Cayos Els Juanes
Els Juanes, freqüentment denominat en l'àmbit turístic com Cayo Els Juanes[1] o baix el pseudónimo de la Piscina Natural o baix Els Juanes és un destacat sector coster d'aigües baixes integrat dins dels llímits del Parc nacional Morrocoy,[2] en la regió oriental del Estat Falcón, al noroest de Veneçola.[3][4] A diferència de la gran majoria dels cayos i illes que componen este important espai protegit, Els Juanes carix per complet d'una franja d'arena ferma o llínea de plaja transitable a peu, lo que ho convertix en un accident geogràfic únic en la zona, l'accés de la qual, permanència i fruïment per part dels visitants es realisa de manera exclusiva a bordo d'embarcacions marítimes privades o comercials, casi sempre entre les 2 illes[5] que ho conformen.
Geografia
[editar | editar còdic]L'àrea comprén 2 cayos principals: el del nort comprén 1,71 hectàrees i el del Sur sol 0,5 hectàrees. Es caracterisa fonamentalment per constituir una extensa planura arenenca sumergida baix aigües cristalines de molt baixa profunditat, la qual es troba protegida de les fortes corrents de la mar oberta gràcies a la presència natural de denses barreres de secs de coral i la delimitació de frondosos boscs de manglars. Esta particular configuració geomorfològica genera les condicions idònees d'un estany o piscina marina en un onage pràcticament inexistent, permetent que les persones descendixquen dels barcos i caminen de peu sobre el llit marí en total seguritat, degut a que el nivell de l'aigua generalment no supera l'altura del tors o la cintura d'un adult promig.
El fondo d'este baix marí està cobert per una capa d'arena blanca i fina que prové dels corals. Esta arena clara ajuda a que l'aigua es veja molt neta i transparent, permetent observar lo que hi ha avall des de la superfície. S'evidencia també la presència de secs de coral i roques sumergides. Estes formacions són molt importants perque funcionen com una paret natural que deté la força de les ones del mar obert, conseguint que l'aigua adins es mantinga tranquila.
Economia
[editar | editar còdic]Este sector constituïx un dels destins turístics i iconográficos més concorreguts i populars de tota la costa falconiana, registrant una enorme afluència de temporadistas especialment durant els fins de semana i les temporades vacacionals de major rellevància en el país. Per l'absoluta inexistència de territori ferm proveït d'infraestructura comercial o paradores playeros, en este espai s'ha desenrollat un dinàmic i peculiar sistema de comerç flotant i economia nàutica informal adaptat a les necessitats dels banyistes. Les llanches ràpides, yates deportius i peñeros tradicionals fondegen uns molt prop d'uns atres formant grans comunas flotants a on predomina l'interacció social i la música recreativa a gran volum.
A la parell de les embarcacions recreacionals, diversos comerciants locals i prestadors de servicis es desplacen de forma contínua en menuts pots adaptats per a oferir menús gastronòmics preparats al moment, permetent als turistes consumir sense eixir de l'aigua. Entre l'oferix culinària flotant destaca de manera primordial la venda de mariscs frescs i plats tradicionals de la costa veneçolana, tals com a paelles, langostas, ostres extretes dels manglars i el célebre còctel marí conegut localment com «torna a la vida». Aixina mateix, és habitual el trànsit de pots dedicats al expendio de gelats, begudes refrescants i diversos artículs de plaja, els operaris de la qual han implementat sistemes de pagament electrònic per la naturalea de l'entorn.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1991) Guia Marítima, Portuària I de l'Indústria Naval de Veneçola (en és), Gumarpoca, C. A.. ISBN 978-980-300-990-8.
- ↑ (2001) Resums: IX COLACMAR (en és), Institut d'Estudis Caribenys. ISBN 978-958-701-078-7.
- ↑ Branch, Hilary Dunsterville (1996). Guide to Veneçola (en en), Bradt Publications. ISBN 978-1-56440-945-4.
- ↑ Agency, International Atomic Energy (2006). Isotopes in Environmental Studies: Aquatic Forum 2004 (en en), IAEA. ISBN 978-92-0-111205-7.
- ↑ Cervigón, Fernando; Gasparini, Paolo (1990). Illes de Veneçola (en és), Oscar Todtmann Editors. ISBN 978-980-6028-20-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cayos Los Juanes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.