Cerorhinca monocerata
El alca unicórnea (Cerorhinca monocerata)[1] és una espècie d'au caradriforme de la família Alcidae, una au marina i un familiar propenc dels frailecillos. És l'única espècie vivent del gènero Cerorhinca. Donada la seua estreta relació en els frailecillos, el nom comú de frailecillo rinoceront ha segut propost per a l'espècie.[2]
S'estén extensament a través del Pacífic Nort, s'alimenten de menuts peixos i anidan en colónies d'aus marines. El seu nom prové d'una extensió en forma de banya en el pico. Esta banya solament està present en adults reproductors, i de la mateixa manera que la baïna elaborada en pico dels frailecillos es desprén cada any.
Esta au és un álcido de tamany mig en un pico gran, ferm i de color taronja/marró (en la “banya” descollant d'ell). El plomall és obscur en la part superior i més pàlit per davall; els adults reproductors (tant hòmens com a dònes) posseïxen plomes blanques per damunt dels ulls i darrere del pico. Els machos són llaugerament més grans que les femelles (al voltant del 10 % en la massa).
El alca unicórnea és un álcido del Pacífic Nort que es reproduïx des de Califòrnia (el archipèlec del Nort) fins a les illes Aleutianas d'Alaska en Norteamérica, Hokkaidō i Honshū (Japó), aixina com Corea del Nort i la illa de Sajalín en Àsia. Durant l'hivern viu tant en aigües marines i costeres, exhibint cert grau de migració.
El alca unicórnea anida en caus excavats en el sol, o en coves naturals i cavitats entre 1 i 5 m de profunditat. Preferix llocs de anidamiento d'escassa pendent per a facilitar l'envolament, ya que és un deficient aviador. Un sol ou és incubado per abdós pares durant 45 dies. El pollet semiprecocial és alimentat llavors cada nit en un pico ple de peixos (al modo dels frailecillos) durant 50 dies; es creu que este comportament nocturn és una resposta a la depredación i el cleptoparasitismo en les gavinas.
En la mar, les alcas unicórneas s'alimenten de peixos, prenent una miqueta de krill i calamar també. S'alimenten en la costa durant l'época de reproducció en les aigües intermiges. Per a atrapar als seus assuts, es zambullen tan profundament com 57 metros (187 peus) durant tant temps com 148 segons.[3]
Evolució i espècies prehistòriques
[editar | editar còdic]El gènero Cerorhinca va evolucionar en el Pacífic septentrional, segons pareix, en el Mioceno mig tardà. Encara que en l'actualitat es manté solament una espècie, encara que solia ser molt més diversa, tant en el número d'espècies com en la distribució. S'han trobat fòssils tan al sur com en Baixa Califòrnia. El primer registre del clado en el oceà Atlàntic va ser reportat per Smith et al (2007), sugerint que l'història biogeográfica de Cerorhinca és més complexa de lo que es pensava anteriorment. Espècies prehistòriques conegudes són:
- Alca dubtós, Cerorhinca dubia (Mioceno tardà en el comtat de Santa Bàrbara, els Estats Units).
- Cerorhinca minor (Mioceno tardà/Plioceno enjorn en l'illa Cedres, Mèxic).
- Cerorhinca reai (Plioceno enjorn en Sant Diego, sur dels Estats Units).
- Cerorhinca sp. (Plioceno enjorn, surest dels Estats Units).
Galeria
[editar | editar còdic]-
Alaska Siga Life Center, Seward (Alaska) -
Alaska Siga Life Center, Seward (Alaska) -
Pollet. Els Farallones, Califòrnia -
Pichón en un refugi de la vida selvada, estat de Washington
.jpg){kind=link}
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (1996). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/334.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Tercera part: Opisthocomiformes, Gruiformes i Charadriiformes) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 43 (2): 231-238. ISSN 0570-7358. Consultat el 17 de novembre de 2014.
- ↑ AOU (2008) «AOU Committee on Classification and Nomenclature (North & Middle America) Proposals 2008-A» Consultat el 28 de maig de 2008.
- ↑ Plantilla:Cita publicació
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Gaston, AJ; Dechesne, SBC (1996). «Rhinoceros auklet (Cerorhinca monocerata)» En A Poole, F Gill, eds. The Birds of North America 212. The Academy of Natural Sciences (Filadèlfia PA), i The American Ornithologists’ Union (Washington, D.C.)
- Smith, NA; Olson, SL; Clarke, JA (2007). «First Atlantic record of the Puffin Cerorhinca from the Pliocene of North Carolina» Journal of Vertebrate Paleontology 27 (4): pp. 1039—1042.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cerorhinca monocerata.
Wikispecies té un artícul sobre Cerorhinca monocerata.- Imàgens del alca unicórnea: [1] [2] material protegit: Mont M. Taylor © 2009