Cervell artificial

Cervell artificial és un terme utilisat habitualment en els mijos de comunicació per a descriure l'investigació que pretén desenrollar software i hardware en habilitats cognitives similars al cervell humà o animal.

Detalls

L'investigació de «cervells artificials» eixercita tres papers importants per a la ciència:Filosofia de l'inteligència artificial

1. Un intent constant dels neurocientífics per a entendre cóm funciona el cervell humà.
2. Un experiment mental en la filosofia de l'inteligència artificial, ha demostrat que és possible, en teoria, crear una màquina que tinga totes les capacitats d'un ser humà.
3. Un proyecte sério a llarc determini per a crear màquines capaces d'una acció general inteligent o inteligència general artificial. Esta idea ha segut popularisada per Ray Kurzweil com IA forta (en el sentit d'una màquina tan inteligent com un ser humà).

Un eixemple del primer objectiu és el proyecte informat per l'Universitat de Aston en Birmingham (Regne Unit) a on els investigadors estan utilisant cèlules biològiques per a crear «neuroesferas» (menuts grups de neurones) en la finalitat de desenrollar nous tractaments per a malalties com la malaltia d'Alzheimer, la malaltia de Parkinson i la malaltia de la motoneurona.

El segon objectiu és ejemplificado per la màquina de Turing i més recentment en el funcionalisme d'estats de la màquina d'Hilary Putnam.

El tercer objectiu és el que sol cridar-se inteligència general artificial pels investigadors. No obstant Kurzweil preferix el terme més memorable IA fort. En el seu llibre La Singularitat està Prop se centra en l'emulació de tot el cervell usant màquines de computació convencionals com a forma d'implementació de cervells artificials, i afirma (per raó del poder de les computadores que seguix una tendència de creiximent exponencial) que açò podria passar en 2025. Henry Markram, director del proyecte Blue Brain (que pretén l'emulació del cervell), va fer una afirmació similar (2020) en la conferència TED d'Oxford en 2009.

A pesar de que l'emulació directa del cervell usant rets neuronals artificials sobre una màquina de computació d'alt rendiment és un enfocament comú, existixen atres enfocaments. Una implementació alternativa del cervell artificial podria basar-se en els principis de coherència/decoherencia de fase no llineal de la Tecnologia Holográfica Neural (HNeT). L'analogia s'ha fet als processos quàntics a través de l'algoritme sináptico nuclear que té grans similituts en l'equació d'ona QM.

Alguns crítics de la simulació cerebral creuen que és més senzill crear directament una acció inteligent general sense necessitat d'imitar a la naturalea. Alguns comentaristes han usat l'analogia de que en els primers intents de construir màquines voladoras estes varen ser modelades com les aus, i que no obstant les aeronaus modernes no lluïxen com a aus. Un argument computacional és usat en AI-What is this, a on es mostra que, si tenim una definició formal de la IA general, el programa corresponent es poden trobar per mig de l'enumeració de tots els programes possibles i després provar cada u d'ells per a vore si coincidix en la definició. No existix una definició adequada en l'actualitat. El EvBrain és una forma de software evolutiu que pot fer evolucionar rets neuronals similars al cervell, tals com la ret immediatament darrere de la retina.

Hi ha bones raons per a creure que, indistintament de l'estratègia d'aplicació, les prediccions sobre la realisació de cervells artificials en un futur pròxim són optimistes. En particular el cervell (incloent el cervell humà) i la cognició no són actualment ben entesos, i l'escala de computació requerida és desconeguda. Ademés sembla haver llimitacions en la potència. El cervell consumix uns 20 W de potència, mentres que les supercomputadoras poden usar tant com de 1 MW (megavat) o sobre un orde de 100 000 més (nota: el llímit de Landauer és de 3.5 × 10²⁰ op/seg/W a temperatura ambiente).

Ademés, hi ha qüestions ètiques que deuen ser resoltes. La construcció i el manteniment d'un cervell artificial planteja qüestions morals, és dir, en relació en la personalitat, la lliberteu i la mort. ¿Un «cervell en una caixa» constituïx una persona? ¿Quins drets tindria eixa entitat, llegals o d'un atre tipo? Una volta activat, ¿tindrien els sers humans l'obligació de continuar en la seua operació? ¿Constituiria la desactivació d'un cervell artificial mort, somi, inconsciencia, o algun atre estat per al que no existix cap descripció humana? Despuix de tot, un cervell artificial no està subjecte a la descomposició celular post mortem (i la consegüent pèrdua de la seua funció) com lo estan els cervells humans, per lo que un cervell artificial podria, teòricament, recomençar la seua funcionalitat exactament com estava ans que fora desactivat.

Recursos

Des de novembre de 2008, IBM va rebre una subvenció de 4.9 millons de dólars del Pentágono per a l'investigació sobre la creació de computadores inteligents. El proyecte Blue Brain s'està portant a terme en l'ajuda d'IBM en Lausana. El proyecte es basa en la premissa de que és possible enllaçar artificialment les neurones «en la computadora» per mig de la colocació de trenta millons de sinapsis en les seues adequades posicions tridimensionals.

En març de 2008, el proyecte Blue Brain estava alvançant més ràpit de lo esperat: «La consciència és solament una enorme cantitat d'informació intercanviada per billons de cèlules cerebrals». Alguns defensors de la IA forta especulen que les computadores en el marc de Blue Brain i Soul Catcher poden excedir la capacitat intelectual humana entorn al 2015, i que és provable que sigam capaços de descarregar el cervell humà en algun moment al voltant del 2050.

Vore també

• AI boxl
• Inteligència artificial
• Inteligència artificial forta
• Vida artificial
• Ret neuronal artificial
• Filosofia de l'inteligència artificial
• Blue Brain
• Robòtica
• Sistema multiagente
• Circuit neuronal
• Dinàmica de sistemes
• Sistema complex
• Sistema dinàmic