Anar al contingut

Catedral d'Aquisgrà

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Aachen Germany Imperial-Cathedral-01.jpg
Catedral d'Aquisgrà

La catedral d'Aquisgrà (en alemà Aachener Dom i en francés Cathédrale d'Aix-la-Chapelle) és una catedral situada en la ciutat alemana d'Aquisgrà, a l'oest del país i a escassos quilómetros de la frontera en Bèlgica i els Països Baixos. Pertany a la diòcesis d'Aquisgrà.

La catedral d'Aquisgrà és considerada la catedral més antiga del nort d'Europa. El seu orige es remonta a la Capella Palatina construïda per l'emperador franc Carlomagno a finals de el VIII. A partir d'este núcleu original, el temple va ser creixent i engrandint-se durant els sigles posteriors fins a formar el conjunt actual, que és un conglomerat de molt diferents estils arquitectònics.

La catedral d'Aquisgrà va ser un dels primers 12 llocs inclosos en la llista del Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco, elegida en 1978.[1]

La Capella Palatina

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Palau d'Aquisgrà.
Archiu:AachenerDomDecke.jpg
Capella Palatina.

La Capella Palatina és considerada com el monument principal del art carolingio. Va ser originalment l'iglésia privada del palau d'hivern que va manar construir l'emperador Carlomagno en Aquisgrà a finals de el VIII. La Capella Palatina adquiriria una aureola mítica en la seua época per la seua espectacularitat, que no tenia parangón al nort dels Alps (va ser durant 200 anys l'edifici més alt d'esta part d'Europa), i al prestigi del seu promotor, Carlomagno, que a la seua mort en l'any 814 seria enterrat en esta Capella. En el pas dels anys i despuix de ser abandonada Aquisgrà com a residència dels emperadors francs, la Capella seria l'únic edifici del conjunt palatino en sobreviure.

Successives adició, a lo llarc dels sigles, entorn a la Capella originària configurarien l'actual catedral d'Aquisgrà. Fins a el XVI la Capella era utilisada com el lloc tradicional de coronació dels emperadors del Sacre Imperi Romà Germànic, que es consideraven successors de Carlomagno. Per això la catedral d'Aquisgrà rep també el nom de Kaiserdom (Catedral Imperial). La Capella, núcleu original de la catedral, es contempla actualment com una construcció relativament modesta en comparació al restant del conjunt catedralicio. A pesar d'això és l'element més valorat de la mateixa.

Orige i construcció

[editar | editar còdic]
Archiu:AachenerDomKanzel.jpg
Púlpit d'Enrique II (1014).
Archiu:Königsthron Aachener Dom.jpg
Tro de Carlomagno.

L'elecció d'Aquisgrà com a sèu de la principal residència imperial carolingia es va deure a varis factors: Aquisgrà ocupava una zona central en l'Imperi carolingio, es trobava prop de les terres patrimonials de la família carolingia i ademés contava en aigües termals que eren conegudes des de l'época romana.

Carlomagno va manar construir un gran complex palatí i dins del mateix va edificar una iglésia de planta octogonal per al seu us privat. En dita iglésia es guardava com a relíquia un tros de la capa (en llatí capella) de Sant Martín. L'iglésia construïda per a albergar dita relíquia va rebre el nom de la capella i pel prestigi que va adquirir la Capella Palatina de Carlomagno, esta paraula es convertiria en sinònim dels oratorios privats de príncips i nobles. Posteriorment la paraula capella aniria adoptant un significat més ampli. El nom en francés de la ciutat d'Aquisgrà, Aix-la-Chapelle, es deriva aixina mateix del de la Capella Palatina.

La construcció de la Capella Palatina va començar cap a l'any 790 i va ser finalisada en l'any 805, quan l'iglésia va ser consagrada pel Papa León III. En l'any 790 es coloca la primera pedra per a la construcció de la capella que consistix essencialment en el bautisterio (pila bautismal).

Arquitectura

[editar | editar còdic]
Archiu:Aachen Dehio 1887.jpg
Pla de la Capella Palatina.

La Capella Palatina és un edifici de dos plantes coronat per una cúpula. La seua planta, com correspon a un edifici destinat a albergar una important relíquia religiosa en el seu interior, és una planta centralisada, formada per un octógono circundado per un hexadecágono. Entre abdós polígons es forma un deambulatorio, delimitat per columnes. L'edifici està inspirat en l'iglésia bizantina de Sant Vital de Rávena manada construir per l'emperador Justiniano I en el VI i que Carlomagno havia conegut i admirat. En el seu accés per l'oest es troba la torre que va ser erigida posteriorment.

L'arquitecte de la Capella va ser el franc Eudes de Metz, encara que contava en numerosos artesans procedents d'Itàlia i del Imperi bizantí per a la realisació de l'obra.

La Capella Palatina d'Aquisgrà va ser el més clar exponent artístic del poder polític alcançat per Carlomagno, al front de l'Imperi Franco a principis de el IX. Com una expressió de l'ideal imperial de Carlomagno, la capella va ser decorada en suntuosos mosaics, marbres i bronzes i inclús columnes, que varen ser espoliades d'edificis de les velles capitals imperials: les ciutats de Rávena i Roma.

Les columnes originals varen ser espoliades durant l'ocupació francesa en les guerres napoleòniques i dutes a París. Algunes varen ser recuperades, pero moltes d'elles varen deure ser reconstruïdes totalment a partir de 1840, utilisant-se para això granit d'Asuán.

Al començament de el XV, en 1414, a la capella original se li va afegir un audaç cor gòtic, el cridat Aachener Glashaus (Hivernàcul d'Aquisgrà), sense contraforts ni arquitraus de cap tipo (el cor devia tindre el mateix ample que l'octógono, lo que va plantejar alguns problemes d'estabilitat, sobretot quan es varen ampliar més alvance els vitrales).

Catedral d'Aquisgrà

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Aachen Cathedral». UNESCO Culture Sector. Consultat el 3 de giner de 2013.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]