió d'Amèrica Llatina un sistema de reduccionés que va aplegar a contar en 30 pobles distribuïts en les regions del Vaig tapar i La Guayrá (ubicats actualment en el sur de Brasil, Paraguay i en Argentina, en tota la província argentina de Missions i el nort de Corrents). Varen ser les missions jesuíticas guaraníes.

Per diferències polítiques i econòmiques en la corona d'Espanya els jesuïtes varen ser expulsats en 1768.

La zona de les catarates va tornar a cobrar un nou impuls cap a juny de 1881 —poc abans de la federalización de Missions—, moment en que la província de Corrents, que eixercia la jurisdicció, va vendre 50 llegües quadrades de terres sobre els rius Paraná, Iguazú i Uruguay a Sever Fernández i Ernesto Arnadey. Estos varen transferir els seus drets, en octubre d'eixe mateix any, a Rafael Gallino, qui va tornar a enajenarlos a favor de Gregorio Lezama.

En decembre de 1881 Missions es va separar de Corrents i en 1882 va assumir el primer governador, Rudecindo Roca, qui va dividir el territori en cinc departaments. Un dels seus comandants, Francisco Cruz, va aplegar fins a la confluència dels rius Paraná i Iguazú duent en ell a una comissió científica alemana que buscava terres per a colonisar. Esta expedició era costejada per Ledesma (propietari de les terres de Iguazú) i dirigida per l'explorador Carlos Bossetti. Entre els expedicionarios es trobava també Jordan Hummell, que anys més vesprada va organisar el primer viage de turisme a les catarates del Iguazú. Aixina, les catarates són “descobertes” novament i varen tornar a ser admirades.

En 1888, Gregorio Lezama va vendre les «terres del Iguazú» a Martín Erracaborde Cía.

En 1902, el Ministeri de l'Interior d'Argentina va encomanar a l'arquitecte paisajista Carlos Thays realisar un estudi de les catarates, que va ser la base per a la creació del parc nacional Iguazú, en 1934, que posseïx 67 620 hectàrees de selva misionero.

El 20 de setembre de 1895, el governador Balestra va dividir la província en 14 departaments. El departament Iguazú va passar a integrar el departament Frontera junt a Manuel Belgrano, Eldorado i part de Sant Pedro.

El 19 de juliol de 1897, es va designar juge de pau de l'incipient població de Iguazú a Alberto Múgica. Per a llavors, Jordan Hummell, acompanyat dels senyors Núñez i Gibaja, ya havia realisat una nova incursió fins a les catarates del Iguazú, pero pel costat brasiler, ya que del costat argentí la selva era impenetrable. D'eixe viage varen dur al govern el seu interés en promoure l'arribada de turistes.

Una de les vàries llegendes conta de l'existència d'una serp jaganta, "Mbói", la qual vivia en l'interior del riu. Per a aplacar la seua ferocitat, els aborigen sacrificaven a una dama una volta per any, tirant-la a les aigües com a ofrena per a la béstia. En una d'eixes ocasions un valent guaraní va raptar a la donzella elegida, per a salvar-la del tradicional rito, escapant en ella en canoa pel riu.

En enterar-se de la gosadia, Mbói va entrar en còlera i encorvando el seu llom va partir el curs del riu, creant aixina les catarates i separant d'esta manera a abdós indígenes.

Fauna

La fauna que existix en les catarates de Iguazú està composta per 450 espècies d'aus, 80 espècies de mamífers, gran varietat d'insectes i dins de la fauna fluvial podem trobar yacarés, tortugas, garzas i peixos.

Dins de les espècies d'aus que existixen destaquen les falcies de cascada que són l'espècie representativa de les cascades de Iguazú; també es troba el tucán gran, que és un dels cinc tipos de tucanes que existixen en la zona.

Les cascades representen un refugi per a alguns animals que es troben en perill d'extinció, com el yaguar, tapir, ocelote, tiricas, gose formiguer, la yacutinga, àguiles selváticas, el yacaré overo, etc.

Passejades

Les catarates del Iguazú són el principal centre turístic del noreste d'Argentina, i un dels principals de tot el país.

En elles, les passejades es troben principalment en el costat argentí, encara que des del costat brasiler es té una vista panoràmica.

En 1984 el sector argentí de les catarates, el parc nacional Iguazú, va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco. Posteriorment, en 1986, el sector de Brasil, que es troba en el parc nacional de Iguazú, també va ser declarat Patrimoni de la Humanitat.

Dins del parc argentí es troba el Hotel Sheraton Iguazú (abans hotel Internacional Iguazú), que conta en una vista panoràmica de la Gola del Diable i dels bots brasilers.

Prop de les catarates es troba la ciutat argentina de Port Iguazú, en la confluència dels rius Iguazú i Paraná. Allí s'ubica la triple frontera en Paraguay.

• Passejada Inferior:

Partint des del mirador, que recorda per la seua figura a un far i es destaca de l'entorn pel seu color blanc, es descendix per numeroses escalinates (algunes varen ser tallades en la mateixa roca) cap al riu Iguazú i es transita per una bella sendera pedestre. Rodejat per la exuberante selva podrà gojar d'una bella visió de la part inferior dels bots.

Començant la visita en el bot Lanusse i passant pel bot Álvar Núñez Cap de Vaca, s'aplega a un esplèndit punt panoràmic des d'a on tindrà una primera vista de la Gola del Diable. Alvançant una miqueta més s'observa l'illa Sant Martín i a la seua dreta el bot homònim. Al final de la sendera es troba el bot Bossetti.

