Ceca laiesken

Laiesken va ser una ceca que va pertànyer als layetanos, poble ibèric situat al noreste de l'actual Catalunya. És impossible precisar en exactitut el seu emplaçament concret, ya que no hi ha evidències arqueològiques que permeten relacionar la ceca de Laiesken en cap jaciment conegut . Solament pot dir-se que són monedes falcades en un lloc indeterminat entre Barcelona i Manresa, al nort del riu Llobregat, territori que seria dominat pels layetanos.

Durant molt temps, per l'obra Inscripcions romanes inèdites de Barcelona, realisada en 1876 pel pare Fidel Fita Colomé, es va creure que la ceca pertanyia a la ciutat de Laie. Esta afirmació es va fer sobre la base de dos inscripcions: Anniae Laietanae (trobada en una làpida descoberta en Barcelona) i Praefecto Orae maritimae Laietanae. Salvador Sanpere i Miquel, va corroborar esta tesis i va acceptar l'existència de la ciutat, identificant-l'en Barcino, de tal modo que Laie seria la ciutat primitiva i Barcino la factoria comercial fundada a posteriori.

No obstant, hui en dia estes tesis estan superades, ya que no hi ha res que evidencie l'existència de Laie. Les inscripcions que varen permetre al pare Fita identificar dita ciutat, tal i com afirma Leandre Villaronga, no es referixen a una localitat sino a una regió, la dels layetanos. De manera que la llegenda que apareix en les monedes (Laiesken), no faria referència a una ciutat, sino que este genitiu plural designaria als habitants d'una zona determinada, la qual es correspondria en la Layetania de les fonts escrites.

Referent a la cronologia, dir que la ceca va falcar moneda durant el sigle II a. C. No tenim notícies sobre les causes que varen precipitar la cessació de la seua activitat, potser com argumenta Fernando Gimeno Rúa, esta es va produir per motius naturals, tals com la pèrdua d'importància de la regió, ya que no hi ha constància d'accions violentes que precipitaren el fi de la producció.

Respecte a la morfologia de les peces elaborades en esta ceca, deu afirmar-se la presència d'uns tipos constants que apareixen a lo llarc de tota la producció monetària. En l'anvers nos trobem sempre en un cap masculí regrés a la dreta, és un rostre imberbe, en el cap laureada i en ocasions en lemniscos penjant. Potser, el motiu de tals variacions, es dega a l'imaginació del gravador. Leandre Villaronga planteja la possibilitat de que fora la representació d'alguna divinitat molt volguda pels cartagineses, com lo poguera ser Melkart, el Hércules cartaginés. A este anvers en una divinitat guerrera, li acompanya un revers presidit per un cavall victoriós. En el revers podem distinguir tres models diferents; el primer seria la representació d'un ginet galopant a la dreta duent una palma, el segon un cavall galopant cap a la dreta, situant-se damunt d'ell una láurea, i el tercer es tractaria de mig cavall. Les llegendes ibèriques que posseïxen les monedes, són prou uniformes i no presenten alteracions fonamentals, solament cal destacar l'alteració d'alguna grafia.

L'informació que poden oferir-nos les monedes d'esta ceca d'ubicació incerta, sobre l'activitat econòmica i comercial de la zona és molt llimitada. La seua modesta difusió (totes les monedes han segut trobades en la zona al nort del riu Llobregat, en Balsareny, Cànoves i Azaila) conduïx a pensar que el núcleu poblacional pertanyent als layetanos que les va emetre, no va ser un gran centre comercial, potser es tractaria d'un emplaçament interior poc conegut mercantil i geogràficament. L'absència de fonts escrites que nos parlen d'ell, sembla corroborar esta idea.