Cera de Candelilla

Erro al crear miniatura:

Image de la planta Euphorbia antisyphilitica

Cera de Candelilla La cera prové de la planta Euphorbia antisyphilitica Zucc o Euphorbia cerifera també coneguda com a planta de candelilla, la planta presenta característiques molt similars a les d'un catos, és dura i trencadiça. Sense refinar la cera té un aspecte opac, depenent de la refinación i grau de blanquejat és el color que obté i esta pot ser des de café clar fins a groc, la cera és insoluble en aigua pero altament soluble en acetona i cloroform. La planta creix en zones de clima semi-desértico, es troba en major abundància en el desert de Chihuahua. La producció d'esta cera es remontant als inicis de el XX, conseguint que la producció de la cera es convertira en una de les fonts econòmiques més importants per a la zona nort de Mèxic en el desert de Chihuahua, el major territori d'este desert comprén els estats de Coahuila, Zacatecas, Sant Luis Potosí, Durango i Coahuila i tres estats d'Estats Units que són Texas, Arizona i Nou Mèxic.

Història

El seu descobriment i us es deu als indígenes del nort de Mèxic, els qui extreen cera crua per mig del calfament dels brots en recipients de fanc i despuix la mesclaven en colorants per a usar-la en fins ornamentals (Romhan,1992; Romhan, 1992a). Algunes versions indiquen que en l'antiguetat es cremava per a l'allumenament, per lo que complia en les funcions pròpies d'una vela; també, la varen utilisar per a tensar arcs, curtir pells, en preparacions medicinals contra el dolor de molgues i com laxante. En l'época de la colónia espanyola es va amprar per a elaborar vés-les, d'allí el nom de candelilla, que significa “vés-la menuda”. Per a principis de el XX es va escomençar a comercialisar, i en 1905 Connek i Landresc investiguen la seua composició i propietats. Durant la Segona Guerra Mundial es va incrementar la seua demanda per a impermeabilizar i protegir dels mosquits les teles de les tendes de campanya, per a cobrir i previndre la deterioració d'algunes parts dels avions i en la fabricació d'explosius i va alcançar un preu de fins a 1.2 USD kg^-1 i Mèxic va exportar fins a 24, 000 ton any^-1 (Domínguez-Lara, 2004; López et al., 2007; IC, 2008). En eixos anys de guerra, els candelilleros es varen organisar per a conseguir una millor comercialisació, pero al final d'ella, el desenroll de l'indústria petroquímica va afectar de manera significativa el mercat de la candelilla, ya que en molts dels productes elaborats en la seua cera es va substituir en subproductes del petròleu, per eixemple: els components d'alguns aparats electrònics, bases per a pegaments, recobriment i cosmètics. Posteriorment, es va incrementar l'us de matèries primeres naturals en lloc dels derivats del petròleu, pel seu alt cost (Romahn, 1992; Canals et al., 2006; López et al., 2007; De León-Zapata, 2008).

Obtenció de la planta

Actualment els métodos per a l'obtenció de la cera seguixen sent molt rudimentaris i arcaics els quals són ineficientes, estos métodos seguixen sense ser alterats des del principi de l'activitat, representen una baixa producció de la cera i un cost molt alt per a la seua producció. Els candelilleros duen rucs o camions a les zones en les que es troba la planta en abundància posteriorment la planta és arrancada manualment de raïl, algunes voltes utilisen un tros de fusta esmolat lo que els permet extraure la planta de raïl d'una forma més senzilla.

Les plantes abans de la seua transportación passen per un procés en a on el recolector els lleva totes les seues impurees com la terra o pedres per a despuix ser colocades en pacas d'entorn 20 a 30 quilos i són transportades a un centre d'arreplega en a on es portarà a terme el procés d'extracció de la cera, estos centre d'arreplega es troben a una distància aproximada de 150 quilómetros partint del punt de recolecció.

Extracció tradicional de la cera

Comença en la recolecció de la planta de candelilla la qual és arrancada de raïl sense respectar lo establit en la NOM-018-SEMARNAT-1999 per a posteriorment colocar la planta en calderos de ferro cridats “pailas”, en una solució d'àcit sulfúric a una concentració aproximada del 0.3 % (v/v); l'àcit sulfúric utilisat és un rebuig de l'indústria dels fertilisants, segons testimonis dels candelilleros. Un “terç”, és l'unitat de mida equivalent a una “brazada”, és dir, lo que s'alcance a prendre entre els dos braços oberts; en quilograms correspon entre 24 i 32 kg de planta, la variació respon al contingut d'humitat de la planta. Cada paila té una capacitat de 500 L, allí s'introduïxen huit “terços” (192 a 256 kg) de candelilla per extracció o “pailada”. La càrrega immersa en la solució aigua-àcit es calfa a fòc directe fins al punt d'ebullició de la solució, lo que permet la fusió de la cera i que es desprenga de la planta (De León-Zapata, 2008; Saucedo-Pompa et al., 2009).

l'àcit sulfúric evita que la cera s'adherixca a les impurees i forme una emulsió, la qual podria generar-se donades les condicions de turbulència durant el procés d'ebullició. Per mig d'esta tècnica, la cera de candelilla fosa flota en la superfície de l'aigua com a bromera, en seguida es retira de la “paila” en utensilis que presenten orificis, denominats “desbromadores”, en les quals es passa a tancs d'acer, cubetas en forats cònics o a mòles de fanc que es coloquen a nivell de pis. En qualsevol dels recipients, la bromera calenta (cera) se separa per decantament, d'un licor pardo que precipita cap al fondo, per a posteriorment reciclar-se en la “paila” d'extracció.

En la part superior de la “paila”, es forma una capa de fina crema color groc, que constituïx la cera de candelilla, a la qual se li coneix en el nom de “cerote”, es retira en l'ajuda de les “desbromadores” i es deixa gelar fins a solidificarse, a temperatura ambiente, despuix es quebra en péntols en colps de martell i els trossos es refonen en un recipient cilíndric de ferro (tallador) en la mateixa solució àcida en la que es va realisar l'extracció en la “paila”, a fi d'eliminar les impurees de terra i matèria orgànica, que finalment se separen per sedimentación. La cera decantada, coneguda com a “cera de candelilla crua”, es deixa gelar i solidificar. Per a refinar la cera, CENAMEX (2007) indica que és necessari quebrar-la, fondre-la i filtrar-la a través de carbó activat i d'alguns atres mijos filtrantes. Per al 2005, el preu de la cera de candelilla refinada va oscilar, en Mèxic, entre 36 i 38 pesos el quilogram i en Itàlia en 52 pesos els 100 g. Per a març de 2009, els candelilleros de Cuatrociénegas (Ejido La Vega) venien la cera de candelilla crua als intermediaris en 48 pesos kg^-1 pero una volta refinada el seu valor s'incrementa; de tal manera que empreses com Multiceras S.A. de C.V. va comercialisar la cera refinada a 56 pesos kg^-1 (Canals et al., 2006; Multiceras, 2010).