Chagar Bazar
Chagar Bazar (en àrap: تل شاغربازار) és un tell, jaciment arqueològic en el noroest de Síria, ubicat en la conca del Jabur, sobre un antic afluent d'este últim, l'uadi Dara, en la governació de Hasaka i a uns trenta quilómetros al nort de la seua capital, Hasaka.
El tell va estar ocupat des de finals del Neolític, durant el periodo de Halaf, fins a l'Edat del Bronze Final a finals de el II mileni a. C.
Història de les excavacions arqueològiques
[editar | editar còdic]Chagar Bazar va ser excavat per primera volta pel arqueòlec britànic Max Mallowan, junt a la seua esposa Agatha Christie durant tres campanyes, entre 1935 i 1937.[1][2][3] Molts de les troballes arqueològiques varen ser duts al Museu Britànic. Ademés de ceràmica, es varen descobrir una gran cantitat de tablillas d'argila escrites en escritura cuneïforme. Les excavacions es varen recomençar en 1999 per una expedició del British Institute for the Study of Iraq en cooperació en arqueòlecs de l'Universitat de Lieja i la Direcció general d'Antiguetats i Museus de Síria.[4][5][6] Durant estes excavacions, que varen finalisar en 2002, es varen recuperar 214 tablillas cuneïformes.
Ocupació històrica
[editar | editar còdic]
La fase més antiga d'ocupació del lloc va ser en el Neolític, durant l'época de Halaf, que comprén tot el VI mileni a. C.[7] Va ser un centre important de producció de ceràmica pintada, havent segut recuperats eixemplars de l'época, aixina com atres objectes característics de la cultura Halaf, com les figurillas de dònes nuetes associades en la fertilitat.
El tell també va estar ocupat durant el Calcolítico tardà (periodo del Obeid i periodo de Uruk del Nort)[8] a principis de el IV mileni a. C. Després va ser abandonat i tornat a ocupar a principis de el III mileni a. C., durant la fase corresponent a Ninevite V de l'Alta Mesopotamia Oriental, trobant-se ceràmica pintada de l'época. Per a finals de el III mileni a. C., està atestada una fase d'ocupació contemporànea al Imperi acadio i, després, una fase denominada 'post-acadia' marcada per la presència d'un edifici important en el lloc "D" (fase II, aproximadament l'últim sigle de el III mileni a. C.).[9]
El lloc va presentar una ocupació important per a l'Edat del Bronze Mig, corresponent al periodo paleo-babilònic (c. 2004-1595 a. C.). Provablement deuria identificar-se en la ciutat de Asnakkum[10] que apareix en els archius de Mari que daten de la primera mitat de el XVIII Una construcció important, potser de tipo palatí, ha segut parcialment excavada i s'han recuperat tablillas administratives cuneïformes, 113 desenterradas durant les excavacions de Mallowan[11][12] i més de 200 durant la segona campanya d'excavacions.[13] Entre estes, estan inclosa els curiosos archius administratius d'una oficina que gestiona les existències de cervesa. La ciutat estava llavors baix el control del rei Shamshi-Adad d'Ekallatum, del 'Regne de l'Alta Mesopotamia', i dirigida per un personage cridat Sense-iqisham. Els hurritas també varen ocupar la ciutat i les excavacions han descobert excelents eixemples de la denominada ceràmica d Jabur que daten d'este periodo.
El lloc va ser definitivament abandonat a mitan de el II mileni a. C.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ M. E. L. Mallowan, Excavations at Chagar Bazar and an Archaeological Survey of the Habur Region of North Syria 1934-5, Iraq, 1936, vol. 3, nº 1, p. 1–85.
- ↑ M. E. L. Mallowan, Excavations at Tall Chagar Bazar and an Archaeological Survey of the Habur Region, Second Campaign 1936, Iraq, 1937, vol. 4, nº 2, p. 91–177.
- ↑ M. E. L. Mallowan, Excavations at Brak and Chagar Bazar, Iraq, 1947, nº 9, pp. 1–259.
- ↑ Augusta McMahon, Onhan Tunca i Abdul-Massih Bagdo, New Excavations at Chagar Bazar 1999–2000, Iraq, 2001, vol. 63, p. 201–222.
- ↑ A. M. McMahon, C. Colantoni i M. J. Semple, British excavations at Chagar Bazar, 2001–2002, Iraq, 2003, vol. 67, nº 2, p. 1–16.
- ↑ A. McMahon, C. Colantoni, J. Frane i A. Soltysiak, Once There Was A Plau: Settlement Archaeology at Chagar Bazar 1999-2002, Londres, British Institute for the Study of Iraq, 2009 ISBN 978-0903472272.
- ↑ Ö. Tunca i A. M. Baghdo (dir.), Chagar Bazar (Syrie) I. Els sondages préhistoriques (1999-2001), Peeters, Lovaina, 2006.
- ↑ W. Cruells i O. P. Nieuwenhuyse, The Proto-Halaf period in Syria. New sites New data, Paléorient, 2004, vol. 30, nº 1, p. 47–68.
- ↑ Ö. Tunca i A.M. Baghdo (dir.), Chagar Bazar (Syrie) II. Els vestiges post-akkadiens du chantier D et études diverses, Peeters, Lovaina, 2007.
- ↑ (2002) Eblaitica: Essays on the Ebla Archives and Eblaite Language. ISBN 978-1-57506-060-6.
- ↑ C. J. Gadd, "Tablets from Chagar Bazar 1936", en Excavations at Brak and Chagar Bazar 4/2, 1937, p. 178–185.
- ↑ C. J. Gadd, "Tablets from Chagar Bazar and Tell Brak 1937–38", en New Excavations at Chagar Bazar 1999–2000 7, 1940, p. 22–61.
- ↑ Ö. Tunca i A. M. Baghdo (dir.), British excavations at Chagar Bazar, 2001–2002, Peeters, Lovaina, 2008.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chagar Bazar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.