Anar al contingut

Celosies

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Celosies
Per a atres usos d'este terme vore Celosies (desambiguació).
Per a el periodo de recepció sexual en mamífers femenins vore Estro.

Les celosies (també celambre[1] o celera[2]) són una resposta a una ruptura de l'equilibri emocional que sorgix quan una persona percep l'amenaça o sent la possibilitat de pèrdua cap a alguna cosa que considera propi. Si be es pot experimentar celosies en molts tipos de relacions (p. eix., entre germans o amics) comunament, es denomina celosies en particular a les celosies amoroses, celosies sentimentals, celosies romàntiques, o achares,[3] açò és, a l'inseguritat creada per la sola provabilitat, sospita o inquietut de que la persona amada preste atenció en favor d'una atra, generant incomoditat. És presa com una forma de possessió sobre una atra persona, encara que el dubte constant sobre si es posseïx o no a l'atra persona siga la que desnugue l'incomoditat. Per esta raó, també es mal coneix aixina al sentiment d'enveja cap a l'èxit, posició o possessió d'una atra persona.

En el context de les relacions romàntiques, White (1981) va definir les celosies com una combinació multifacética de pensaments, emocions (p. eix., ira, por, tristor, humiliació, traïció o molèstia) i comportaments que sorgix en resposta a amenaces reals o percebudes contra la calitat o existència d'una relació.[4] Estes amenaces són a sovint generades per la por a potencialment perdre la parella davant un «rival o competidor real o imaginat».[5]Les seues manifestacions són diverses, anant des d'una lleu inquietut fins a un oix intens, girant a sovint al voltant de #ansietat relacionades en la fidelitat, atenció o afecte d'una parella.[6] Si ben les celosies poden ser útils per a les relacions romàntiques (p. eix., instigar a una persona a posar major atenció a les necessitats de la seua parella o a valorar més a una parella), també pot potenciar comportaments que són destructius per a la salut d'una relació, incloent la violència de parella.[7]


Les celosies són una experiència típica en relacions humanes, i s'han observat en bebés de solament cinc mesos.[8][9][10][11] Alguns investigadors afirmen que les celosies es veuen en totes les cultures i són una traça universal.[12][13][14] No obstant, uns atres afirmen que les celosies són una emoció específica d'una cultura.[15]

Les celosies poden ser sospitosos o reactius,[16] i a sovint es reforcen com una série d'emocions particularment fortes i es construïxen com una experiència humana universal. Sicòlecs han propost varis models per a estudiar els processos subjacents a les celosies i han identificat factors que donen lloc a les celosies.[17] Sociòlecs han demostrat que les creències culturals i valors juguen un paper important en la determinació de lo que desencadena les celosies i lo que constituïx expressions socialment acceptables de celosies.[18] Biòlecs han identificat factors que poden influir inconscientment en l'expressió de les celosies. [19]

A lo llarc de l'història, els artistes també han explorat el tema de les celosies en pintures, películes, cançons, obres de teatre, poemes i llibres, i teòlecs han oferit perspectives religioses de les celosies basades en les escritures de les seues respectives creències.

Etimologia i significat

[editar | editar còdic]

La paraula prové del baix llatí zelosus (ple de celosia), a la seua volta de la paraula ζῆλος (zēels) del grec, a voltes referida a sentir celosies, pero més a sovint en sentit positiu «emulació, ardor, celosia»[20][21] (en la raïl ζεῖν [zeîn], que connota «hervir, fermentar» o «rent»).[22] El vocablo «celosia» en el llenguage bíblic es vindria a conéixer com «no tolerar infidelitat alguna».[23]

La Real Acadèmia Espanyola arreplega varis significats de «celosia»,[22]en el sentit de conte, diligència, esmero o entusiasme, pero també i més en llínea en l'us contemporàneu de «celosies», ho definix com a «Enveja del ben alié, o recel de que el propi o pretés aplegue a ser alcançat per una atra persona» i «sospita, inquietut o temor de que la persona amada deposite el seu carinyo en una atra».[22]Com destaca esta definició, és difícil separar del tot el seu significat del de la paraula «enveja», i abdós paraules són comunament usades de manera intercanviable.[24] La distinció entre abdós emocions és encara motiu de debat, encara que un estudi de Parrott i Smith (1993) en els Estats Units va trobar que existixen diferències: L'enveja estava caracterisada per sentiments d'inferioritat, anhel, resentiment i desaprovació de l'emoció, mentres que les celosies es caracterisaven per la por a la pèrdua, desconfiança, ansietat i ira.[24]Clanton emfatisa, en este sentit, que a diferència de l'enveja les celosies impliquen «una reacció protectora davant una amenaça percebuda a una relació valorada o a la seua qualitat»,[25]en particular quan una persona creu que una relació marital o romàntica està amenaçada per un tercer o tercera real o imaginat.[25]

Des de que William Shakespeare utilisara térmens com a «mònstruo d'ulls verts»,[26] el color vert s'ha associat en les celosies i l'enveja, d'a on es deriva l'expressió «verda d'enveja».

