Chaptalia nutans
Chaptalia nutans és una espècie d'herba perenne de la família Asteraceae, nativa de les zones càlides d'Amèrica, des de Mèxic fins al Riu de l'Argent, aplegant pel sur fins a la Illa Martín García.[1][2]
Descripció
[editar | editar còdic]Chaptalia nutans és una herba perenne en fulls en roseta, en forma oblanceolado-espatuladas (en forma de cullera en el final més ample que la base), lirado-pinnatífidas, de lòbul terminal gran, glabras en la cara superior i alguna cosa tomentosas en l'inferior, de 5-20 cm de llarc i fins a 6 cm d'ample, sinuado-dentadas; flors en capítuls solitaris, d'involucre cilíndric-acampanado; flors numeroses, rosades; aquenios fusiformes, d'uns 4 mm de llarc; 5-6-costats. Es propaga per llavors.
Florix casi tot l'any.[3][4][5][2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]És l'espècie més comuna del gènero; es distribuïx en Amèrica tropical i subtropical, des de Mèxic fins a Brasil, Bolívia, Paraguay, Uruguay; es troba en el nort i centre de la Argentina en les províncies biogeográficas Chaqueña, de les Yungas, de Monte, Pampeana i Paranaense. No es troba en Chile.
És adventicia en Rússia, China, Japó, Europa, Centre i Sur d'Àfrica.[3][5]
S'observa en hortes, chacras, parcs i pastures; també en baldíos, al costat dels camins, etc.; preferix els sols més be humits i els llocs sombreados.[2][5]
Noms comuns o vulgars
[editar | editar còdic]En Argentina li la coneix com Agachacabeza, Peludilla, Pelusa, cerraja, chicòria, llengua de vaca; en Paraguai com Tapirá pevo; en Brasil com Buglosa, Costa-branca, Chamama, Erva-de-sangue, Fume-do-mate, Lingua-de-vaca-miúda, sanguineira, tapira.
Atres noms
[editar | editar còdic]Shiraigó Lkaík (Cap de Lluna), en idioma moqoit (Argentina)[6]
Ndavy’ái ("No soc feliç") en idioma guaraní, en Missions, Argentina.[7]
Relació en el ser humà
[editar | editar còdic]Us alimentici i medicinal
[editar | editar còdic]Els fulls de Chaptalia nutans són comestibles d'una manera similar a les de chicòria.[8][5]
Se li atribuïxen propietats per a aliviar els dolors del pit; resolutiva; balsámica; #erupció; secante; conjuntivitis; maldecaps; paràsits intestinals; anticatarral; antiblenonágica; diurética; febrífuga; oftàlmica.[9]
En la província de Jujuy, Argentina, és usada per a curar infeccions i ferides aplicant els fulls en una miqueta d'oli. En la província de Corrents s'usava com diurética i secante.[4]
El botànic alemà Hieronymus comenta que "en les Índies Occidentals s'usava com anticatarral". El botànic argentí Dumenge Parodi li assignava propietats oftàlmiques.
Sobre la llegenda guaraní de la “Herba cabizbaja”
Els guaraníes té una nomenclatura de les parts de les plantes del tipo antropocéntrica o zoocéntrica, denominant a les diverses parts en expressions anàlogues en òrguens o parts del cos humà o animal. Les flors (capítuls) doblats cap al sol de Chaptalia nutans sugerixen als guaraníes la fòrmula verbal yvýre oma’ẽ ("contempla el sol"), una expressió aplicada també a les persones que tenen una postura “cabizbaja”. Açò provablement ha determinat el nom guaraní de l'espècie, ndavy’ái ("no soc feliç").
Ací, un extracte de la llegenda:
"... La planta anomenada “no soc feliç” (o “soc infeliç”) va començar sent una dòna molt bella que assistia al temple... Freqüentava també el temple un violiniste ya entrat en anys. Eixe vell no cridava l'atenció de la dòna, pero ell sí estava enamorat d'ella... el violiniste va aplegar a pensar que potser ella ho amava també... Llavors en certa oportunitat el vell en alçar-se es va aproximar a parlar-li, davant la qual cosa la dòna li va respondre: -Per més que tocs ben el violí yo no em vullc casar, et considere com el meu yayo, per això és que cuine lo que menges i t'acebe mates-.
