Cerrophidion godmani
Cerrophidion godmani és una espècie de serp venenosa de la subfamília d'escurçons de foseta (Crotalinae). Es troba en el sur de Mèxic i en Centroamérica.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Els adults són relativament grossos, i en general tenen un tamany de 46-55 cm, encara que ocasionalment poden alcançar més de 75 cm.[2] El major tamany medit és de 82 cm.[3]
Posseïxen un orifici (foseta loreal) a cada costat del cap entre l'ull i l'orifici nassal; es tracta d'un orgue molt sensible a les variacions de temperatura que servix per a detectar els assuts de sanc calenta. La foseta loreal és una característica típica compartida per totes les espècies de la subfamília de les escurçons de foseta.
Distribució geogràfica
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució inclou el sur de Mèxic (surest d'Oaxaca i Chiapas) i Centroamérica (Guatemala, El Salvador, Hondures, el nort de Nicaragua i Costa Rica, fins a l'oest de Panamà). La localitat tipo és "prop d'Ames i en atres parts del altiplano de Guatemala". Es troba en una àmplia gama d'hàbitats, ubicats en altituts mijanes i altes (1.400-3.491 m s. n. m.): bosc montano humit i bosc núvol, bosc montano sec inferior, en gran partix pi i roure, i alt mont de montanya i prats.[3]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Nauyaca-de montanya de Godman, sheta.[1][2][4]
Mèxic: nauyaca de la fredor. Guatemala: cantil frijolillo, cheta, sheta, tamagas. Hondures: timbo chingo, tamagas café. Nicaragua: toboa obscura, toboita. Costa Rica: borot kabi, dubtaven, toboba d'altura.[3] El Salvador: timbo.
Verí
[editar | editar còdic]Els efectes del verí d'esta espècie no són ben coneguts. És principalment hemotóxico, en potents factors miotóxicos i proteolíticos. Els síntomes d'enverinament en els sers humans poden incloure intens dolor local, unflament local (pot involucrar tota l'extremitat), prurito generalisat, febra, mal de cap, nàusees i marejos. No obstant, mordeduras semblen ser poc freqüents, i no es varen reportar víctimes mortals confirmades.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Cerrophidion godmani en l'ITIS.
- ↑ 2,0 2,1 Campbell JA, Lamar WW. 2004. The Venomous Reptils of the Western Hemisphere. 2 volumes. Comstock Publishing Associates, Ithaca and London. 870 pp. 1500 plates. ISBN 0-8014-4141-2.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 AFBMP. «AFBMP Living Hazards Database: Cerrophidion godmani» (en anglés). Consultat el 1 d'agost de 2010.
- ↑ Mehrtens JM. 1987. Living Snakes of the World in Color. New York: Sterling Publishers. 480 pp. ISBN 0-8069-6460-X.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Cerrophidion godmani» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cerrophidion godmani» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.