Tipos de celosies i característiques

[editar | editar còdic]
  • Celosies de confraternidad: són les cridades celosies d'un fill que va a tindre un nou germà, al com dediquen tota la seua atenció els seus pares, lo que causa molta incomoditat en l'infant que ha estat acostumat a rebre el carinyo sol a ell i serà qüestió de temps per a que accepte que el seu germà i ell obtindran el mateix carinyo; en ocasions, no obstant, eixes celosies perduren fins a l'adolescència i inclús fins a l'edat adulta i ací es presenta un tipo de celosies més propenc al odi, que pot aplegar a tindre conseqüències negatives en els germans menors.cita requerida
  • Celosies jovenils: es presenten en relacions jovenils en l'adolescència, quan un adolescent escomença a buscar la seua parella i quan un atre ya l'ha conseguit té celosies d'esta persona en tindre lo que ell desija; per eixemple, un chic s'enamora d'una chica, pero a esta la corteja un atre chic, lo que desperta la ràbia i celosies del primer chic. Aixina mateix, vore una parella interactuar digitalment en algú en les rets socials pot resultar amenazador per als adolescents.[27]
  • Celosies amoroses: moltsPlantilla:Quí filòsofs, científics, religiosos, grans erudits i neurólogos defenen la teoria de que «celosies» es referix a l'enveja i l'egoisme d'una persona atreta al sexe opost que està sent pretesa per un atre individu del seu mateix gènero, és dir celosies és: home enamorat + dòna + un atre home enamorat de la mateixa dòna = celosies, o viceversa, dòna enamorada + home + una atra dòna enamorada del mateix home = celosies, encara que este sentiment també es pot donar en individus del mateix gènero.cita requerida

Ara moltsPlantilla:Quí concorden en el sentit que les celosies dels varons són més forts que els de les dònes, ya que el seu cervell té més àmplia la #hipòfisis, que controla este sentiment,cita requerida i la testosterona fa que el seu instint de procreació i de protecció cap a les seues femelles ho facen perdre més fàcilment la trellat, i començar a experimentar les celosies.cita requerida Per supost, les celosies també es presenten en les relacions a on abdós membres de la parella són varons i en les relacions a on abdós membres de la parella són dònes.cita requerida


Sobre les celosies amoroses o romàntics, Rydell i Bringle (2007) varen sugerir dos subtipos:[28] celosies reactives, que es referixen a la resposta emocional davant evidència incontrovertible d'una infidelitat per part de la parella, i les celosies sospitoses o celosies de desconfiança, que corresponen a pensaments i comportaments d'algú en resposta a una sospita d'infidelitat sense que hi haja evidència clara. Investigacions han trobat que les celosies reactives no semblen ser problemàtics per a les relacions romàntiques i a sovint s'associen en resultats relativament positius (per eixemple, major confiança, majors nivells de satisfacció en la relació, majors sentiments d'amor, menors celosies cròniques), mentres que les celosies sospitoses són més problemàtics per a les relacions, i s'associen en major inseguritat, majors nivells d'apego ansiós, més celosies cròniques i menor autoestima).[29][30]La lliteratura investigativa també distinguix entre celosies enfocades en el present i en un potencial futur, i celosies retroactives, que es referixen a un interés malsano per l'història romàntica/sexual d'una parella i que tenen un efecte perjudicial en els qui els patixen i en les relacions.[31][32]

Segons Pfeiffer i Wong (1989), les celosies romàntiques inclouen tres components distints: cognitius, emocionals i conductuales.[33] D'acort en esta categorisació, les celosies es manifesten cognitivamente com a pensaments i preocupacions paranoicos, emocionalment com a sentiments negatius tals com la por o la tristor, i conductualmente com a accions de vigilància, tals com espiar a la parella o revisar el seu teléfon o correu electrònic.[33]

Celosies patològiques (celopatía)

[editar | editar còdic]
Vore també: Síndrome de Otelo


La psicologia actual explica que les celosies són la resposta natural davant l'amenaça de perdre una relació interpersonal important per a la persona celosa.cita requerida Les celosies semblen estar presents en totes les persones, indistintament de la seua condició socioeconòmica o forma de criança i es poden manifestar en personalitats que aparentment semblaven segures de sí mateixes. Una característica en comuna, freqüent en les persones celoses, és que solen tindre traces d'egoisme. Les celosies també tenen relació en la vergonya que és una resposta natural de l'organisme. Moltes persones, una volta que els experimenten, se sorprenen de sí mateixes ya que ni tan sols sospitaven que els patirien en primer lloc. Les celosies poden ser sans quan lo que es demanda és alguna cosa que es deu fer sobre una base d'equitat en la parella; no obstant acodir a este tipo de conducta reflectix carències personals molt profundes.cita requerida

Les celosies semblen trobar-se en totes les cultures, i semblen ser un component integral de les relacions romàntiques. Si be alguna mida de celosies no sembla problemàtica, l'experiència de celosies d'algunes persones pot ser tòxica i potencialment perillosa. Les celosies poden dur a que es termine una relació sentimental i inclús dur a comportaments violents com l'acossament, la violència domèstica i física, i en casos extrems al homicidi.[34]Les celosies mal dutes a l'extrem constituïxen una patologia fortament autodestructiva, generalment denominada celotipia,[35] celopatía, o celosía;[36] qui patix esta condició «viu» en un estat d'infelicitat, en funció de les seues pors i sospites d'engany, moltes voltes completament infundats i pràcticament no accepta una atra condició de veres que no siguen les evidències que confirmen la seua inseguritat en la relació.cita requeridaLes celosies patològiques poden manifestar-se indistintament en hòmens o dònes.cita requerida

La prevenció està relacionada en l'aprenentage durant l'infància dels valors de la tolerància, el respecte i el reconeiximent dels drets de l'atre.cita requerida Ademés també poden previndre-los una bona comunicació en la parella. Una volta desenrollats les celosies, la teràpia sicològica pot ser molt útil si és que no hi ha una patologia subjacent, com l'alcoholisme. Si hi ha una patologia subjacent, la teràpia sicològica deu abordar-la. En els casos de deliri, l'enfocament és farmacològic.[37]


