Catedral de Évora

Catedral de Évora

La Catedral Basílica de La nostra Senyora de l'Asunción (Plantilla:Lang-pt) és la catedral de l'arquidiócesis de Évora, està emplaçada en el centre històric d'Évora, declarat Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco, i constituïx uns dels monuments més importants de la ciutat.

Història

La ciutat de Évora va ser conquistada pels eixèrcits cristians en l'any 1166, la construcció de la primitiva catedral es va iniciar, poc despuix, en 1186, dedicada a la Verge María, sent consagrada en 1204. Es tracta d'un edifici marcat per la transició entre l'estil romànic i el gòtic. El temple ha segut objecte de distintes reformes i ampliacions des de la seua primitiva construcció. Entre 1317 i 1340 se li va incorporar el claustre de pur estil gòtic, en els sigles XV i XVI es varen afegir el cor alt, el púlpit, el batisteri i la capella de La nostra Senyora de la Pietat, també coneguda com Esporão, d'estil manuelino, per últim en la primera mitat de el XVIII, es va construir en estil barroc la capella major.

La figura històrica més important associada en la catedral, va ser la de la moradura i rei Enrique I de Portugal, malnomenat el piadós, que va ser arquebisbe i moradura de Évora. La moradura Enrique, era germà del rei Juan III de Portugal i va succeir en la corona de Portugal al seu nebot net Sebastián I de Portugal, despuix de la mort d'este en la Batalla de Alcazarquivir. En el decés de la moradura en 1580, es va iniciar una crisis successòria, en la Corona portuguesa, que va acabar en el nomenament de Felipe II d'Espanya com a rei de Portugal.

Exterior de l'edifici

La frontera principal de la catedral, coberta en granit rosa, mostra influències de la catedral de Lisboa, aixina com d'alguna atra catedral espanyola com la de Salamanca i Zamora. Destaca la portada de forma porticada, en arc ogival i sis arquivolta, les columnes estan arrematades en una série d'escultures en marbre, que representen als apòstols i que varen ser eixecutades al voltant de 1330, sent atribuïdes als mestres Pero i Telo de Garcia. Flanquejant la portada s'alcen dos torres asimètriques, abdós iniciades en el periodo medieval i completades durant el XVI. Sobre el nàrtex, s'obri una gran finestral en tracería gòtica que allumena l'interior del temple. Com atres iglésies portugueses de l'época, els murs exteriors es troben almenados i decorats en arcades en ménsulas. També destaca en gran manera el cimborrio que s'alça en la travessia del temple, en una fila de finestres que inunden el transepto i arrematat per una agulla o chapitel.