Cherchell
Cherchell o Cherchel (àrap: Sharshal o شرشال) és un port de mar de la província de Tipasa, Argèlia. En l'antiguetat, va ser una ciutat romana cridada Caesarea,[1] Caesarea Mauretaniae o Caesaria, capital de la província Mauritània Cesariense. És la ciutat natal de l'emperador romà Macrino.
En 2008 la ciutat tenia 48 056 habitants.[2]
Història
[editar | editar còdic]Important port de la Regència d'Alger, va ser atacat en èxit per les tropes espanyoles per orde de Pedro Téllez-Girón i Velasco en març de 1613.[3]
Batalla naval
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Batalla de la veta Cherchel.
En 1937 va tindre lloc en la veta del mateix nom un combat naval de la guerra civil espanyola entre la travessia nacional Balears i les travessies republicans Llibertat i Méndez Núñez i els destructorés Lepanto, Almirant Valdés, Almirant Antequera, Almirant Miranda, Gravina, Escan i Jorge Juan, que escoltaven a un comboi de bucs mercants. El combat va terminar en la retirada del Balears a Càdis i la dels bucs de guerra republicans i els mercants del comboi al port de Cherchell.
Religió
[editar | editar còdic]El cristianisme va aplegar a Cesarea lo prou pronte com per a produir màrtirés durant la persecució de Diocleciano. Per vandalizar un ídol de Diana, santa Marciana va ser supostament torturada i assessinada en l'arena de Cesarea, corneada per un bou i mutilada per un lleopart per a diversió de la multitut. També se supon que santa Teodota i els seus fills varen ser martirisats en la ciutat.[4]
Cesarea va ser bisbat des de l'any 314 fins al 484, encara que no es coneixen tots els seus bisbes. Fortunato va participar en el Concilie de Arlés de 314, que va condenar el donatisme. Clemente és mencionat en una de les cartes de Quint Aurelio Símaco i hauria eixercit en la década de 370. Durant el sínodo de Cartago del 411, Cesarea va estar representada pel donatista Emèrit i l'ortodox Deuteri. Sant Agustín va abordar a Emèrit en Cesarea en l'autumne del 418 i va conseguir el seu exili. Apocorio va ser un bisbe ortodox a qui el rei Hunerico va cridar al sínodo de Cartago en 484 i després va exiliar. Una Notitia Episcopatuum de principis de el VIII encara incloïa esta sèu.[5][6]
En el XIX, l'Iglésia catòlica va recuperar Cesarea com sèu titular. En 1933 va ser distinguida com "Caesarea in Mauretania".[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plinio el vell Història Natural lliure v - 20.
- ↑ Office national dones statistiques (Algérie)(2008).Consultat el 18 d'agost de 2013.
- ↑ Linde, Luis M. (2005-05-31). Don Pedro Girón, Duc d'Osuna: El Hegemonia Espanyola en Europa al començament del Sigle XVII (en és), Trobada. ISBN 978-84-7490-762-9.
- ↑ Stokes, 1905, p. 446.
- ↑ Joseph Mesnage, L'Afrique chrétienne, París 1912, p. 447–450.
- ↑ Charles Courtois, v. Césarée de Maurétanie, en Dictionnaire de Histoire et de Géographie ecclésiastiques, vol. XII, París 1953, col. 203–206.
- ↑ Annuario Pontifici 2013 (Libreria Editrice Vaticana, 2013 ISBN 978-88-209-9070-1), p. 867.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cherchell» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.