La celosia carnal s'expressa quan es fan demandes inapropiades i quan eixercixen sentiments malaltiços perque les demandes no són satisfetes. Este sentiment reflectix una certa inseguritat emocional per perdre domini o sentir decadència en una relació interpersonal.cita requerida Les celosies es manifesten davant l'aparició d'una situació o persona que el yo-intern classifica com molt més dominant i competitiva.cita requerida Les celosies provoquen que el subjecte que els patix, se senta vulnerat i eixercixca un predomini de la persona objecte de la celosia, atrapant-la en una ret de circumstàncies opresivas tals com privar-la de la llibertat, aïllar-la, seguir-la al treball, revisar les seues relacions externes, buscar una evidència de traïció etc.[38]

Ademés de les circumstàncies causades pel lliure albir que tot lo món té, és la qüestió principal de les celosies d'orige sicològic. Els estudis de Egene W. Mathes, de la Western Illinois University, qui va realisar experiments de camp per a comprovar les hipòtesis de Greg White respecte a les celosies, la persona «celosa» (A) sent celosies en la seua relació en la persona «celada» (B) en aparéixer el «intrús» (C) - que pot ser una atra persona o circumstància - per dos raons fonamentals:

  1. La pèrdua de la relació representaria la pèrdua de les recompenses i beneficis que dita relació reportava: la persona celosa ya no podrà compartir moments de bona calitat o grats en la persona celada: ya no conversaran, jugaran, o dormiran juntes, per eixemple.
  2. La pèrdua merma la seguritat en sí mateix o autoestima: per a la persona celosa (A), la persona celada (B) hauria d'elegir entre ella (A) i el «intrús» (C) i hauria optat per l'últim (C), lo que sugeriria que (C) és més important o millor que (A).

Este «intrús» (C) pot ser una atra persona (per eixemple el naiximent d'un nou germà en el context familiar), o alguna situació externa (per eixemple quan l'esposa ingressa a treballar per primera volta i dedica menys temps a la llar, o sorgix una bona amistat a (B).

Esta situació entre (A) i (B) pot ser creada també per l'entorn de treball, amistats o família, encara que no tinguen un interés directe en la relació entre abdós (enveja).

Freqüentment quan parlem de persones celoses nos trobem un perfil definit per la passió, l'ansietat, el neuroticismo i inclús una miqueta de sadomasoquisme.cita requerida Estes persones tenen un profunt sentiment d'abandó, que l'atra persona ha rigut d'ells i els seus sentiments, que els han utilisat. Tot açò els pot dur de l'amor a l'odi en qüestió de segons i l'objecte del seu amor passa a ser l'objecte del seu actual odi.cita requerida Quan s'aplega a esta situació és quan es poden produir les agressions físiques i sicològiques.cita requerida

Celosies patològiques i violència domèstica

[editar | editar còdic]

Si be la majoria de cultures rebuja l'infidelitat, en moltes d'elles l'infidelitat (o la seua sospita) per part de les dònes és considerada menys acceptable que la dels hòmens,[39] i pot ser considerada motiu de resquit o venjança contra els qui varen cometre l'adulteri, incloent abús sicològic (p. eix., insults, amenaces, ser ignorades per part de la seua parella o comportaments controladors),[40] abús físic o sexual o inclús en casos extrems, crims d'honor.[41][40][42]Segons l'Oficina de Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC), aproximadament 71% de totes les víctimes d'homicidis comesos per parelles íntimes en 75 països entre 2015 i 2021 varen ser dònes o chiquetes.


En estudis realisats en tot lo món s'ha reportat que dònes infels o simplement sospitoses d'infidelitat sofrixen violència física, des de galtades i mordiscos, fins a violència que els va fer témer per la seua vida, com puñetazos, asfíxia, tancada, o que els posaren una pistola en el cap.[43] Entre els acontenyiments desencadenants d'estos actes de violència es varen incloure conductes com que una dòna tornara a casa més vesprada de lo esperat, o que la seua parella la vera parlant en un atre home,[44]situacions que alguns hòmens consideren una amenaça directa a la seua masculinitat, baix el supòsit de que els hòmens que no tenen control sobre la seua parella carixen de «dignitat i respecte».[40] Atres desencadenants inclouen que les dònes estiguen fòra de casa (o que demanen permís per a eixir) quan els seus marits sospiten que estan interessades en atres hòmens, cridades telefòniques o mensages de text de la dòna, i embarassos en els que la parella sospita que és resultat d'una infidelitat.[40] [45]Un estudi realisat en Equador, per eixemple, va reportar que es considerava habitual i esperat que celosies romàntiques masculines foren seguits de violència física cap a la parella,[46] com un mecanisme per a reafirmar el control i l'autoritat masculins. Negar-se a mantindre relacions sexuals és a sovint considerat també com una sospita d'infidelitat i per tant pot vore's seguit de violència física i sicològica.[47] [40]


El feminicidio cap a una parella íntima (FPI), definit com l'assessinat d'una dòna per una parella masculina actual o anterior (incloent cònjuges llegals, parelles de fet, o nóvios) és una forma extrema i generalisada de violència contra la dòna, i representa un greu problema social, de justícia penal i de salut pública. Segons l'Oficina de Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC), d'acort en senyes disponibles de 75 països i territoris de totes les regions del món entre 2015 i 2021, els feminicidios perpetrats per una parella actual o anterior representen un promig del 65% de tots els feminicidos realisats per algú en l'esfera privada de les dònes. D'acort en este estudi, per a les dònes i chiquetes en Llatinoamèrica i el Carib és particularment més alta la provabilitat de morir a mans d'una parella o expareja íntima que per part d'atres membres de la família.[48]

