Colapse de la selva tropical del Carbonífero
El colapse de la selva tropical del Carbonífero (CRC per les seues sigles en anglés) va ser un event d'extinció menor que va ocórrer fa uns 305 millons d'anys, en el Kasimoviense enjorn, edat del Pensilvánico Tardà (Carbonífero tardà).[1] Va alterar els vasts boscs de carbó que cobrien la regió equatorial d'Euroamérica. Este event pot haver fragmentat els boscs en refugis aïllats o 'illes' ecològiques, lo que a la seua volta va fomentar el nanisme i, poc despuix, l'extinció de moltes espècies de plantes i animals. Despuix de l'event, els boscs tropicals formadors de carbó varen continuar en grans àrees de la Terra, pero la seua extensió i composició varen canviar i la fragmentació dels hàbitats i el cambo climàtic varen propiciar la diversificació dels tetrápodos no amfibis.[1]
Patrons d'extinció en terra
[editar | editar còdic]
En el Carbonífero, les grans selves tropicals de Euramérica varen albergar altíssims lycopodiophyta, una mescla heterogénea de vegetació, aixina com una gran diversitat de vida animal: parots jagants, milpiés, panderoles, amfibis i els primers amniotas.
Plantes
[editar | editar còdic]El sorgiment de les selves tropicals en el Carbonífero va alterar en gran medida els paisages en erosionar els sistemes fluvials anastomosantes (trenats) de baixa energia i rics en matèria orgànica en múltiples canals i illes aluvials estables. La contínua evolució de plantes paregudes a arbres va aumentar l'estabilitat de la planura aluvial (menys erosió i moviment) per la densitat dels boscs de la planura aluvial, la producció d'enrunes leñosos i un aument en la complexitat i diversitat de conjunts de raïls.[2]
El colapse es va produir a través d'una série de canvis escalonats. Primer, va haver un aument gradual en la freqüència de falagueres oportunistes al final del Moscoviense.[3] Açò va ser seguit en el primer kasimoviense per una extinció important i abrupta dels licópsidos dominants i un canvi a ecosistemes dominats per falagueres arbòrees.[4] Açò es veu confirmat per un estudi recent que mostra que la presència de rius serpenteantes i ramificados, l'aparició d'abundants restants leñosos arrastrats i els registres d'emboços de troncs disminuïxen significativament en el llímit entre Moscoviense i Kasimoviense.[2] Les selves tropicals es varen fragmentar, formant 'illes' cada volta més alluntades, i al final del Kasimoviense, les selves tropicals varen desaparéixer del registre fòssil.
Animals
[editar | editar còdic]Abans del colapse, la distribució de les espècies animals era molt cosmopolita —les mateixes espècies existien en tots els llocs de la zona tropical de Pangea— pero despuix del colapse, cada "illa" de la selva tropical supervivent va desenrollar la seua pròpia mescla única d'espècies. Moltes espècies d'amfibis es varen extinguir, mentres que els antepassats de reptils i mamífers es diversificaron en més espècies despuix de la crisis inicial.[1] Estos patrons s'expliquen per mig de la teoria de la biogeografía insular, un concepte que explica cóm progressa l'evolució quan les poblacions es restringixen a focs aïllats. Esta teoria es va desenrollar originalment per a les illes oceàniques, pero es pot aplicar igualment be a qualsevol atre ecosistema que estiga fragmentat, existint solament en menuts pegats i rodejat per un atre hàbitat inadequat. Segons esta teoria, l'impacte inicial de fragmentació d'hàbitat és devastador, i la major part de la vida mor ràpidament per falta de recursos. Després, a mida que les plantes i animals supervivents es restablixen, s'adapten al seu entorn restringit per a aprofitar la nova disponibilitat de recursos i diversificarse. Despuix del colapse de la selva carbonífera, la vida de cada regió aïllada va evolucionar independentment, lo que va resultar en una mescla d'espècies única que els ecólogos criden endemismes.
Recuperació biòtica i conseqüències evolutives
[editar | editar còdic]Plantes
[editar | editar còdic]La fragmentació dels chapulls va deixar alguns refugis aïllats en Europa. No obstant, inclús estos varen ser incapaços de mantindre la diversitat de la flora moscoviense.[5] Per al asseliense, moltes famílies de falagueres semilleros que caracterisaven els chapulls tropicals de moscoviense havien desaparegut, incloses Flemingitaceae, Diaphorodendraceae, Tedeleaceae, Urnatopteridaceae, Alethopteridaceae, Cyclopteridaceae i Neurodontopteridaceae.[5]
Invertebrats
[editar | editar còdic]L'agotament de la vida vegetal va contribuir a la disminució de les concentracions d'oxigen en l'atmòsfera. Els alts nivells d'oxigen havien fet possibles els enormes artròpodes de l'época. Per la disminució de l'oxigen, estos tamanys ya no es varen poder acomodar i, per lo tant, entre açò i la pèrdua d'hàbitat, els artròpodes jagants varen ser eliminats en este event, especialment els parots jagants (Meganeura) i els milpiés (Arthropleura).cita requerida
Vertebrats
[editar | editar còdic]
Este colapse repentí va afectar a varis grups grans. Els amfibis laberintodontos varen ser particularment devastats, mentres que els amniotas (els primers membres dels grups saurópsidos i sinápsidos) es varen comportar millor, estant fisiológicamente millor adaptats a les condicions més seques.
Els amfibis poden sobreviure en condicions de fret disminuint les taxes metabòliques i recorrent a estratègies d'hibernación (és dir, passant la major part de l'any inactius en caus o baix de troncs). No obstant, esta no és una forma eficaç de bregar en condicions desfavorables prolongades, especialment la dessecació. Els amfibis deuen retornar a l'aigua per a posar ous, mentres que els amniotas posen ous que tenen una membrana que reté l'aigua i permet l'intercanvi de gasos fora de l'aigua. Degut a que els amfibis tenien una capacitat llimitada per a adaptar-se a les condicions més seques que dominaven els ambients del Pérmico, moltes famílies d'amfibis no varen conseguir ocupar nous casetes ecològiques i es varen extinguir.[6]
Els sinápsidos i saurópsidos varen adquirir noves casetes més ràpit que els amfibis i noves estratègies d'alimentació, incloent herbívors i carnívors, que anteriorment solament havien segut insectívors i piscívoros.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Sahney, S.; Benton, M. J. i Falcon-Lang, H. J.(2010).38(12)
- 1079–1082.doi:10.1130/G31182.1.
- ↑ 2,0 2,1 (2011).Nature Geoscience.21(9)
- 629–633.doi:10.1038/ngeo1237.
- ↑ (1982).Geology.10(12)
- 641.doi:10.1130/0091-7613(1982)10<641:CIDPIU>2.0.CO;2.
- ↑ (1996).Biotic Recovery from Mass Extinction Events: Geological Society of London Special Publication.102(1)
- 201–221.doi:10.1144/GSL.SP.1996.001.01.14.
- ↑ 5,0 5,1 (2013).Terra Nova.26(3)
- 195–200.doi:10.1111/ter.12086.
- ↑ (2010).Journal of Biogeography.38(12)
- 2237–2247.doi:10.1111/j.1365-2699.2011.02570.x.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Colapso de la selva tropical del Carbonífero» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.