Anar al contingut

Cedrela fissilis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
cedre misionero (Cedrela fissilis)


El cedre misionero o ygary (cedre roig o cedre pelut en Hondures) és una espècie botànica d'arbre de la classe dicots, família de les Meliáceas de regions tropicals d'Amèrica.


Orige i dispersió

[editar | editar còdic]

Originari d'América Central i de Sudamérica. És un arbre de forestes tropicals humides i seques. No resistix vents ni gelades ni sequies.

El Gènero Cedrela comprén 7 espècies repartides en Amèrica tropical, de les quals cinc són nativas d'Argentina.[1]

Descripció botànica

[editar | editar còdic]

El cedre misionero és un arbre de l'orde de les Sapindales família de les Meliáceas de regions tropicals d'Amèrica, té un fuste important que pot alcançar 30 m d'altura. El tronc pot medir 10-15 dm de diàmetro, en ritidoma gris.

Si be l'espècie se cita com caducifolia en la seua àrea d'orige, en cultivar-se en el NOA manté el fullage en l'hivern.

En fulls paripinadas, de 4-6 dm de llarc, 12-15 folíols; raquis pubescente de 4-6 dm de llarc i pecíol pubescente de 7-9 cm de llarc, de color rojós en els fulls jovenils. Folíols de 10-15 cm llarc x 3,5-4 cm ample (basals elíptics i apicales oblongos en àpiç agut), coriáceos, fes lluent glabro, en pubescencia inconspicua sobre els nervis mig, secundaris basals i màrgens, envés tomentoso, sésiles a subsésiles, pecíolulos pubescentes de 2 mm llarc. Panícula de 27-35 cm llarc. Florés de 8-9 mm de llarc, pentámeras; cáliz de 2-2,5 mm de llarc, pubescente, 5-6-dentado i clavill llongitudinal fins a la base; pétals de 7-8 mm de llarc, pubescentes, oblongos. El androginóforo és columnar, de 3-4 mm de llarc x 1-1,2 mm ample, 5-costat; estams de 3-3,5 mm de llarc, en anteras d'1 mm de llarc; ovari d'1,2 mm de llarc, pentalobulado; estil d'1,5-2 mm de llarc; estigma capitado, d'1-1,3 mm d'ample. El frut és una càpsula piriforme, de 5,5-10 cm de llarc, valvas d'1,5-1,8 cm d'ample, columna central de 7-9 mm de diám. en àpiç agut o truncat, pericarpo de 5 mm de gruixa, epicarpi pardo obscur en lenticelas ocres prominents regularment distribuïdes en tota la superfície. Llavors pardas-rojoses de 2,5-2,7 cm de llarc, en ala d'1,5-1,8 cm, grossa, no translúcida.

Silvicultura

[editar | editar còdic]

Una espècie important de la selva, es presenta en alta freqüència i abundància en tota l'àrea coberta per bosc alt. Colonisa a on existix suficient llum per a realisar un creiximent ràpit.

  • Diàmetro (cm/any): 0,69
  • Altura (m/any): 0,9
  • Volum (m³/any): 0,04

Es planta cedre a #densitat baixes, perque una alta densitat atrau al lepidòpter Hypsipyla grandella o barrenador de la fusta, les larves de la qual destruïxen el brot apical disminuint el vigor de l'arbre i a la seua volta el seu valor comercial ya que el fuste tendix a ramificarse. Encara no s'ha trobat una solució al problema d'Hypsipyla grandella.

Li'l planta de tocón be.

Fenologia

[editar | editar còdic]

Florix d'agost a octubre; fructifica de novembre a febrer.

Archiu:Sant de fusta de cedre tallada.JPG
Image tallada en fusta de cedre (Cedrela fissilis) per un artesà de Tobatí (Paraguay).
Archiu:Rogles de atrapasueños.jpg
Llaure solitari d'orella en forma de atrapasueños, fet en liana, baïnes de cedre, plomes i pedres per un artesà de Tobatí (Paraguay).

La corfa és febrífuga. És un arbre melífero.

La seua fusta de color castany rojós, és molt apreciada per la seua calitat, s'usa en tota classe de treballs de fusteria, mueblería, #revestiment i construccions navals. És una fusta llaugera a semipesada en característiques físic-mecàniques molt bones, i excelent estabilitat dimensional. És molt utilisada pels artesans de Tobatí, en Paraguay, des de l'época franciscana. La baïna de la seua llavor també s'usa en varis països per a l'elaboració de joyes de fantasia.

  • Llongitut útil: 9 a 11 m
  • Diàmetro promig: 6 dm

Característiques tècniques

[editar | editar còdic]
  • moderadament dura
  • semipesada
  • #contracció moderades
  • poc penetrable[2]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Cedrela fissilis va ser descrita per José Mariano dona Conceição Vellozo i publicat en Florae Fluminensis, seu, Descriptionum plantarum parectura Fluminensi sponte mascentium liber primus ad systema sexuale concinnatus 75. 1825[1829].[3]

Etimologia

Cedrela: nom genèric que és un diminutivo de Cedrus.

fissilis: epítet

Sinonímia
  • Cedrela barbata C.DC.
  • Cedrela brasiliensis A.Juss.
  • Cedrela brasiliensis var. australis A.Juss.
  • Cedrela brunellioides Rusby
  • Cedrela elliptica Rizzini & Heringer
  • Cedrela hirsuta C.DC.
  • Cedrela longiflora C.DC.
  • Cedrela macrocarpa Ducke
  • Cedrela pachyrhachis C.DC.
  • Cedrela pilgeri C.DC.
  • Cedrela regnellii C.DC.
  • Cedrela tubiflora Bertoni
  • Surenus fissilis (Vell.) Kuntze[4]
  • Cedre misionero, ygary, ygaí, cedre colorat, cedre paraguayà, cedre real (en Costa Rica).

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Anón. 1996. Cedrela fissilis. Aspectes dendrológicos, fenologia llavor i frut. Yvyraretá, El Dorat, Argentina, Facultat de Ciències Forestals, 85 p., Vol. 7
  • Bogado, C. 1990. Característiques silviculturales de vint espècies forestals d'interés. Sant Lorenzo, Facultat d'Ingenieria Agronómica.
  • Brack, W. i Weik. 1994. El bosc natiu. Riquea subestimada. Asunción, Paraguay, DGO/MAG-GTZ.
  • Cos de Pau de Paraguay. 1990. Els arbres més utilisats en el Paraguay, Asunción, Paraguay, 105 p.
  • López, J.A.; Little, I; Ritz, G; Rombold, J; Hahn, W. 1987. Arbres comuns del Paraguay: Ñande yvyra mata kuera, Paraguay, Cos de Pau. 425 p.
  • Ortíz Domínguez, R. 1993. Morfologia de plántulas de 20 espècies forestals natives del Paraguay, Sant Lorenzo, Facultat d'Ingenieria Agronómica. 76 p.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]