Resultats empírics anteriors varen destacar que el feminicidio comés per una parella íntima actual o expareja és seguit en alguns casos pel suïcidi del perpetrador, un fenomen conegut com feminicidio-suïcidi de la parella íntima (FSPI). Les senyes sobre la prevalença del fenomen varien significativament. Els estudis existents sugerixen que entre el 18,0% i el 40,0% dels agressors que cometen feminicidio cap a una parella íntima (FPI) se suïciden despuix.[49][50]

Teories

[editar | editar còdic]

En la psicologia

[editar | editar còdic]

Les celosies són un fenomen generalment desagradable pero a sovint adaptatiu, en el desig subjacent de mantindre la relació en la parella.[51] Les celosies han segut estudiats com una emoció que motiva la protecció d'una relació que es valora,[52][53] [54] i en particular les celosies romàntiques han segut concebuts com una reacció afectiva dissenyada específicament per a la protecció de vínculs de apego propencs,[55][56] i pel que fa a les relacions romàntiques, és una emoció dirigida a la protecció dels vínculs de parella.[57]Les celosies impliquen un «episodi emocional» sancer que inclou una narrativa complexa. Inclou les circumstàncies que conduïxen a les celosies, les celosies en sí mateixos com a emoció, qualsevol intent d'autorregulación, accions i acontenyiments subsecuentes i, en última instància, la resolució de l'episodi.  La narrativa pot originar-se a partir de fets experimentats, pensaments, percepcions o recorts, pero també imaginació, #conjectura i suposicions. Quant més importen la societat i la cultura en la formació d'estos

factors, més poden tindre les celosies un orige social i cultural. Pel contrari, les celosies poden ser un «estat cognitivamente impenetrable», en el que l'educació i la creència racional importen molt poc.[58]


Gran part de l'investigació sicològica sobre el desenroll de les celosies s'ha enfocat en la relació entre estos i l'apego primerenc. Per eixemple, Harris i Darby varen propondre un model de dos etapes vinculant l'apego adult i les celosies,[59] en el que postulen que persones en apego segur i insegur diferixen en cóm evaluen una amenaça (etapa 1) i en cóm reaccionen davant l'amenaça una volta que s'ha determinat que una atra persona és un rival (etapa 2).[59] Segons este model, les persones en un apego segur tenen un llindar més alt per a percebre a una atra persona com a rival (és dir, com a amenaçant) comparades en persones en un apego insegur (ansiós o evitativo) degut a que confien més en les seues parelles i tenen menys expectatives de ser traïcionades o abandonades. En soport d'esta teoria, s'ha trobat que persones en apego segur anticipen sentir-se menys celosos quan se'ls presenten escenaris hipotètics d'amenaça[53] i semblen participar menys en conductes de vigilància de la seua parella.[60][61] En recordar experiències reals de celosies, els sentiments de celosies de persones en apego segur semblen ser tan intensos com els de persones en apego insegur, pero al mateix temps tals sentiments tendien a acostar a la parella en més freqüència,[62] mentres que persones en apego ansiós varen tendir a distanciar-se i a suprimir la seua ira cap a la seua parella, lo que podria evitar tindre sentiments adicionals de rebuig. S'ha trobat aixina mateix que persones en apego evasivo tendixen a actuar agresivamente cap al rival (i no contra la seua parella) i al mateix temps tracten d'induir celosies en la seua parella, a pesar de sentir menys ira en general que els atres dos estils de apego.[63]


Des de la psicologia evolucionista es pensa que les estratègies de apareament humanes depenen de dos diferències sexuals fonamentals.[64] En primer lloc, en comparació als hòmens, les dònes solen tindre major inversió parental obligatòria. Al mateix temps, a diferència de les dònes, els hòmens s'enfronten al problema adaptatiu de la incertitut de la paternitat (és dir, no estar segurs de que un bebé és realment el seu fill o filla biològic). Com a resultat d'estes dos circumstàncies, es creu des de la psicologia evolucionista que hòmens i dònes han evolucionat diferents estratègies de apareament que els permeten maximizar les seues oportunitats de passar els seus gens a la següent generació,[64] estratègies que explicarien les diferències entre els sexes respecte a les raons per les quins se senten celosies. Segons esta aproximació, és més provable que els hòmens busquen múltiples parelles sexuals, en particular parelles jóvens i atractives (i per lo tant més fèrtils), mentres que és més provable que les dònes busquen parelles que siguen capaces i dispostes a brindar-los els recursos que necessiten per a criar als fills, aixina com parelles que siguen capaces d'establir i mantindre vínculs emocionals profunts en elles.[64] Des d'esta perspectiva, tindria sentit que les dònes tendixquen a experimentar celosies en sospitar o descobrir una infidelitat emocional de part de les seues parelles, en tant açò pot significar que la seua parella pot destinar part dels seus recursos a les seues atres parelles, mentres que els hòmens tendirien a experimentar més celosies davant l'infidelitat sexual (o la seua sospita), puix esta els posa en risc de criar a un fill alié.[65] [66]


