Cerro Tronador
El cerro Tronador és un volcà geològicament inactiu; el seu orige està associat al procés de formació dels Vages en el periodo Pleistoceno, començant fa aproximadament 1.3 millons d'anys i terminant fa 340.000 anys. Es troba en la zona sur de la Cordillera dels Vages, en la frontera entre Argentina i Chile prop de la ciutat de Bariloche, Argentina. Este cerro en el córrer dels anys ha sofrit una important acció erosiva producte dels glaciars que se situen sobre ell, per açò ha escarpado i reduït les seues ales fins a casi perdre la forma d'un volcà típic. El Tronador separa dos parcs nacionals: el Vicente Pérez Rosers en la província de Llanquihue, Regió dels Lagos en Chile, i el Nahuel Huapi, en Riu Negre i Neuquén, Argentina.[1]
El nom del cerro es deu al soroll similar al de trons produït per les freqüents solsides i caigudes de seracs en els glaciars del mateix. El seu nom en idioma mapudungún és Anon.[2]
La seua altura de 3478 m s. n. m. ho destaca entre els massiços montanyosos del parc nacional Nahuel Huapi. El Tronador posseïx un total de sèt glaciars, els quals es troben actualment en remissió a causa de fenomens de calfament.
Característiques
[editar | editar còdic]
El Tronador és un estratovolcán molt alt en una altura de 3478 m s. n. m. Les coordenades del seu cim major són: 41°9′38.67″ S, 71°53′6.52″ O. Posseïx tres cims: cap a l'Est, denominada argentina, de 3250 m s. n. m., cap a l'Oest, la chilena, de 3350 m s. n. m. i una fronteriça, cridada cim Internacional, de 3478 m s. n. m.[1]
Està cobert per sèt glaciarés principals. Per l'alvertent argentí es troben, de nort a sur, els glaciars Fredes, Làrixs, Castany Overo i Riu Manso. Per la chilena, en la mateixa direcció, es troben els glaciars Peulla, Casa Pangue i Riu Blanco. Sent de tots estos el glaciar Fredes l'únic que bolca les seues aigües cap al oceà Atlàntic.[3]
En la seua base, en la desembocadura de glaciar Manso, existix una zona a on els gèls s'teñir de negre producte dels sediment i arenes que carregen, dita zona és un glaciar reconstituido cridada el gelera negre.
Des dels glaciars que rodegen al Tronador sorgixen vàries rieres, que confluïxen en Pampa Lindo per a formar el riu Manso. També el riu Blanco (Tots els Sants) i atres afluents del llac Tots els Sants provenen dels seus glaciars.
En el Tronador es troben tres refugis, dos del costat argentí i un del costat chilé. El 28 de febrer de 1938, el Club Andino Bariloche va construir un refugi a 2300 m s. n. m., per un error de càlcul ho varen construir del costat chilé del llímit, per lo que pertany a este país, dit refugi no conta en servicis i posseïx una capacitat per a dèu persones; el seu nom és Manuel Ojeda Cancino o Refugi Vell del Tronador.[4] En 1972, la mateixa institució va construir un atre refugi cridat Otto Meiling, ubicat a 2000 m s. n. m., entre els glaciars Castany Overo i Làrix; conta en servicis de menjar, pernocte, banys i posseïx una capacitat per a 50 persones. Per últim el 28 d'abril de 2012 es va construir el refugi Agostino Rocca a 1432 m s. n. m., en el lloc conegut com a Pas dels Núvols; este refugi posseïx servicis i té capacitat per a 80 persones.[5]
Des de Chile el Tronador és visible des d'Osorno i Frutillar, inclús conseguix ser visible des de l'Illa gran de Chiloé a més de 200 km de distància.
En la zona les activitats econòmiques més desenrollades per les seues característiques són el turisme i el montanyisme, ya que són les més compatibles en la conservació de l'entorn, degut a que este lloc es troba en abdós països dins de zones naturals protegides. En este lloc es troben numeroses senderes en diverses dificultats, zones d'enlluernant hermosura en llocs per a acampar i refugi per a la pràctica del montanyisme. L'esquí de travessia, el snowboard, la caminada en raquetes i l'escalada en gèl formen part de la gran diversitat d'activitats que es poden practicar en esta àrea. Des de la base del cerro en Pampa Lindo és possible realisar diverses excursions en o sense guies, depenent d'experiència i dificultat de l'itinerari, cap a la Gola del Diable, Gelera Negre, refugis Meiling, Rocca o Vell aixina com també accedir als seus tres picos.
Accessos
[editar | editar còdic]Del costat argentí, es pot accedir a ell partint des de la ciutat de Bariloche per la ruta 40 que conduïx a la localitat d'El Bolsón, es recorren 35 km d'asfalt vorejant els llac Gutiérrez i Mascardi. Poc despuix de sobrepassar Vila Mascardi cal prendre la desviació a la dreta que conduïx als Ràpits. Una volta arribat al parage Els Ràpits cal prendre el forcall que creua el riu Manso i nos du cap al nort. Després de transitar 40 km per camí de ripio arribarem a Pampa Lindo, poblat ubicat en la base del cerro Tronador.
Des del costat chilé, eixint de Port Montt cal dirigir-se per la Panamericana (ruta 5) 17 km fins a Port Vares. Des d'ací continuem per la ruta 225 vorejant la ribera sur del llac Llanquihue fins a aplegar a Petrohue ubicat en l'extrem occidental del llac Tots els Sants, 78 km de recorregut. Una volta en este lloc es deu abordar el catamarà per a creuar al poble de Peulla en l'atre extrem del llac i des d'este punt continuar a peu fins a la base del cerro.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «El mont Tronador. Històries de gèl i fòc.».
- ↑ D'Olivares, Miguel, Jesuïta. 2005. Els Jesuïtes en la Patagonia: Les missions en la Araucanía i Nahuelhuapi 1593-1736. 1ra Ed. Buenos Aires, Edicions Continent. 224 p.
- ↑ Vergara (1995). «Toponímia», Puppy Zuker Produccions (ed.). (en Castellà), Imprenta Bavaria, p. 124. ISBN 937-9997-0-3.
- ↑ «Refugie Manuel Ojeda Cancino. (Tronador Vell).». Archivat des d'el original, el 7 de juliol de 2020. Consultat el 13 d'agost de 2020.
- ↑ «Refugie Agostino Rocca. (Pas dels Núvols).». Archivat des d'el original, el 11 d'agost de 2020. Consultat el 13 d'agost de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cerro Tronador» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.