Anar al contingut

Cataysia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:The World of the Carboniferous-Permian boundary.svg
Mapa del món en el llímit Carbonífero-Pérmico (fa uns 300 millons d'anys) que mostra a Cataysia (rosa).

Cataysia era un microcontinente o un grup de terrenys que es varen separar de Gondwana durant el Paleozoico tardà. En la seua majoria corresponen a l'actual territori de China, que es va dividir en els blocs del nort i sur de China.

Terminologia

[editar | editar còdic]

Els térmens 'Cataysia', 'Cataysialandia' i 'Cathaysia Terrane' han segut utilisats per varis autors per a diferents blocs continentals o terrenys i ensamblages dels mateixos. Durant el Devónico, els continents del sur de China i Indochina s'havien separat de Gondwana i varen chocar durant el Carbonífero para finalment formar un superterrano en el Pérmico. 'Cataisia' s'ha utilisat per a algunes o totes les constelacions involucrades en este viage tectónico.[1] Per eixemple, en Li et al., 2008, el sur de China es va formar a partir de la fusió dels «blocs Yangtsé i Cataysia», mentres que Scotese y McKerrow, 1990 agrupa el nort de China, el sur de China i Indochina en els «terrenys cataysianos».[2]

Cataysia, sensu Scotese, són alguns dels casi 70 microcontinentes que estan involucrats en la formació d'Àsia.[3] Ademés, Cataysia, tant en el sentit de Scotese com Li i uns atres, s'agrupa entre els «vagabunts solitaris» de Meert, 2014 –continents més menuts la posició dels quals varia dràsticament entre les reconstrucció de plaques.[4]

Paleoclima

[editar | editar còdic]

Durant el Pérmico, Cataysia o ben China del Sur estava ubicada prop de l'Equador i dins del Oceà Paleo-Tetys junt en el continent del Nort de China i estos dos menuts continents compartixen lo que a sovint es diu les «flores i fauna cataysianas» (en contrast en les «flores de Gondwana i fauna»).[5] Quan el nort i el sur de China varen chocar durant el Triásico Tardà, l'oceà Qinling es va tancar.[6] El sur de China estava cobert de boscs de carbó formats per falagueres semilleros de l'orde Callistophytales, mentres que Lycopodiophytes, semblats a arbres, varen sobreviure fins al Pérmico.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Metcalfe, 2002, South China/Indochina Super Terrane, pp. 552, 554
  2. Li et al., 2008, Geological setting, pp. 342–343;Scotese y McKerrow, 1990, Table 1, p. 3
  3. Rino et al., 2008, p. 54; Fig. 6, p. 59
  4. Meert, 2014, The lonely wanderers (North China, South China, Kalahari/Kaapvaal, Tarim), p. 161
  5. Metcalfe, 2002, Abstract
  6. Scotese y McKerrow, 1990, p. 17