Una crítica a este model evolucioniste és l'anomenada hipòtesis del tir doble (double-shot hypothesis), segons la qual, les dònes se senten més angustiades per les celosies emocionals perque suponen que si un home s'involucra emocionalment en una atra dòna, és casi segur que també s'involucrarà sexualment en ella (proporcionant aixina un «tir doble» d'infidelitat), mentres que els hòmens se senten més angustiats per les celosies sexuals perque suponen que si una dòna s'involucra sexualment en un atre home, provablement també s'involucrarà emocionalment en ell (també proporcionant aixina un «tir doble» d'infidelitat).[67]Aixina mateix, Edlund i cols. (2019) han oferit una explicació alternativa per a les celosies sexuals masculines, sugerint que són les amenaces a les oportunitats de paternitat (i no l'incertitut parental) les que semblen ser la raïl de la resposta de les celosies en els hòmens,[68]de manera que els hòmens s'angustien més que les dònes en perdre una oportunitat de reproducció en una parella potencial o real valiosa. En respal d'esta hipòtesis, s'ha trobat que les celosies s'evoquen particularment quan es percep que la parella té un alt valor de parella,[69] i també que rivals en un alt valor de parella evoquen relativament més celosies.[70] Per lo tant, una relació en un tercer implica no només el risc d'incertitut sobre la paternitat, pèrdua de recursos, aliats, relacions, estatus i autoestima, sino també, particularment per als hòmens, pèrdua d'oportunitats reproductives.[71]


Existixen, ademés, explicacions culturals o socials de l'orige de les celosies. Segons una d'elles, la narrativa de la que sorgixen les celosies pot estar en gran part feta per l'imaginació. L'imaginació es veu molt afectada per l'entorn cultural d'una persona. El patró de raonament, la forma en que un percep les situacions, depén en gran mida del context cultural. En atres llocs s'ha sugerit que les celosies són, de fet, una emoció secundària com a reacció a l'insatisfacció de les pròpies necessitats, ya siguen de apego, atenció, seguritat o qualsevol atra forma de conte que s'esperaria que sorgira de la relació romàntica primària.

En l'antropologia

[editar | editar còdic]

La psicologia evolucionista clàssica admet que les celosies són un fenomen universal propi de l'espècie humana, en diferències degudes al gènero de la persona basant-se suponent que l'espècie ha vixcut sempre en contexts d'emparejamientos monogámicos, certea sobre la paternitat i dependència material i simbòlica (alimentació, seguritat, estatus) de la dòna sobre el varó. Aixina, les celosies de les dònes deurien estar motivats per la «infidelitat» emocional del varó (una forma de reaccionar a la possibilitat de que el varó deixe de ser el seu proveïdor) i les celosies del varó, per la «infidelitat» sexual de la dòna (una forma de reaccionar a la possibilitat d'estar proveint a fills que no tenen la seua càrrega genètica)[72]

Peter Van Sommers oferix una mirada híbrida. En base en l'estudi de primats genèticament propencs als humans (2% de diferència en el model cromosòmic), que no semblen presentar comportaments celosos, conclou que no hi ha un imperatiu biològic per a les celosies i que estos són un producte merament cultural. Pero, el fet de que en totes les societats a on es donen relacions sexuals «emocionalment carregades» s'imponen les celosies adults i les dificultats que varen experimentar individus i grups de la nostra societat que varen intentar evadir-los, semblen indicar que hi ha raïls biològiques per a les celosies[73]

Existixen unes poques ètnias en les que existixen mecanismes socials de minimisació de les celosies. En general són cultures no monogámicas en les que no se li dona importància a la paternitat biològica.

  • Poble Canella (Canella Ramkokamekrá i Canella Apanyekrá) en el noreste brasileño. Segons William Crocker, hòmens i dònes devien ser generosos en els seus bens i en els seus cossos. Entre ells, negar pública o privadament el desig sexual d'un atre era considerat una actitut mesquina antisocial i maligna. Ademés es destaca que el contacte d'estos pobles en la societat occidental i els seus artículs industrialisats va ser canviant les costums i açò va dur aparellat desijos de posesividad sobre estos bens i celosies dels varons sobres les dònes.[74]
  • Mosuo en el sur de China. Segons Judith Stacey existixen entre els mosuo normes culturals que semblen operar per a suprimir la posesividad sexual. Els mosuo senten celosies i enveja pero saben que deuen reprimir-los i ignorar-los en benefici de mantindre l'harmonia. Per a ells, l'amant celós és ridícul, casi com un lladre, i la falta de generositat, és deshonrosa.[75]

Les celosies en la lliteratura i en les arts

[editar | editar còdic]

El tema de les celosies és particularment propici per a l'exploració lliterària per vàries raons, entre les que s'inclouen el fet de que siga una emoció humana universal, lo que fa que siga fàcil per a una persona sentir-se identificada en un personage celós. Aixina mateix, en tant és una emoció poderosa que pot espentar als personages a actuar impulsivamente, permet exploracions de costat obscur de la naturalea humana, aixina com discussions o #dissertació sobre temes com l'amor, la pèrdua, l'inseguritat, la confiança o l'afany de posseir.

Per raons com estes, les celosies s'han convertit en un dels temes més duradors en la lliteratura. En este sentit, Harold Bloom va afirmar que les celosies sexuals «són la més novelística de les circumstàncies, tal i com l'incesto, d'acort en Shelley, és la més poètica de les circustancias».[76] Eixemples d'això inclouen el Otelo de William Shakespeare, en el que el general moro Otelo es veu consumit per «el mònstruo d'ulls verts» de les celosies cap a la seua esposa Desdémona. L'us de les celosies com a tema lliterari és molt antic, i s'evidencia en obres tan antigues com La Epopeya de Gilgamesh, en la que el héroe epónimo es veu consumit per les celosies cap al poder de la mort quan el seu millor amic Enkidu fallix.

