Chicoreus brevifrons
Chicoreus brevifrons és un molusc gasteròpode prosobranchio conegut popularment com a ruc o chivato.
[1] Els caragols que constituïxen a la família Muricidae, a la qual es troba Chicoreus brevifrons, formen un grup d'unes 700 espècies de gastropodos carnívors que depredan primordialmente a bivalvats,[2] uns atres gastropodos, cirrípedos (dents de gos) i corals, encara que també ho poden fer sobre uns atres invertebrats.
La família està constituïda per un grup espècies que les seues femelles desovan ous continguts en càpsules coriáceas característiques, posades de manera individual o en grups massius, que s'adherixen a les roques, raïls de mangle o atres objectes del substrat.[3]
- Artícul principal → Prosobranchia.
Característiques diagnòstiques
[editar | editar còdic]Chicoreus brevifrons és un molusc que fonamentalment es caracterisa pel seu closca axialmente ornamentada en tres varices principals, que a la seua volta, estan armades en espines foliáceas. Les espiras o regressos de la closca són moderades, terminant en un àpiç o ápex agut, mentres que la espira o regrés del cos es caracterisa per ser relativament gran en l'obertura ovalada, l'opèrcul coriáceo ungiculado i el canal sifonal curt i ample, llaugerament doblat cap a dalt. La seua coloració és variable en tonalitats que van des del crema rosat al marró obscur, mentres que la llongitut pot alcançar fins a 15 cm.[4][5][6]
Biologia i ecologia
[editar | editar còdic]Sobre la seua història natural, són numerosos els autors que han informat sobre el desove i atres aspectes del seu reproducció, caracterisant-se la seua postura per un conjunt de càpsulas que a la seua volta constituïxen masses típiques que poden ser variables en tamany i, per això, en el número de càpsules. Cada càpsula presenta un orifici prou conspicuo, obturado per un opèrcul que al moment de produir-se l'eclosió, es desprén per a donar eixida als jovenils que han conseguit completar el seu desenroll.
Monitoreos experimentals en relació en el número d'ous per càpsula, efectuats en Veneçola en material procedent del Parc nacional Mochima (Estat Sucre) varen donar com a resultat 605 ous en promig, fent-se notar que d'estos 610 es varen desenrollar i eclosionaron un promig de 4 jovenils per càpsula a la veta de 30 dies de desenroll embrionari baixe condicions de laboratori; sent el tamany promig dels jovenils eclosados aproximadament de 2,6 mm de llongitut.[6]
Distribució geogràfica
[editar | editar còdic]La distribució geogràfica d'este molusc s'estén des del Sur de Florida (EE. UU.) fins al Sur de Guyana, per supost ábarcando l'àrea corresponent a les Antilles i costes continentals adjacents.[7][8]
En Veneçola, esta espècie és prou comuna, havent segut reportada per a numeroses localitats a lo llarc de nostres illas i perfil coster de terra ferma, en a on principalment habita sobre fondos fangosos en àrees de manglarés, depredando generalment sobre els ostiones adherits a les raïls sumergides del Mangle roig (Rhizophora mangle).
En Veneçola es tenen registres d'esta espècie en les següents localitats
- Dependències Federals:
- Archipèlec dels Flares, Port Real
- Archipèlec dels Monges, Al Nort de Monge Nort
- Archipèlec dels Roques, Cayo Sal
- Archipèlec dels Roques, Gran Roque
- Illa Sola
- Noroest d'Illa d'Ànets
- Suroest d'Illa d'Ànets
- Estat Falcón
- Parc nacional Morrocoy, Boca Gran i Boca Mayorquina
- Parc nacional Morrocoy, Cayo Peixcadors
- Parc nacional Morrocoy, Sector Les Luisas
- Estat Miranda
- Higuerote
- Els Totumos
- Estat Sucre
- Baïa de Quetepe, Golf de Cariaco
- Baïa de Turpialito
- Cumaná
- El Racó, Península d'Araya
- Illas Llops i Carib, front a Chacopata
- Estany Gran del Bisbe, Golf de Cariaco
- Parc nacional Baïa de Mochima, Cabruta Blanca
- Parc nacional Baïa de Mochima, Caimagrana
- Parc nacional Baïa de Mochima, Ensenar Fonda
- Parc nacional Baïa de Mochima, Illa Huevito
- Parc nacional Baïa de Mochima, Les Maritas
- Parc nacional Baïa de Mochima, Els Mangles
- Plaja Colorada
- Punta Guaracollar
- Riu Carib
- Estat La Guaira
- Caraballeda, Estany Beach
- Chichiriviche de la Costa
- Plaja Gran
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ Urosa, Luis J. 1972. Alguns depredadors de la clòchina comestible Perna perna (L) Bol. Inst. Oceanogr. Univ. Orient, 11 (1): 3-18 (1972): 13 Figs.
- ↑ Clench, William J. & Pérez Farfante, Isabel. 1946. “The genus Murex in the Western Atlantic”. Johnsonia: 1:1-15.
- ↑ Abbott, T. R. 1954. “American Siga Shells”. D. Van Nostrand Co.
- ↑ Morris, A. P. 1973. “A Field Guide to Shells of the Atlamtic and Gulf Coasts and the West Indies”. Hougmon Mifflin Co Boston.
- ↑ 6,0 6,1 Martínez I. Rafael. 1985. “Observacions sobre Murex brevifrons Lamark, caragol marí depredador, freqüent en els manglarés”. Natura. 77. 33-34.
- ↑ Abbott, T. R. 1970. “How to Know the American Marine Shells”. Wm C. Brown Company Publishers. Iowa.
- ↑ Rehder, H. & A. A. 1981. “The Audobon Society Field Guide to North American Siga Shells”. Chantic Jeer Press Inc.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Chicoreus brevifrons.
Wikispecies té un artícul sobre Chicoreus brevifrons.- Jaxshells
- Chicoreus brevifrons
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chicoreus brevifrons» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.