Cerería
Cerería o candelería és un establiment comercial a on es venen productes elaborats en cera, com vés-les, ciris, exvotos de cera, etc. Les veles comercialisades poden ser artesanals (obra de cereros) o industrials. Varen ser un comerç important en la vida quotidiana ans que l'electricitat s'incorporara a les vivendes.
Història
[editar | editar còdic]Des de molt antic la cerería era el lloc a on l'artesà cerero realisava i venia productes de cera. En algunes ocasions era considerat un ofici o habitació de la casa real a on es guardava i repartia la cera. L'indústria i comercialisació en forma de gremis no es va regularisar en països com Espanya fins a mediats de el XV.[1][2] Despuix de la conquista d'Amèrica la comercialisació de cera i la seua llaura es fa molt popular en Mèxic.[3]
En 1834 l'ingenier Joseph Morgan va crear una màquina que permetia la producció de veles en mòle. Anys despuix la pera de llum (en 1879) comença a ser comercialisada, la demanda de veles decau i el número de cererías comença a decaure.[4] Encara que el seu us venia ya sent amenaçat per l'aparició del quinqué.
Des de finals de el XX s'ha anat substituyendo progressivament la cera per la parafina (derivat del petròleu) en molts dels productes exposts. És freqüent que estes tendes es troben en les rodalies d'un temple religiós. En l'actualitat és un local comercial i ofici en vies d'extinció per la baixa demanda de productes de cera.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Francisco Javier Lomas Salmonte, (2005), Història de Càdis, Ed. Sílex, Madrit
- ↑ Antonio de Capmany Surís i de Montpalau, (1879), Memòries històriques sobre la marina comerç i arts de l'antiga ciutat de Barcelona, Madrit
- ↑ Ignacio Complit, (1843), El Museu mexicà, o, Miscelanea pintoresca de amenidades curioses i instructivas, Mèxic, Tom I
- ↑ José A. Net Sánchez, (2006), Artesans i mercaders: una història social i econòmica de Madrit (1450-1850), Madrit, Ed. Fonaments, ISBN 8424510801
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cerería» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.