Potser l'eixemple més famós siguen les celosies destructives de Shahriar en Les mil i una nits, que precipiten la efusión creativa de Scheherazade. En el Orlando furiós (1516), de Ludovico Ariosto, les celosies conduïxen a tal distorsió del món que qui els patix es veu abocat la locada. L'última obra de Shakespeare, El conte d'hivern (1613), tracta sobretot de les celosies de Leontes i la seua esposa supostament adúltera. Les celosies són un tema central en El celós extremeny (1613) de Cervantes, i en la novela chinenca de el XVIII Somi en el pabelló roig. En la novela Li Mannequin d'osier d'Anatole France (1897), l'espós traïcionat és incapaç de perdonar a les seues esposa per la seua infidelitat i sofrix ell mateixa a raïl d'això el més gran dany. En la novela Don Casmurro de Joaquim Maria Machado de Assis (1899), el protagoniste i narrador no pot dir en certea si la seua esposa li ha segut infel sino fins al final de l'història. La Sonata a Kreutzer (1889) de #León Tolstói oferix una absorbent exploració de les celosies, que des d'una llectura psicoanalítica han segut entesos en l'obra com una frontera per a ocultar una homosexualitat reprimida.[77] El gran Gatsby (1925) de F. Scott Fitzgerald narra l'història de Jay Gatsby, un acabalat home que organisa extravagants festes en l'objecte de recuperar l'amor del seu examante, Daisy Buchanan. Les celosies de Gatsby cap a Tom, l'espós de Daisy, constituïxen un dels aspectes principals de la trama de la novela. En La confessió de Lancelot (1977) de Walker Percy, el protagoniste descobrix l'infidelitat de la seua esposa molts anys en acabant de que haja succeït i l'assessina.


