Directiva d'eficiència energètica en edificis

La Directiva d'eficiència energètica en edificis (EPBD: Energy Performance of Buildings Directive) és la principal norma europea dirigida a garantisar el compliment dels objectius de la UE, respecte a l'edificació, referent a contenció d'emissions de gasos d'efecte hivernàcul, del consum energètic i eficiència energètica i de generació d'energia a partir de fonts renovables.

Antecedents

Directiva 93/76/CEE (SAVE)

La "Directiva 93/76/CEE del Consell, de 13 de setembre de 1993, relativa a la llimitació de les emissions de diòxit de carbono per mig de la millora de l'eficàcia energètica (SAVE)", consistix en una llista d'accions que els Estats membres deurien mamprendre per a millorar l'eficiència energètica en edificis i, en això, reduir les seues emissions de gasos d'efecte hivernàcul. El propi text reconeix en els seus considerandos que el Tractat no conferix poders per a legislar en este camp, en lo que, llevat el deure informació bianual a la Comissió, no establix verdaderes obligacions. Crida l'atenció cóm alvança alguns dels programes que vorem reflectits després en la Directiva d'eficiència energètica dels edificis (EPBD):

• la certificació energètica d'edificis
• l'aïllament tèrmic dels edificis nous
• l'inspecció periòdica de calderes

Directiva 2002/91/CE

La Directiva original és la 2002/91/CE (DEEE, 2003). Va entrar en vigor el 4 de giner de 2003 i va tindre que ser aplicada pels Estats membres de l'Unió Europea, a més tardar el 4 de giner de 2006. Va ser inspirada pel Protocol de Kyoto, que compromet a l'Unió Europea para reduir les emissions de CO2 en un 8% en 2010, al 5,2% per baix dels nivells de 1990.

Per a conseguir una millora en l'eficiència energètica del parc edificat, la Directiva es recolza en tres ferramentes concretes: l'establiment de requisits d'us de l'energia en edificis nous, i existents que porten a terme grans obres de renovació; l'introducció de certificats d'eficiència energètica; i les inspeccions de sistemes de climatisació de tamany mig i gran. La Directiva entén que la complementarietat entre les mateixes subyacer en els diferents temps d'aplicació de cada una per part dels propietaris. Els dos primers es basen en un quart element, que se cita junt als atres en el Objectiu (artícul 1) de la norma: una metodologia de càlcul de l'eficiència energètica integrada dels edificis.

Requisits d'eficiència energètica

Per a integrar les condicions climàtiques i les particularitats locals dins de l'Unió, correspon als Estats membres desenrollar, a escala nacional o regional, una metodologia de càlcul de l'eficiència energètica dels edificis (artícul 3); sobre esta, a la seua volta, han d'establir uns requisits mínims a complir pels immobles, que poden ser distints si són nous o existents, i/o segons la seua categoria (artícul 4). Es plantegen certes condicions per a tals exigències: la seua rendabilitat, considerant la relació cost-eficàcia dels llímits que introduïxen, i la compatibilitat en atres característiques que els edificis han de reunir, com les relacionades en l'accessibilitat, la seguritat i l'us al que estiguen destinats (títul preliminar n.º 9). Estes mides s'han de revisar a lo manco cada cinc anys per a reflectir els possibles progressos tècnics alcançats (artícul 4).

Es permet als Estats membres eximir de l'aplicació d'este tipo de criteris a cinc categories d'edificis:

• Edificis i monuments protegits oficialment per ser part d'un entorn declarat o en raó del seu particular valor arquitectònic o històric, quan el compliment de tals requisits poguera alterar de manera inacceptable el seu caràcter o aspecte.
• Edificis utilisats com a llocs de cult i per a activitats religioses.
• Construccions provisionals en un determini previst d'utilisació igual o inferior a dos anys, instalacions industrials, tallers i edificis agrícoles no residencials de baixa demanda energètica i edificis agrícoles no residencials que estiguen sent utilisats per un sector cobert per un acort nacional sectorial sobre eficiència energètica.
• Edificis de vivendes que estiguen destinats a utilisar-se durant menys de quatre mesos a l'any.
• Edificis independents en una superfície útil total inferior a 50 m2.

Edificis existents

Per al parc existent, la Directiva considera que la major eficiència de l'inversió respecte a les millores conseguides s'alcança en les grans renovacions de l'edifici, o de les parts en més incidència sobre el seu consum energètic. Per això establix (artícul 6), que com a mínim, els Estats membres hauran d'exigir el compliment d'uns requisits d'eficiència energètica:

• Per als edificis majors de 1000 m² útils, quan...
• tinguen lloc en ells reformes importants. Dit terme significa, segons l'artícul 2,

a) aquelles en un cost superior al 25% del valor de l'edifici excloent el terreny, o

b) que afecten a més del 25% de la envolvente

Tot això "sempre que siga tècnica, funcional i econòmicament viable"

Certificats d'eficiència energètica

Els adquirientes o arrendataris d'un edifici deuran dispondre d'un certificat d'eficiència energètica del mateix (vore Certificació energètica d'edificis), que tindrà una vigència màxima de 10 anys des del moment de la seua expedició. La Directiva establix distintes opcions per als casos de locals o vivendes d'us independent situades en el mateix edifici, i permet l'exenció de les mateixes categories d'edificis enumerats per al cas dels requisits d'eficiència energètica.

Exhibició obligatòria: Els edificis en una superfície útil superior als 1000 m2 ocupats per autoritats públiques o institucions que presten servicis públics a un número important de persones i per tant, siguen freqüentats habitualment per elles deuen exhibir en un lloc clarament visible un certificat en una antiguetat inferior a 10 anys. S'entén que esta obligació és independent de l'anterior, és dir, de que hagen segut adquirits o arrendats en acabant de que haja entrat en vigor aquella.

Entrada en vigor

La directiva va entrar en vigor el 4 de giner de 2006 i exigix als Estats membres complir en l'artícul 7 (Certificats d'Eficiència energètica), l'artícul 8 (Inspecció de calderes) i l'artícul 9 (Inspecció dels sistemes d'aire acondicionat) dins dels tres anys següents a la data d'inici, sent 4 de giner de 2009 el determini. En el Regne Unit esta directiva es va promulgar en la part 5 de la Llei de Vivenda de 2004.