Certificació energètica d'edificis

Archiu:Prukaz energeticke narocnosti budovy vzor2020.jpg

Certificació energètica d'edificis

Segons la llegislació europea, un certificat de l'eficiència energètica d'un edifici és un «certificat reconegut per un Estat membre, o per una persona jurídica designada per est, en el que s'indica l'eficiència energètica d'un edifici o unitat d'est, calculada segons una metodologia [...]».^{cita requerida}

Archiu:Escala Certificación Energetica de Edificios.png

Certificació energètica

Conceptes bàsics i método de càlcul

És important distinguir, en primer lloc, els térmens calificació i certificació i certificat energètics.

• Escomençant pel final, el certificat és un document, que dona títul a este artícul, subscrit per un tècnic competent i que conté tant informació sobre les característiques energètiques de l'edifici o unitat de l'edifici com la seua calificació energètica.
• La certificació és el procés que conduïx a l'expedició del certificat.
• I la calificació és una mida de l'eficiència energètica d'un edifici o part d'ell, que es medix per mig d'un método determinat i s'expressa a través d'una série d'indicadors energètics. Açò dona lloc a una nova definició, la de la etiqueta que correspon al distintiu d'escala de lletres i colors que se sol associar en este procés, i que en alguns edificis permaneix a la vista del públic.

Respecte al modo en que es calcula la calificació, nos referirem ara als paràmetros que es tenen en conte, mentres que expondrem les ferramentes amprades per a aplicar dita metodologia més alvance. Abans és necessari, de nou, abordar una série de definicions.

• En primer lloc, la energia final consumida. És el consum que estem acostumats a vore, per eixemple, en una factura energètica; és dir, la cantitat d'energia suministrada a l'edifici o unitat de l'edifici (per eixemple, un m³ de gas natural) que ha segut amprada per un sistema tècnic (ej. una caldera de gas) per a atendre una determinada demanda energètica (elevar la temperatura interior fins a un nivell de confort).
• A esta definició hem d'afegir la d'energia primària. Per a suministrar una cantitat determinada d'energia (final) a l'edifici o unitat de l'eixemple anterior, és necessari que, des de la font inicial o primària que amprem per a obtindre-la, esta sofrixca una série de transformacions, que donen lloc a pèrdues. Per eixemple, un m³ de gas natural conté una determinada cantitat d'energia, pero en cremar-ho per a produir electricitat, gran part d'eixa energia es pert en forma de calor en la pròpia central elèctrica, i una atra es pert traslladant-la i transformant-la a la tensió en la que finalment se suministra, per posar alguns eixemples. Per tant, suministrar una unitat energètica requerix d'una cantitat adicional d'energia que es pert en processos intermijos; la suma d'abdós és l'energia primària consumida, que és la verdadera chafada del consum final abans descrit.
• Per una atra part hem dit que els sistemes tècnics realisen un consum final d'energia per a atendre una demanda energètica donada. La demanda energètica a cobrir pels servicis tècnics, és, com ya s'ha dit, la que permet moure un determinat paràmetro fins al nivell de confort.
  • En la calificació energètica considerarem els següents paràmetros: la temperatura de l'aire (calefacció i refrigeració), la calitat de l'aire (ventilació), els nivells lumínicos (allumenament), i la temperatura de l'aigua (producció d'aigua calenta sanitària).
  • La demanda en cada moment depén de varis paràmetros externs: la situació geogràfica de l'edifici i el seu clima; les condicions climatològiques del moment, o si és de dia o de nit; o les ombres tirades per obstàculs com a edificis, montanyes o arbres, entre uns atres.

• • la geometria i característiques constructives de l'edifici condicionaran la magnitut de la demanda per a unes mateixes condicions externes. Per eixemple, quan en l'exterior la temperatura està per baix de la de confort (fret en hivern) ya que els ocupants i equips produïxen contínuament calor en l'interior, la cantitat d'aporte artificial (calefacció) dependrà de la velocitat a la que l'edifici perga dit calor cap a l'exterior, i que depén de l'aïllament tèrmic dels elements del seu envolvente (com les fronteres, la coberta, els sols en contacte en l'exterior, cambres o el terreny etc). Estos elements que influïxen sobre el comportament energètic de l'edifici, pero no transformen energia com ho faria un sistema tècnic, es denominen sistemes passius.
  • És important resaltar que parlem de el "nivell de confort" quan este és distint segons l'edat, el gènero o l'activitat eixercitada per les persones. Per un atre costat, hem indicat que les persones i els equips de l'interior de la vivenda desprenen contínuament calor, no obstant l'ocupació i el modo de vida serà distint per a cada immoble. Per tant, en abdós paràmetros, estem establint unes condicions "tipo" que nos permeten comparar entre sí els edificis sense tindre en conte les particularitats dels seus ocupants; pero els resultats tirats pel certificat poden diferir per esta raó de les demandes, consum i emissions actuals.
• Hem de senyalar que la cantitat d'energia final consumida per un sistema tècnic no sol ser igual a la demanda energètica que cobrix. En general el consum serà major que la demanda atesa, i per tant hi haurà pèrdues. La relació entre abdós paràmetros és la eficiència de l'aparat. Existixen casos contats que, no obstant considerem (encara que no siga cert) que la demanda atesa és major, en unitats energètiques, a l'energia final consumida. No és que no hi haja pèrdues, sino que existix una segona font d'energia gratuïta que no contabilisem dins del consum final. És el cas d'una [bomba de calor] en la seua aplicació més popular, els aparats d'aire acondicionat, és capaç en estiu, gràcies a l'aporte d'energia elèctrica que rep, d'arrancar calor a l'ambient interior i cedir-li-ho a l'exterior, invertint la direcció normal d'eixa transferència de calor, que seria de l'exterior (més calent) a l'interior.
• Ara be, ¿quins són les emissions de gasos d'efecte hivernàcul a l'atmòsfera conseqüència de cobrir les demandes de servicis energètics de l'edifici (temperatura, ventilació, allumenament, aigua calenta...) a través dels seus sistemes tècnics (calefacció, climatizadores, ventiladors, termos, peres etc)?. Seran les emissions vinculades al suministrament energètic (calculades per al consum primari) aportat a dits sistemes. Ya que l'electricitat es produïx a través d'una mescla de fonts primàries i tecnologies de transformació, es publica periòdicament les emissions associades a l'unitat d'electricitat en el "mix" espanyol. Per a atres fonts primàries, com el gas natural o el propà, existixen taules normalisades, incorporades en els programes de càlcul.

Sistema de càlcul de la calificació

Els tècnics tenen ferramentes de càlcul que els permeten efectuar el certificat energètic. A l'hora d'efectuar el certificat els tècnics valoren aspectes previs com l'any de construcció de l'edifici, el tipo d'immoble, l'ubicació geogràfica de l'immoble. En estes senyes prèvies, els programes de certificació energètica tenen en consideració les condicions climàtiques del lloc en qüestió, sumat a les bases de senyes que duen incorporades.

Una volta fet açò, es faciliten una série de paràmetros frut de la medició durant la visita a l'immoble i segons la normativa. Estos paràmetros analisen la envolvente tèrmica (tancaments, murs exteriors, sol, finestres), senyes de les instalacions tèrmiques de l'edifici i mides de millora.

Respecte a les condicions d'ocupació de l'edifici o unitat, no es té en consideració la realitat de les mateixes. Els programes realisen el càlcul en unes condicions d'us preestablides, de modo que els edificis siguen comparables entre sí independentment de qui els utilise.

Normativa europea

Artícul principal → Directiva d'eficiència energètica en edificis.