Com ha senyalat Zeichner, des d'una perspectiva psicoanalítica, mentres que l'experiència de les celosies és ubiqua i universal, és relativament fàcil identificar-se en personages celosos o celados, lo que fa d'est un tema popular també en el cine.[78] En la seua opinió, la majoria de películes sobre el tema descriuen a les celosies com una força irresistible que controla i destruïx les vides dels personages mentres està present.[78] En la seua revisió del tema en el cine, Zeichner menciona películes en protagonistes femenines celoses, tals com Play Misty for Em (1971) o Disclosure (1994), i en protagonistes masculins celosos, tals com Possession (1981) o The Room (2003). Atres películes célebres que tracten en l'assunt de les celosies inclouen Double Indemnity (1944), Gilda (1946), Ell (1953), L'imperi dels sentits (1976), o Eyes Wide Shut (1999), entre moltíssimes atres.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «celambre | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAER - ASALE».
  2. ↑ «celera | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAER - ASALE».
  3. ↑ «achares | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAER - ASALE».
  4. ↑ Social Psychology Quarterly.44(1)
    24.doi:10.2307/3033859.Consultat el 2024-06-08.
  5. ↑ Buunk, Abraham P.; Massar, Karlijn (2023-02-23). Jealousy in Close Relationships From an Evolutionary and Cultural Perspective: Responding to Real and Feared Rivals, 1 edició (en en), Oxford University Press, pp. 333–C12.P219. doi:10.1093/oxfordhb/9780197524718.013.12. ISBN 978-0-19-752471-8.
  6. ↑ Kenny, Karla; Fisher, Maryanne L. (2024). Jealousy: LGBTQ+ Patterns (en en), Springer International Publishing, pp. 1–9. doi:10.1007/978-3-031-08956-5_1279-1. ISBN 978-3-031-08956-5.
  7. ↑ Journal of Family Violence.ISSN 0885-7482.doi:10.1007/s10896-025-00893-2.Consultat el 2026-04-25.
  8. ↑ Draghi-Lorenz, R. (2000). Els bebés de cinc mesos poden ser celosos: Contra el solipsismo cognitivista. Ponència presentada en un simpòsium convocat per a la XII Conferència Bienal Internacional sobre Estudis Infantils (ICIS), 16-19 de juliol, Brighton, Regne Unit.
  9. ↑ “Celosies en bebés de 6 mesos” (2002). Infància 3 (3): 395-402. PMID 33451216.
  10. ↑ “Quan els bebés perden l'atenció materna exclusiva: ¿Són celosies?” (2004). Infancy 6: 57-78.
  11. ↑ “{{{title}}}” . doi:10.1007/s12110-004-1010-z. PMID 26190551.
  12. ↑ Buss, D.M. (2000). La passió perillosa: Per qué les celosies són tan necessaris com l'amor i el sexe. Nova York: Free Press.
  13. ↑ Buss DM«Naturalea humana i cultura: una perspectiva sicològica evolutiva».J Pers.69(6)
    955-78.
  14. ↑ White, G.L., & Mullen, P.I. (1989). Jealousy: Theory, Research, and Clinical Practice. New York, NY: Guilford Press.
  15. ↑ Peter Salovey (1991). La psicologia de les celosies i l'enveja, Guilford Press, p. 61. ISBN 978-0-89862-555-4.
  16. ↑ Rydell RJ, Bringle RG Differentiating reactive and suspicious jealousy Social Behavior and Personality An International Journal 35(8):1099-1114 Jan 2007
  17. ↑ “Les celosies com a emoció específica: El model dinàmic funcional” (2018). Emotion Review 10 (4): 272-287.
  18. ↑ “A Sociology of Jealousy” (1996). International Journal of Sociology and Social Policy 16 (9/10): 171-189.
  19. ↑ «Els científics localisen les celosies en el cervell monógamo» (en és).
  20. ↑ «jealousy | Search Online Etymology Dictionary». www.etymonline.com. Consultat el 2024-03-11.
  21. ↑ Zelos, Henry George Liddell, Robert Scott, "A Greek-English Lexicon", en Perseus
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 Diccionario de la lengua española
  23. ↑ «celós | Orige i significat de jealous per Online Etymology Dictionary» (en és).
  24. ↑ 24,0 24,1 Journal of Personality and Social Psychology.64(6)
    906–920.ISSN 1939-1315.doi:10.1037/0022-3514.64.6.906.Consultat el 2023-12-20.
  25. ↑ 25,0 25,1 Clanton, Gordon (2006). Jealousy and Envy (en en), Springer US, pp. 410–442. doi:10.1007/978-0-387-30715-2_19. ISBN 978-0-387-30713-8.
  26. ↑ Otelo, Acte III, Escena 3, 170
  27. ↑ Computers in Human Behavior.153
    108111.doi:10.1016/j.chb.2023.108111.Consultat el 2024-03-08.
  28. ↑ Social Behavior and Personality: an international journal.35(8)
    1099–1114.ISSN 0301-2212.doi:10.2224/sbp.2007.35.8.1099.Consultat el 2024-03-08.
  29. ↑ Journal of Homosexuality.51(3)
    183–198.ISSN 0091-8369.doi:10.1300/J082v51n03_09.Consultat el 2024-03-08.
  30. ↑ SAGE Open.3(1)
    215824401347605.ISSN 2158-2440.doi:10.1177/2158244013476054.Consultat el 2024-03-08.
  31. ↑ Counselling and Psychotherapy Research.ISSN 1473-3145.doi:10.1002/capr.12697.Consultat el 2024-03-08.
  32. ↑ Social Mija + Society.4(3)
    205630511880031.ISSN 2056-3051.doi:10.1177/2056305118800317.Consultat el 2024-03-08.
  33. ↑ 33,0 33,1 Journal of Social and Personal Relationships.6(2)
    181–196.ISSN 0265-4075.doi:10.1177/026540758900600203.Consultat el 2024-03-11.
  34. ↑ Journal of Family Psychology.18(3)
    433–442.ISSN 1939-1293.doi:10.1037/0893-3200.18.3.433.Consultat el 2024-03-11.
  35. ↑ «celotipia | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAER - ASALE».
  36. ↑ «celosía | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAER - ASALE».
  37. ↑ MONCLÚS, Enrique González:«Celosies, celosies patològiques i deliri celotípico» en Revista de Siquiatria de la Facultat de Medicina de Barcelona, 2005; Vol. 32, no. 1 Pág :21
  38. ↑ «Celosies patològiques en la relació de parella». Archivat des d'el original, el 18 de giner de 2012. Consultat el 25 d'agost de 2010.
  39. ↑ Cross-Cultural Research.35(4)
    400–423.ISSN 1069-3971.doi:10.1177/106939710103500403.Consultat el 2023-12-12.
  40. ↑ 40,0 40,1 40,2 40,3 40,4 International Journal of Environmental Research and Public Health.17(16)
    5682.ISSN 1660-4601.doi:10.3390/ijerph17165682.Consultat el 2024-03-08.
