Chamaecyparis thyoides

Archiu:Chamaecyparis thyoides detail.jpg

Chamaecyparis thyoides (Chamaecyparis thyoides)

Chamaecyparis thyoides, el fals ciprer blanc, és una espècie de Chamaecyparis nativa de la costa del Oceà Atlàntic d'Amèrica del Nort des de Maine al sur de Geòrgia (Estats Units), en una població aïllada en el Golf de Mèxic, i la costa de Florida sobre el Mississipi. Creix en llocs humits, en la planicies costeres a altituts des del nivell de la mar fins als 50 m, i més rarament en les estribaciones dels Montes Apalaches fins a 460 m d'altitut. El nom també és a voltes erròneament citat com "Cedre Blanco de l'Atlàntic", nom que és rebujat pel Comité Conjunt de nomenclatura Hortícoles, ya que és un ciprer, no un cedre.

Descripció

Es tracta d'un arbre pertanyent a la família de les coníferes, Perennifolio (sempre verda) que alcancen entre 20 i 28 m (rarament aplega a 35 m) d'altura, en fullage plumoso moderadament aplanado, de color vert a blau-vert. Els fulls són escamosas, de 2-4 mm de llarc, i es produïxen en parells oposts en brots alguna cosa aplanadas; les plántulas de fins a un any d'edat són agulles com els fulls. Les pinyes o cons són globosos, de 4 a 9 mm de diàmetro, en 6-10 escamas, vert o morades, de color marró quan maduren de 5 a 7 mesos despuix de la polinisació. Les pinyes en polen són de color púrpura o marró, d'entre 1.5 i 3 mm de llarc i 1 o 2 mm d'ample, lliberant el seu polen groc en primavera.

Hi ha dos subespecie geogràficament aïllades, tractades per alguns botànics com a espècies distintes, per uns atres com una sola varietat (biologia):

• Chamaecyparis thyoides subespecie thyoides (ciprer blanc de l'Atlàntic). Costa de l'Atlàntic, de Maine a Geòrgia. Els fulls i cons generalment són blau-vert, fulls plans facials, no rígides; en pinyes de 4-7 mm de llarc. (Preocupació menor)
• Chamaecyparis thyoides subespecie henryae Costa del Golf de Mèxic, de la Florida al Mississippi. Els fulls i cons sempre vert, no glauco; els fulls tenen una cresta llongitudinal, i cons de 6-9 mm de llarc. (Casi amenaçada)

Les arnes i orugas adultes a voltes mengen el fullage, mentres que els espècimen jóvens eviten atacar esta espècie d'arbre.

Cultiu i usos

Chamaecyparis thyoides és una espècie de relativa importància per a la horticultura com a arbre de jardí, conseguint diferents formes en la corona segons el método de cultiu que haja segut seleccionats per a la plantació, modificant la taxa de creiximent, el color dels fulls i el tamany. Entre algunes varietats es troben els 'Andelyensis' (nano, en fullage dens), '(ericoides' fullage jovenil), i el 'Glauca' (fullage glauco fort).

Taxonomia

Chamaecyparis thyoides va ser descrita per (L.) Britton, Sterns & Poggenb. i publicat en Preliminary Catalogue of Anthophyta and Pteridophyta Reported as Growing Spontaneously within One Hundred Mills of New York 71. 1888.

Varietat acceptada

• Chamaecyparis thyoides var. henryae (H.L.Li) Little

Sinonímia

• Chamaecyparis atrovirens Beissn.
• Chamaecyparis ericoides Carrière
• Chamaecyparis kewensis Carrière

• Chamaecyparis nana Parl.
• Chamaecyparis pseudosquarrosa Parl.
• Chamaecyparis pumila Carrière
• Chamaecyparis sphaeroidea (Spreng.) Spach
• Chamaecyparis squarrosa Carrière
• Chamaecyparis variegata Carrière
• Cupressus ericoides Beissn.
• Cupressus palustris Salisb.
• Cupressus pseudosquarrosa (Carrière) Lavallée
• Cupressus thyoides L.
• Retinispora andelyensis Carrière
• Retinispora pseudosquarrosa Carrière
• Thuja sphaeroidalis Rich. & A.Rich.
• Thuja sphaeroidea Spreng.
• Widdringtonia ericoides Knight

Bibliografia

1. Flora of China Editorial Committee. 1999. Flora of China (Cycadaceae through Fagaceae). 4: 1–453. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.