Bosc de carbó

Archiu:Plants of the Carboniferous age caps block 0 Bd. 15 1890 (128660878).jpg

Aiguafort que representa algunes de les plantes més significatives del Carbonífero .

Els boscs de carbó eren les vastes franges de chapulls que cobrien gran part de les àrees terrestres tropicals de la Terra durant el Carbonífero tardà (Pensilvánico) i el Pérmico. A mida que la matèria vegetal d'estos boscs es va podrir, es varen acumular enormes depòsits de turba, que després es varen transformar en carbó.

Gran part del carbono en els depòsits de turba produïts pels boscs de carbó va provindre de la divisió fotosintética del diòxit de carbono existent, que va lliberar l'oxigen separat a l'atmòsfera. Este procés pot haver aumentat considerablement el nivell d'oxigen, possiblement fins a un 35%, fent que l'aire siga més fàcilment respirable per animals en sistemes respiratoris ineficientes, com ho indica el tamany de Meganeura en comparació a les parots modernes.

Els boscs de carbó cobrien la zona tropical de Laurasia (Europa, este de Norteamérica, extrem nort-occidental d'Àfrica) i Cataysia (principalment China). El canvi climàtic va devastar estes selves tropicals durant el periodo Carbonífero. El colapse de la selva tropical del Carbonífero va ser causat per un clima més fret i sec que inicialment va fragmentar i després va colapsar l'ecosistema de la selva tropical. Durant la major part del restant del Carbonífero, els boscs de carbó es varen restringir principalment a refugis en Amèrica del Nort (com les conques de carbó dels Apalaches i Illinois) i Europa central.

Al final del periodo Carbonífero, els boscs de carbó varen experimentar un resorgiment, expandint-se principalment en l'est d'Àsia, en particular China; mai es varen recuperar per complet en Euramérica. Els boscs de carbó chinencs varen continuar florint fins a ben entrada l'época del Pérmico. Este resorgiment dels boscs de carbó en temps del Carbonífero molt tardà sembla haver coincidit en una disminució de les temperatures globals i la tornada d'un extens gèl polar en el sur de Gondwana, potser per la disminució del efecte hivernàcul a mida que el procés de deposición massiva de carbó va extraure diòxit de carbono de l'atmòsfera.

Mig ambient

Erro al crear miniatura:

Bosc de carbó de falagueres arbòrees i lycopsida, en una representació d'un artiste de 1906

Els boscs de carbó semblen haver segut àrees pantanosas planes i baixes en rius fluint des de terres més altes i més seques. Quan els rius es varen inundar, l'es va acumular gradualment rovina en dics naturals. Els llac es varen formar quan algunes àrees varen disminuir, mentres que les àrees anteriorment humides es varen secar per l'acumulació de sediment. Quan es va convertir en una zona boscosa suficientment seca com per a ser encesa per caigudes de rajos, els incendis forestals varen deixar carbó vegetal, fusain, el component del carbó.

Fòssils dels boscs de carbó en Gran Bretanya

Els gèneros registrats en Gran Bretanya inclouen:

• Fulls de pteridospermas: Alethopteris, Callipteridium, Cyclopteris (bases dels fulls),? Desmopteris, Dicksonitas, Eusphenopteris, Fortopteris, Hymenophyllites, Karinopteris, Laveinopteris, Linopteris, Lonchopteris, Lyginopteris, Macroneuropteris, Margaritopteris, Mariopteris, Neuralethopteris, Neuropteris, Odontopteris, Palmateristopteris, Parulopteris
• Òrguens d'espores de pteridospermas: Aulacotheca (macho), Boulaya, Potoniea (macho), Whittleseya (macho)
• Llavors de pteridospermas: Gnetopsis, Hexagonocarpus, Holcospermum, Lagenospermum ,? Polypterocarpus, Rhabdocarpus, Trigonocarpus
• Frondas de falagueres: Aphlebia, Bertrandia, Corynepteris, Crossotheca, Cyathocarpus, Lobatopheris, Oligocarpia, Pecopteris, Polymorphopteris, Renaultia, Sphyropteris, Sturia, Zeilleria
• Fulls de falaguera arborescente: Caulopteris
• Tallos de falagueres arborescentes: Artisophyton, Megaphyton
• Arbres de brots i brots de fulls de licopsidas: Cyperites, Lepidodendron, Ulodendron
• Tallos d'arbres de licopsidas: Asolanus, Bothrodendron, Cyclostigma, Lepidophloios, Sigillaria, Sublepidophloios, Syringodendron (descortezado)
• Parts reproductores de licopsidas: Flemingitas, Lepidodostrobus, Lepidodostrobophyllum (esporofilas), Sigillariostrobus
• Tallos de licopsidas (herbáceos): Lycopodites, Selaginellites
• Fulls de esfenópsidas: Annularia, Asterophyllites
• Tallos de esfenópsidas: Calamites
• Parts reproductores de esfenópsidas: Bowmanitas, Calamostachys, Macrostachya, Palaeostachya
• Fulls de Cordaites
• Caixa de mèdula de talle de cordaítas: Artisia (algeps de mèdula)
• Llavors de cordaítas: Cordaicarpus
• Cons i llavors de cordaítas: Cordaitanthus
• Provablement fulls de progimnospermas: Noeggerathia
• Fulls de conífera: Walchia
• Llavors: Carpolithus, Cornucarpus, Samaropsis

Vida animal

Els animals que habitaven els boscs de carbó eren invertebrats (particularment insectes), peixos, amfibis laberintotodontes i reptils primitius. Un eixemple de mengen plantes es va evidenciar pels arbres lycopsida traqueidas trobat en els budells d'un Arthropleura. Els amfibis estaven molt estesos, pero una volta que els boscs de carbó es varen fragmentar, el nou entorn es va adaptar millor als reptils, que es varen tornar més diversos i inclús varen variar la seua dieta en l'entorn ràpidament canviant.

Vore també

Estes películes i séries de televisió estan ambientades en part en boscs de carbó:

• Prehistoric Park, Episodi 5: "La casa dels insectes"
• Walking with Monsters Episodi 2: "Els començos dels reptils"