  41. ↑ Buunk, Abraham P.; Dijkstra, Pieternel; Massar, {{{nom3}}} (2018-06-21). The Universal Threat and Temptation of Extradyadic Affairs, 2 edició, Cambridge University Press, pp. 353–364. doi:10.1017/9781316417867.028. ISBN 978-1-316-41786-7.
  42. ↑ American Journal of Public Health.106(4)
    625–632.ISSN 0090-0036.doi:10.2105/AJPH.2015.303016.Consultat el 2024-03-08.
  43. ↑ Journal of Women's Health.21(9)
    942–949.ISSN 1540-9996.doi:10.1089/jwh.2011.3328.Consultat el 2024-03-08.
  44. ↑ Partner Abuse.5(3)
    297–322.ISSN 1946-6560.doi:10.1891/1946-6560.5.3.297.Consultat el 2024-03-08.
  45. ↑ Text & Context - Enfermagem.23(4)
    1041–1049.ISSN 0104-0707.doi:10.1590/0104-07072014003290013.Consultat el 2024-03-08.
  46. ↑ Qualitative Sociology Review.13(3)
    30–47.ISSN 1733-8077.doi:10.18778/1733-8077.13.3.03.Consultat el 2024-03-08.
  47. ↑ Social Change.46(1)
    106–123.ISSN 0049-0857.doi:10.1177/0049085715618561.Consultat el 2024-03-08.
  48. ↑ (2022) Assessinats de dònes i chiquetes per raons de gènero (femicidio/feminicidio) (en és), Oficina de Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC).
  49. ↑ Suïcide and Life-Threatening Behavior.31(4)
    451–459.ISSN 0363-0234.doi:10.1521/suli.31.4.451.22046.Consultat el 2024-03-08.
  50. ↑ International Journal of Environmental Research and Public Health.19(16)
    10431.ISSN 1660-4601.doi:10.3390/ijerph191610431.Consultat el 2024-03-08.
  51. ↑ Personality and Social Psychology Review.7(2)
    102–128.ISSN 1088-8683.doi:10.1207/S15327957PSPR0702_102-128.Consultat el 2024-03-16.
  52. ↑ Psychological Reports.58(3)
    885–886.ISSN 0033-2941.doi:10.2466/pr0.1986.58.3.885.Consultat el 2024-03-16.
  53. ↑ 53,0 53,1 Personality and Individual Differences.23(6)
    997–1006.doi:10.1016/S0191-8869(97)00136-0.Consultat el 2024-03-16.
  54. ↑ Journal of Social and Personal Relationships.31(7)
    938–957.ISSN 0265-4075.doi:10.1177/0265407513512745.Consultat el 2024-03-16.
  55. ↑ Fernandez, Ana Maria (2017). Sexual Jealousy Among Women (en en), Springer International Publishing, pp. 1–8. doi:10.1007/978-3-319-16999-6_1425-1. ISBN 978-3-319-16999-6.
  56. ↑ Psykhe (Santiago).(SIssue)doi:10.7764/psykhe.2021.38635.Consultat el 2024-03-16.
  57. ↑ Perspectives on Psychological Science.10(1)
    20–36.ISSN 1745-6916.doi:10.1177/1745691614561683.Consultat el 2024-03-16.
  58. ↑ “Envy and jealousy as discrete emotions: A taxometric analysis” . Motivation and Emotion 20 (3): 255–272. doi:10.1007/bf02251889. ISSN 0146-7239.
  59. ↑ 59,0 59,1 Harris, Christine R.; Darby, {{{nom2}}} (2010-04-16). Jealousy in Adulthood, 1 edició (en en), Wiley, pp. 547–571. doi:10.1002/9781444323542.ch23. ISBN 978-1-4051-8579-0.
  60. ↑ Contemporary Family Therapy.34(3)
    334–345.ISSN 0892-2764.doi:10.1007/s10591-012-9185-7.Consultat el 2024-03-16.
  61. ↑ Personal Relationships.20(1)
    1–22.ISSN 1350-4126.doi:10.1111/j.1475-6811.2011.01393.x.Consultat el 2024-03-16.
  62. ↑ Journal of Personality and Social Psychology.72(3)
    627–640.ISSN 1939-1315.doi:10.1037/0022-3514.72.3.627.Consultat el 2024-03-16.
  63. ↑ Personality and Individual Differences.129
    6–11.doi:10.1016/j.paid.2018.02.033.Consultat el 2024-03-16.
  64. ↑ 64,0 64,1 64,2 Psychological Review.100(2)
    204–232.ISSN 1939-1471.doi:10.1037/0033-295X.100.2.204.Consultat el 2023-12-29.
  65. ↑ Psychological Science.3(4)
    251–256.ISSN 0956-7976.doi:10.1111/j.1467-9280.1992.tb00038.x.Consultat el 2023-12-29.
  66. ↑ “The Evolutionary Psychology of Envy and Jealousy” (2017). Frontiers in Psychology 8. doi:10.3389/fpsyg.2017.01619. PMID 28970815.
  67. ↑ Psychological Science.7(6)
    376–377.ISSN 0956-7976.doi:10.1111/j.1467-9280.1996.tb00393.x.Consultat el 2024-03-11.
  68. ↑ Psychological Reports.122(2)
    575–592.ISSN 0033-2941.doi:10.1177/0033294118806556.Consultat el 2024-03-11.
  69. ↑ Psychiatry and Clinical Psychopharmacology.27(4)
    359–365.ISSN 2475-0573.doi:10.1080/24750573.2017.1367554.Consultat el 2024-03-11.
  70. ↑ European Journal of Social Psychology.32(6)
    829–852.ISSN 0046-2772.doi:10.1002/ejsp.125.Consultat el 2024-03-11.
  71. ↑ Valentova, Jaroslava Varella (2019). Sex Differences in Jealousy (en en), Springer International Publishing, pp. 1–4. doi:10.1007/978-3-319-16999-6_1740-1. ISBN 978-3-319-16999-6.
  72. ↑ BUSS, 1993 Citat per FERNÁNDEZ, Ana María i uns atres. Diferències sexuals en les celosies En Universitas Psychologica Bogotà Colòmbia 2 (2) 101-107 juliol-decembre 2003
  73. ↑ VAN SOMMERS, Peter Les celosies. Reconéixer-los Comprendre'ls Assumir-los Editorial Paidós, 1989 - 254 pàgines pág 103 [Vista prèvia en Google books http://books.google.com.ar/books?aneu=7JylEUk-ABgC]
  74. ↑ CROCKER. William H. Canella Apanyekrá/Relacions entre els sexes juny, 2002 en Povos indígenes do Brasil/Pobles indígenes en Brasil
  75. ↑ Judith Stacey Unhitched: Love, Marriage, and Family Values from West Hollywood to Western China NEW YORK UNIVERSITY PRESS 2001 ISBN 978-0-8147-8382-5 Disponible en [1]
  76. ↑ Bloom, Harold (1989). «Introduction to Proust», Dilemmes du roman: essays in honor of Georges May (en en), Anma Libri, pp. 311. ISBN 978-0-915838-80-6.
  77. ↑ (2019-12-31) Chapter 7: The Kreutzer Sonata, Sexual Morality, and Music, Academic Studies Press, pp. 109–127. doi:10.1515/9781618118837-010. ISBN 978-1-61811-883-7.
  78. ↑ 78,0 78,1 Zeichner, Greg (2018). «Portrayals of jealousy in cinema», Jealousy: developmental, cultural, and clinical realms, Routledge. OCLC 1165385542. ISBN 978-1-000-15314-9.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Clanton,Gordon (1977). Jealousy, New Jersey: Prentice-Hall. ISBN 0-13-509356-2.
  • Mathes, Eugene (1991). «A Cognitive Theory of Jealousy», The Psychology of Jealousy and Envy, New York: Guilford Press. ISBN 0-89862-555-6.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Archiu:Wikiquote-logo.svg Celosies en Viquidites. Archiu:Wiktionary-logo-v2.svg Celosies en el Viccionari.


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Celosies&oldid=663070»