Chilina parchappii

Chilina parchappii o Caragol Chilé de Parchappe, és una espècie de gastrópodo pulmonado de la família Chilinidae que habita en rius i rieres del centre d'Argentina.

Descripció

Caragol dulceacuícola en closca allargada, de contorn oval, prima i translúcida, en fins a cinc regressos i 35 mm de llarc. Espira allargada en àpiç puntagut. Obertura estreta i allargada, en vora externa esmolada i vora interna en un plec o dent poca marcada. Closca marró clar, en bandes més obscures en zigzag. Cos robust, negruzco. Tentàculs curts i plans, en els ulls en la seua base. Peu ample i curt. Sense brànquies, en un ampli pulmó aquàtic. Hermafroditas simultàneus, que poden alternar el rol masculí i femení. Depositen ous en els que es desenrolla una larva nadadora ciliada encapsulada (veliger), en opèrcul vestigial i protoconcha levógira (enrollada en sentit antihorario en vista apical), que es torna dextrógira (enrollada en sentit horari) en l'neonato reptante.

Archiu:Posada d'ous de Chilina parchappii.jpg

Massa d'ous gelatinosa i subaquàtica de Chilina parchappii. Es poden observar les larves veliger dins de les càpsules.

Distribució geogràfica

És una espècie que habita únicament (endèmica) en la regió central d'Argentina. Es distribuïx entre les conques del Riu Salat de Buenos Aires i la del Riu Colorat en la Patagonia, des dels cursos d'aigua que desemboquen en el llitoral atlàntic a l'est fins a conques endorreicas de la regió De la qual cuyana a l'oest. Reportes en Bota no varen ser verificats en estudis recents.

Hàbitat i ecologia

Habita rius i rieres, sobre fango, arena, roques o plantes. No li la troba en #llac o estanys ni en aigües salobres. En una mateixa riera la forma de la closca pot variar des dels trams serrans fins a la planura. S'alimenta d'algues i restants vegetals. Deposita sobre roques, plantes i atres substrats sumergits centenars d'ous embebidos en una cordonera gelatinoso sinuós.

Distribució estratigráfica

És un fòssil freqüent del Holoceno en les barrancas dels mateixos rius i rieres que hui habita, junte atres caragols natius com Heleobia parchappii i Biomphalaria pelegrina. Ha segut utilisada, en conjunt en atres fòssils, en estudis de reconstrucció del clima i dels ambients passats per mig d'isòtops estables.

Comentaris

Ha segut usada en estudis de biomonitoreo de pesticidas, demostrant-se una alta tolerància a piretroides i l'acumulació de composts organoclorados d'us prohibit en rieres del suroest de la Província de Buenos Aires. És una espècie localment molt abundant, assut comú d'aus i peixos, i podria ser hospedador de paràsits causants de dermatitis esquitosómica o picazón dels nadadors.

El 26 de març de 2026 esta espècie va ser incorporada per Ordenança 22338 de l'Honorable Concejo Deliberante de Baïa Blanca a la llista de les “Espècies Emblemàtiques del Partit de Baïa Blanca”, la qual reunix a aquelles espècies "que pel seu valor biològic, ecològic, cultural o antrópico, passen a formar part del patrimoni ambiental comú a tots els habitants d'un determinat territori, tant per l'interés que desperten en l'opinió pública, com pel paper que eixerciten en els ecosistemes. Es tracta d'espècies banderes o simbòliques en l'objecte de reconéixer-les com a embaixadores, a través de les quals poder educar, conservar la naturalea i fomentar l'identitat local”. En els fonaments de l'Ordenança es menciona l'estreta relació d'esta espècie en la fundació de la ciutat, ya que el colector del material original va ser l'ingenier militar Narciso Parchappe, qui la colectó durant el seu viage de 1828 a l'estuari de la Baïa Blanca per encàrrec del Govern Nacional per a determinar el lloc de fundació d'un port i un fort, que es convertirien en el port d'Ingenier White i en la ciutat de Baïa Blanca, i a qui l'autor de l'espècie, el naturaliste francés Alcides D'Orbigny, li la va dedicar imponiendole el seu llinage com epítet especifique.

Vore també

• Associació Argentina de Malacologia (Bolletí ASAM 12(1), p:27)

Bibliografia sobre l'espècie

• Ciocco, N. F., & Scheibler, I. I. (2008). Malacofauna of the littoral benthos of a saline lake in southern Mendoza, Argentina. Fonamental and Applied Limnology, 172(2), 87–98. https://doi.org/10.1127/1863-9135/2008/0172-0087
• Estebenet, A. L., Cazzaniga, N. J., & Pizani, N. V. (2002). The natural diet of the Argentinean endemic snail Chilina parchappii (Basommatophora: Chilinidae) and two other coexisting pulmonate gastropods. Veliger, 45(1), 71–78.
• Girones, L., Arias, A. H., Oliva, A. L., Recabarren-Villalon, T., & Marcovecchio, J. I. (2020). Occurrence and spatial distribution of organochlorine pesticides in the southwest Buenos Aires using the freshwater snail Chilina parchappii as environmental biomonitor. Regional Studies in Marine Science, 33. https://doi.org/10.1016/j.rsma.2019.100898
• Gutiérrez Gregoric, D. I., Ciocco, N. F., & Rumi, A. (2014). Two new species of Chilina Gray from Que el seu Malacological Province, Argentina (Gastropoda: Hygrophila: Chilinidae). Molluscan Research, 34(2), 84–97. https://doi.org/10.1080/13235818.2013.866184
• Martin, P. R. (2003). Allometric growth and inter-population morphological variation of the freshwater snail Chilina parchappii (Gastropoda: Chilinidae) in the Napostá Gran stream, Southern Pampes, Argentina. Studies on Neotropical Fauna and Environment, 38(1), 71–78. https://doi.org/10.1076/snfe.38.1.71.14032
• Núñez, V., Gutiérrez Gregoric, D. I., & Rumi, A. (2010). Freshwater gastropod provinces from Argentina. Malacologia, 53(1), 47–60. https://doi.org/10.4002/040.053.0103
• Ovando, X. M. C., & Gregoric, D. I. G. (2012). Systematic revision of Chilina Gray (Gastropoda: Pulmonata) from Northwestern Argentina and description of a new species. Malacologia, 55(1), 117–134. https://doi.org/10.4002/040.055.0108
• Tietze, I., & de Francesco, C. G. (2010). Environmental significance of freshwater mollusks in the Southern Pampes, Argentina: To what detail ca local environments be inferred from mollusk composition? Hydrobiologia, 641(1), 133–143. https://doi.org/10.1007/s10750-009-0072-7