Allí el vapor d'aigua produït pel choc de l'aigua contra les roques forma una tènue pero incessant pluja. Descendint per la sendera cap a Punta Perille podrà, si en eixe moment es troba habilitat, navegar pel riu Iguazú i creuar a l'illa Pasqua. Ya de tornada es passa pel bot Dos Germanes, a on abans es podia gojar d'un refrescant bany en l'enorme pileta natural que es forma en la seua base, ya que ara dita activitat es troba prohibida.

• Passejada Superior:

Partint des del mateix lloc abans mencionat, es recorre, com el nom de la passejada indica, la part superior de les caigudes d'aigua. El punt d'observació des d'un nivell més alt canvia per complet la visió del paisage. es veu pràcticament els seus peus despeñarse les turbulentas aigües.

D'esta manera es visita novament el Bot Dos Germanes, el Bossetti, el Chic, que són una menuda bestreta de l'imponent gola del Diable. En este lloc, a on l'aigua cau des d'aproximadament 70 metros d'altura, sorprén el ensordecedor bramar de l'aigua, permanentment cobertes per denses columnes de vapor, que despedix el choc de l'aigua en les roques.

• Gola del Diable:

A la gola del Diable s'accedix a través del Tren de les Catarates, descendint en l'Estació Gola del Diable. A partir d'allí es realisa una caminada per la nova passarela, que serpenteando entre les illes, recorre 1100 metros fins als amplis balcons ubicats junt a la vora i #front de la Gola del Diable. La duració d'esta passejada és de dos hores. L'últim tren partix a les 15:30 hs, i l'horari de tancament de la passarela és a les 17:00 hs.

• Illa de Sant Martín:

Artícul principal → Illa de Sant Martín (Argentina).

Anys arrere, era possible aplegar a l'Illa de Sant Martín a través del servici de pots que eixien des del circuit inferior. Des d'ací es podia observar una vista panoràmica de la Gola del Diable, de la Finestra (en la seua dormidero de jotes), i del bot Sant Martín. En l'actualitat, no sé permet l'accés a l'Illa Sant Martín.

• Sendera Macuco:

Esta sendera de senderisme és una de les eixides tradicionals per als amants de l'observació de la naturalea. Una antiga picada d'extracció forestal de 3600 m de llongitut per ambient selvático. Esta sendera permet accedir a una cascada de 20 m en plena selva. És una oportunitat per a conéixer selva, i avistar macucos, mones platirrinos com el cai o la mona carayá, coatíés, pavas de mont, un sinfín d'insectes i ocasionalment escurçons de coral. Ací es troba el Bot Arrechea.

1. REDIRECT Plantilla:Panorama

Distribució de les catarates entre Argentina i Brasil

Les Catarates de Iguazú es troben dispostes en forma que sembla una gran "J" inversa. En la marge dreta (nort) es troba el territori brasiler, el qual posseïx poc més d'un 20 % dels bots de dites catarates; i del costat esquerre (sur) es troben els bots argentins, els quals conformen casi un 80 % de les catarates. Per a conéixer completament i apreciar del tot estes catarates, la recomanació és visitar tant el costat argentí com el brasiler, perque d'un costat s'aprecia panorámicamente l'atre, i viceversa. Sorgix d'esta distribució el dit que “des de Brasil es veuen les catarates, i des d'Argentina es viuen”: des de Brasil es té una panoràmica impactant de la majoria dels bots, els quals poden ser recorreguts vívidamente del costat argentí. En efecte, del costat argentí el visitant es mou entre els bots, no solament en les passareles que permeten casi tocar l'aigua, sino també en les passejades en llancha, que permeten anar fins a a el costat de les impactants caigudes d'aigua, i inclús acostar-se a la Gola del Diable, si es partix en llancha des de territori argentí.

Cabal

El cabal d'aigua promig d'estes catarates (cascades) és de 1500 m³ per segon, encara que a fins de juny de l'any 2014, es va produir la riuada històrica que va aplegar als 5000 m³ per segon, triplicant el cabal promig que duen les Catarates del Iguazú (superant la riuada de l'any 1983) producte de les intenses pluges en les altes conques del riu Iguazú sobre territori brasiler. Contràriament, la sequia històrica de l'any 1978 és exhibida pel parc nacional cóm l'any en que menys cabal duyen les catarates.

Una de les sèt maravelles naturals del món

Les catarates del Iguazú són una de les «Sèt maravelles naturals del món». L'11 de novembre de 2011, les catarates varen ser elegides provisionalment. El 22 de febrer de 2012 la fundació New7Wonder finalment va confirmar que estes catarates són oficialment una de les «Sèt maravelles naturals del món».

Més de cent millons de persones en tot lo món varen votar a través d'Internet per mensage de text, en més 440 atractius de 220 països. “Estes maravelles sobreviuen a totes les maravelles que existixen i podran existir perque són maravelles de la naturalea”, varen ser declaracions de l'embaixador brasiler Enio Cordeiro.

«La nostra visió de Iguazú com una de les 7 maravelles de la naturalea és la promoció de les Catarates a través d'una forma de turisme que fa un impacte mínim sobre el mig ambient, a l'hora que ajuda a crear ocupacions de calitat per a la població local», va dir Bernard Werber, qui va agrair als votants, als Comités Oficials de Respal, i als governs d'Argentina i Brasil pel seu compromís en l'èxit de la campanya.

El passar a ser una de les sèt maravelles naturals del món va redundar, només en el primer any, en un aument en el volum de turisme en aproximadament 300 000 persones.

Vore també

• Triple Frontera
• La missió (película)

Enllaços externs

Commons

• Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Catarates del Iguazú.

• Documents de la declaració com a Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO (en anglés)
• Pàgina oficial del Municipi de Port Iguazú
• Copel Monitoramento Hydrológico (Mides del cabal del riu Iguazú; El punt vert més a l'esquerra dona el cabal en Hotel Catarates)
• [2] Info Triple Frontera (en anglés)