Anar al contingut

Cerro Vinciguerra

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Cerro Vinciguerra

El cerro Vinciguerra, també denominat mont Vinciguerra, és la cim més elevada del sector argentí del archipèlec de Terra del Fòc. Està situat al surest de l'illa Gran de Terra del Fòc, pertanyent al departament Ushuaia, en la porció fueguina de la província de Terra del Fòc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sur, sent també el pico màxim d'eixa província, si es té en conte només els territoris baix sobirania efectiva (sobre els territoris reivindicats, el pico màxim és el Mont Chiriguano en 3660 m. s. n. m.).

La seua altitut és d'1.506 m s. n. m.

Geografia

[editar | editar còdic]

Situació geogràfica i característiques

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Vista aérea de la serra Vinciguerra. S'observa el glaciar Chic i a l'esquerra, part del glaciar Vinciguerra.

Este cerro se situa en la secció oriental dels Vages fueguinos, porció meridional de la cordillera dels Vages, representant l'última manifestació en el continent americà de la cordonera Andino. El cerro Vinciguerra es localisa en la serra homònima, la qual s'estén entre la serra Alvear i la serra Martial. Jurídicament forma part del parc nacional Terra del Fòc, en l'àrea establida en la categoria de Reserva Natural Selvada (RNS), la qual es correspon al d'una zona d'us públic extensiu.[1]

Els seus excessos hídrics drenan pel sur cap a la riera Gran, el qual recorre la vall d'Andorra i alimenta els requeriments d'aigua potable de la ciutat d'Ushuaia. Pel nort drena cap al riu Olivia, el qual recorre la vall Carbajal. Les seues coordenades són: 54°42′32.44″S 68°25′22.25″O / -54.7090111, -68.4228472</noinclude>.

En raó de la seua ubicació per a poder observar-ho cal aplegar a la seua base o fer-ho des de lo alt d'un atre cim. Es considera una montanya d'ascensió senzilla, no requerint gran experiència en montanya. Posseïx dos cims, l'Oest és més baixa i la seua ruta d'atac no demanda tècniques d'assegurament, puix s'ascendix simplement caminant. El cim Este és la més elevada, i per a accedir a ella és indispensable contar en equip d'assegurament, devent-se realisar una travessia glaciar.[2]

Es troba junt al glaciar Colgante, i a uns 5,5 km a l'oest del glaciar Vinciguerra, el que és un dels més grans glaciarés del sector argentí de l'illa.[3] Una de les sendes de trekking més freqüentades de les afores de la ciutat d'Ushuaia conduïx a dit glaciar de circ i a l'estany dels Témpanos, ubicada junt a ell. Esta àrea es troba fòra del parc nacional, pero va ser declarada lloc Ramsar, baix el nom de: Glaciar Vinciguerra i turberas associades.[4]

Orige geològic

[editar | editar còdic]

Geològicament correspon a la formació Yagán (Cretácico inferior), formada per depòsits marins profunts de post rift: fangolitas negres, tobas i turbiditas volcaniclásticas andesíticas.[5]

El seu orige geomorfològic es deu a un plegament en un gran geosinclinal, resultat dels moviments corresponents a la tectònica de plaques.[6] Posteriorment, durant el màxim de l'última glaciació pleistocénica (fa 20 000 a 18 000 anys) el seu relleu va ser intensament llaurat per l'acció dels glaciars.[7] Està format per roques metamòrfiques.

Etimologia toponímica

[editar | editar còdic]

Etimológicamente, este topònim és un epónimo que rendix honor al llinage del zoólogo Decio Vinciguerra, que acompanyara al tinent de la marina italiana Giacomo Bove, qui va liderar l'expedició científica a la Patagonia meridional de l'any 1882, navegant sobre el barco «Veta de Forns».[8] El mont va ser batejat pel mateix Bove.[9]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (2007). Pla de maneig del Parc Nacional Terra del Fòc. Ushuaia.
  2. Ascenciones i Trekkings Fòra de série en les Montanyes de Terra del Fòc. [1] archivat en Wayback Machine. pdf Companyia de guies de Patagonia, 2011-2012.
  3. Iturraspe, Rodolfo (2011). Glaciars de Terra del Fòc. Editorial Dunken. Buenos Aires. pp. 184. ISBN 9789870250043.
  4. FIR Vinciguerra - Andorra [2] archivat en Wayback Machine. —PDF— Ficha informativa dels chapulls Ramsar. (maig de 2009). Consultat el 16 d'octubre de 2013.
  5. Olivero, I, B. Martinioni, D. R. (2001). A Review of the Geology of the Argentinean Fuegian Vages. Journal of the South American Earth Sciences (14) 175-188
  6. Dalziel, I. W. D., Dott, R. H, Winn, R. D. and Bruhn, R. L. (1975). Tectonic relations of South Geòrgia Island to the Southermost Vages. Geological Society of America Bulletin 86: 1034-1040.
  7. Rabassa J., Coronato A., Bujalesky G., Salemme M., Roig, C., Meglioli A., Borromei A., Quatroccio M., Heusser C., Roig F., and Gordillo, S. (2000). Quaternary of Terra del Fòc, Shouthernmost South America: an updated review. Quaternary International 68, 71: 217-240.
  8. Bove, G. (2005). Expedició a la Patagonia. Un viage a les terres i mars australs (1881-1882). Buenos Aires. Continent.
  9. Topònims. [3] archivat en Wayback Machine. Portal de turisme fueguino. Consultat el 16 d'octubre de 2013.