Chilehaus
Chilehaus (en alemà: 'Casa de Chile') és un edifici d'oficines localisat en la ciutat portuària d'Hamburc (Alemània) que va ser declarat patrimoni de la humanitat per l'Unesco el 5 de juliol de 2015 dins del conjunt «Àrea de Speicherstadt i barri de Kontorhaus en l'edifici Chilehaus».[1]
L'edifici, un eixemple del moviment arquitectònic conegut com «expressionisme en rajola» dels anys 1920, està alçat sobre una superfície de 5950 m², té dèu pisos d'altura i 36 000 m² construïts.
Dissenye
[editar | editar còdic]L'edifici Chilehaus és famós per la seua punta, que recorda a la proa d'un buc, i pels seus fronteras que s'unixen en un àngul molt agut en el cantó dels carrers Pumpen i Burchardstraßi. La millor vista de l'edifici s'obté des de l'est. Els seus accentuats elements verticals i la posició retardada dels pisos superiors, aixina com la frontera curva en el carrer Pumpen, li donen a l'edifici un toc de llaugerea, a pesar del seu enorme tamany.
L'edifici té una estructura de formigó armat i en la seua construcció es varen usar 4.8 millons de rajoles obscures Oldenburg. Per la seua construcció en un terreny difícil, es varen construir pilotes de formigó armat reforçat de 16 metros de profunditat per a conseguir estabilitat. A causa de la rodalia del terreny de construcció al riu Elba, es varen construir sòtols especialment sagellats i els equips de calefacció es varen situar en un pou de fonamentació, que pot surar dins de l'edifici, evitant d'esta manera el dany a la maquinària en cas d'inundacions.
Els elements esculturals de les escales i en la frontera varen ser fets per l'escultor alemà Richard Kuöhl.
Història
[editar | editar còdic]L'edifici Chilehaus va ser dissenyat per l'arquitecte alemà Fritz Höger i construït entre 1922 i 1924. Va ser comissionat pel magnat navier anglés Henry Brarens Sloman, qui va fer la seua fortuna comerciant salitre chilé, d'ahí el nom de Chilehaus. El cost del proyecte és difícil de calcular per la hiperinflación que sofria Alemània durant la construcció de l'edifici, pero s'estima que varen ser més de dèu millons de marcs imperials.
En 1983 va ser declarat Monument Històric (Denkmalschutz en alemà) i en 1999 va entrar a formar part dels candidats per a ser declarat patrimoni de la humanitat per l'Unesco; finalment, va ser declarat com a tal el 5 de juliol de 2015.[1]
Actualment l'edifici és propietat de la companyia immobiliària alemana Union Investment Real Estigues AG i en ell té la seua sèu l'Institut Cervantes d'Hamburc.
- Detalls de l'edifici
-
Frontera curva
-
Escut nacional chilé com a ornamentació.
-
Ornamentació de l'entrada
-
Passage interior
-
Decoració en rajola
.Fassadendetail.ajb.jpg){kind=link}
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 González Illa, Carlos. «Chile té un nou Patrimoni en Alemània» (SHTML). La Tercera. Archivat des d'el original, el 9 de juliol de 2015. Consultat el 8 de juliol de 2015.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chilehaus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.