Com el vell l'amava molt es va indignar i va sospesar lo que hauria de fer, -¡L'encantaré! –va dir per als seus adentros. Llavors va fer noves cordes per al seu violí i les embadurnó en la “herba del carau” (Mayaca sellowiana), i una vesprada en la que varen entrar al temple, va tocar el violí fetillant-la, pero al matí següent li va comunicar a la dòna que es marchava a un atre llogaret lluntà. Llavors la dòna ... va ser interceptada per la fetilla. Quan ella es va alçar, el vell ya s'havia marchat i la dòna va quedar molt trista. No menjava més, era molt infeliç, volia seguir els passos del vell pero ignorava el lloc cap a on este s'havia marchat... Quan ya no donava més, el seu pare i la seua mare varen saber perqué raó era infeliç, ... llavors varen procurar curar-la, pero ya no hi havia res més que fer. Quan la jove estava agonisant Ñamandú la va transformar en l'herba anomenada “no soc feliç”, i aixina nomenada va permanéixer. Fins ara sol florir, quan aplega l'época de floració el vent fa volar (els seus fruts plumosos), podem vore com volen. Diem que eixos fruts plumosos són els seus cabells. De manera que eixa dòna ha permaneixcut devinguda en l'herba anomenada “no soc feliç” (Vora Endy, 2012)..." [7]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Etimologia
[editar | editar còdic]Linneo li va donar un epítet específic alusivo a la posició típica del capítul (inflorescència), ya que l'expressió nutans (del llatí nutatio: oscilació, bamboleo) aludix en este cas a les oscilacions que experimenten els pedúnculs.[2][7]
Sinonímia
[editar | editar còdic]- Chaptalia ebracteata (Kuntze) K. Schum.
- Chaptalia majuscula Greene
- Chaptalia nutans (L.) Hemsl., comb. superfl.
- Chaptalia subcordata Greene
- Gerbera nutans ((L.) Sch. Bip.
- Leria lyrata ((Pers.) Cass, comb. illeg.
- Leria nutans ((L.) DC.
- Thyrsanthema ebracteata (Kuntze
- Thyrsanthema nutans ((L.) Kuntze
- Tussilago nutans (L.
- Tussilago lyrata (Pers., hom. illeg.
- Tussilago vaccina (Vell.
- Chaptalia texano (Greene
- Chaptalia nutans ((L.) Pol. var. texano
- Chaptalia diversifolia (Greene
- Chaptalia erosa (Greene
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Institut de Botànica Darwinion». www.darwin.edu.ar. Consultat el 2022-09-21.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Estudie del gènero de Compostes Chaptalia en especial referència a les espècies argentines».Darwiniana.6(4)
- 505–594.ISSN 0011-6793.Consultat el 2022-09-22.
- ↑ 3,0 3,1 «Equipe Humà» (en és-ar). Flora Argentina. Consultat el 2022-09-21.
- ↑ 4,0 4,1 «FLORA DEL VALLE DE LERMA».APORTES BOTÀNICS DE BOTA - Ser. Flora.Consultat el 21-9-2022.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Malezas comestibles del Con Sur».Malezas comestibles del Con Sur i Atres parts del planeta.Consultat el 21-9-2022.
- ↑ «La etnobotánica moqoit inèdita de Raúl Martínez Crovetto».
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «“No soc feliç”: orige, usos i agència social de Chaptalia nutans (Asteraceae) segons els guaraníes de Missions, Argentina».Bonplandia.22(2)
- 171–180.ISSN 1853-8460.doi:10.30972/bon.2221247.Consultat el 2022-09-22.
- ↑ «Les plantes comestibles en un sector de les Yungas meridionals (Argentina)».
- ↑ «Compostes Medicinals de la Província Biogeográfica Pampeana: Claus per a la seua Determinació i Iconografies».Acta Farm.Bonaerense.Consultat el 21-9-2022.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chaptalia nutans» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.