Chip Clipper

Chip Clipper

Chip MYK-78 "Clipper"

El Chip Clipper és un microprocessador desenrollat i comercialisat pel govern dels Estats Units per a ser usat com un dispositiu de sifrat per les companyies de telecomunicacions dedicades a la transmissió de veu. Va ser anunciat l'any 1993 i per a l'any 1996 era un producte completament oblidat.

Funcionament

El Chip Clipper usava un algoritme de sifrat de senyes conegut com Skipjack per a transmetre informació i l'algoritme de Diffie-Hellman per a distribuir claus de criptográficas de sessió entre els usuaris del microprocessador. Skipjack va ser inventat per l'Agència de Seguritat Nacional (NSA en anglés) del govern dels Estats Units. Originalment este algoritme era de caràcter classificat i per això no podia ser subjecte a les revisions usuals per les que passa un algoritme de sifrat en ser evaluat per la comunitat criptográfica mundial. En eixe temps el govern dels EE. UU. sí va revelar que l'algoritme usava una clau de sifrat de 80-bits, que l'algoritme era simètric (clau simètrica), i que era similar al llavors ya conegut algoritme de sifrat DES. Skipjack va ser desclasificado i publicat per la NSA el 24 de juny de 1998. En eixe llavors, el cost inicial del microprocessador seria de US$16 (desprogramado) i US$26 (programat). La llògica del microprocessador seria creada per Mykotronx, i fabricat per VLSI Technology, Inc.

El cor de tot el concepte entorn al Chip Clipper i el seu algoritme Skipjack era el de la clau baix custòdia. En qualsevol fàbrica a on es produïra un dispositiu telefònic o qualsevol aparat que anara a usar el Chip Clipper se li assignaria una "clau criptográfica" que després seria entregada al govern en "garantia". Si alguna agència de govern estimava que era "necessari" escoltar algun tipo de comunicació, la clau seria "desbloquejada" i entregada a l'agència de govern corresponent per a aixina poder dessifrar les comunicacions.

Desenroll Polític

Quan el govern dels EE. UU. va anunciar les seues intencions de traure al mercat el Chip Clipper, mai va dir explícitament que paralelament s'estava ideant prohibir l'us privat d'algoritmes de sifrat i convertir-ho en una pràctica illegal pero moltes organisacions creades en eixe llavors, com a resposta en contra d'esta iniciativa del govern, feyen émfasis en fer públic que esta era una acció necessària per a que Chip Clipper fora realment "efectiu".

Estes organisacions, dedicades a protegir les "llibertats civils electròniques", entre elles el Centre d'Informació de la Privacitat Electrònica i l'Electronic Frontier Foundation, desafiava la proposta del Chip Clipper, argumentant que l'únic efecte que tindria seria deixar exposts als ciutadans comuns i corrents a la possibilitat de ser vigilats illegalment pel seu govern. Ademés, ya que Skipjack mai podria ser revisat per la comunitat criptográfica, seria possible que l'algoritme continguera errors que podrien ser explotats per tercers. I molts individus, empreses i entitats bancàries podrien estar usant un sistema de sifrat que es podria convertir més en un problema que una solució. Més encara, s'explicava que aun cuando seria possible obligar a les empreses dels EE. UU. a usar la tecnologia (a lo manco a tot l'organisme públic del govern i aixina forçar l'estàndart), era impossible obligar a les empreses estrangeres a usar esta tecnologia que supostament contenia una tecnologia de sifrat molt poderosa, principalment perque cap país desija tindre una tecnologia que permeta a un atre govern escoltar les seues transmissions telefòniques, i ademés perque tot dispositiu que contava en un Chip Clipper tindria un cost d'a lo manco $US 16 per sobre un dispositiu alternatiu. En eixe llavors, el senador John Ashcroft era el principal oponent a nivell de govern de la proposta del Chip Clipper, advocant pel dret dels individus a sifrar les seues comunicacions i el dret a l'exportació de software de sifrat.

El desenroll de molts paquets de software tals com Nautilus, Pretty Good Privacy (PGP) i PGPfone varen ser una resposta a la proposta del govern. El pensament general de la comunitat criptográfica entorn al tema del sifrat públic era que si existien alternatives de sifrat que foren lliures i al mateix temps poderoses, estes es masificarían i el govern no podria impedir el seu us. Esta estratègia va ser molt efectiva i eventualment el concepte de "key escrow" en el seu format Chip Clipper va morir i va passar a l'oblit.

Vore també

• Backdoor
• Criptografia simètrica
• Cripto. Cóm els informàtics libertarios varen véncer al govern i varen salvaguardar l'intimitat en l'era digital