Cerasus
Cerasus,[1] els cerezos, és un subgénero que consta de vàries espècies d'arbres que es cultiven extensament pel seu fruta: la cirera.
Junt en els armelers, bresquilleres (o durazneros), ciruelos, i albaricoqueros forma part del gènero Prunus.
Els membres d'este subgénero es distinguixen per la floració, que sorgix en menuts corimbes de vàries flors juntes (ni arracimadas ni solitàries) i per la suavitat del seu frut, que es caracterisa per posseir una única i poc profunt clavill (o cap) en un costat. Atres característiques són que florix a principis de primavera i que presenta brots axilars solitaris, drupas i baïnas de les llavors planes.
Les cireres maduren des de finals de primavera fins a principis d'estiu, sent un periodo molt curt de recolecció en comparació a atres arbres frutales.
El seu característic color roig es deu a l'antocianina.
Espècies
[editar | editar còdic]- Prunus apetala (Siebold & Zucc.) Franch. & Sav.
- Prunus avium (L.) L.
- Prunus campanulata Maxim.
- Prunus canescens Bois.
- Prunus caudata Franch.
- Prunus cerasoides D. Dò.
- Prunus cerasus L.
- Prunus clarofolia C.K.Schneid.
- Prunus conadenia Koehne
- Prunus conradinae Koehne
- Prunus crataegifolia Hand.-Mazz.
- Prunus cyclamina Koehne
- Prunus discadenia Koehne
- Prunus discoidea (T.T.Yu & C.L.Li) Z.Wei & Y.B.Chang
- Prunus dolichadenia Cardot
- Prunus emarginata (Douglas ex Hook.) Walp.
- Prunus fruticosa Pall.
- Prunus hainanensis (G.A.Fu & Y.S.Lin) H.Yu, N.H.Xia & H.G.Ye
- Prunus hefengensis (X.R.Wang & C.B.Shang) Y.H.Tong & N.H.Xia
- Prunus henryi (C.K.Schneid.) Koehne
- Prunus himalaica Kitam.
- Prunus incisa Thunb.
- Prunus itosakura Siebold
- Prunus jamasakura Siebold ex Koidz.
- Prunus leveilleana Koehne (syn. Prunus verecunda (Koidz.) Koehne)
- Prunus maackii Rupr. (syn. Prunus glandulifolia Rupr. & Maxim.)
- Prunus mahaleb L.
- Prunus matuurai Sasaki
- Prunus maximowiczii Rupr.
- Prunus mugus Hand.-Mazz.
- Prunus nipponica Matsum.
- Prunus patentipila Hand.-Mazz.
- Prunus pensylvanica L.f.
- Prunus pleiocerasus Koehne
- Prunus polytricha Koehne
- Prunus pseudocerasus Lindl.
- Prunus pusilliflora Cardot
- Prunus rufa Wall ex Hook.f.
- Prunus rufoides C.K.Schneid. (syn. Prunus dielsiana C.K. Schneid.)
- Prunus sargentii Rehder
- Prunus schneideriana Koehne
- Prunus serrula Franch.
- Prunus serrulata Lindl. * Prunus shikokuensis (Moriya) H.Kubota
- Prunus speciosa (Koidz.) Ingram
- Prunus stipulacea Maxim.
- Prunus sunhangii D.G.Zhang & T.Deng
- Prunus szechuanica Batalin
- Prunus takasagomontana Sasaki
- Prunus takesimensis Nakai
- Prunus tatsienensis Batalin
- Prunus transarisanensis Hayata
- Prunus trichantha Koehne
- Prunus trichostoma Koehne
- Prunus veitchii Koehne ()
- Prunus xingshanensis Huan C.Wang
- Prunus yaoiana (W.L.Cheng) Y.H.Tong & N.H.Xia
- Prunus yunnanensis Franch.
Les dos espècies més difoses són P. avium, de frutes dolces i moltes voltes de color obscur, i P. cerasus, de frutes àcides i moltes voltes de color roig lluent. Abdós són oriundes d'Europa i d'Àsia occidental. Existixen grans horts comercials en Europa, Amèrica i Àsia.
Cultiu
[editar | editar còdic]Existixen vàries classes de cerezos, en distintes característiques. Per eixemple, la varietat 'coa llarga' té els rabitos de les cireres llarcs i solen ser menudes. Atres varietats són la 'Burlat', 'Lamber' i 'Ambrunés'. Cada una d'elles conta en certes particularitats, com la variació en la seua acidea, carnosidad i temps de maduració.
En Espanya són conegudes per la seua cantitat i calitat les cireres del Valle del Jerte, a on es cultiven varietats autòctones "Cirera del Jerte" en denominació d'orige.[2] En primavera es realisa en els pobles d'esta vall la festa d'El Cerezo en Flor, quan es produïx la floració de més d'un milló i mig de cerezos. Declarada Festa d'Interés Turístic Nacional.[3]
És reconeguda també pel seu exquisit sabor la cirera mediterrànea, en qualitats excepcionals beneficiant-se de l'influència del mar Mediterrànea, cultivada en poblacions com Chiva, Gestalgar, Salsadella (Castelló), i en Terradas (Girona); encara que la zona productiva més important del Mediterràneu, és la de Vall de Gallinera per la seua precocitat i dolçor.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ GRIN
- Archivat el 1 de decembre de 2011 archivat en Wayback Machine.
- ↑ Aliments de Càceres. Diputació de Càceres ISBN 978-84-922230-7-7
- ↑ Cerezo en flor. Turisme Valle del Jerte
- ↑ «Salix Fuits :: Fresh People. Always in Season». www.salixfruits.com. Consultat el 3 de febrer de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cerasus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.