Chlorella
La Chlorella (nom comú: clorela) és un gènero d'algues verdes unicelulars del tall Chlorophyta. Té forma esfèrica, medix de 2 a 10 μm de diàmetro i no posseïx flagelle. La Chlorela conté els pigments verdes fotosintetizadores clorofila-a i -b en la seua cloroplasto. A través de la fotosíntesis es multiplica ràpidament, puix requerix només diòxit de carbono, aigua, llum solar i chicotetes cantitats de mineralés, de la mateixa manera que les plantes.
El nom clorela prové del grec #clor: vert; i del sufix diminutivo llatí -ela: "menut". El bioquímic alemà Otto Heinrich Warburg va rebre el Premie Nobel en Fisiologia, de Medicina en 1931 pel seu estudi de la fotosíntesis en la clorela.
En 1961 Melvin Calvin de l'Universitat de Califòrnia va rebre el Premi Nobel de Química pel seu estudi sobre les modalitats de l'assimilació del CO2 en plantas usant clorela. En anys recents ha disminuït l'us de la clorela com organisme experimental degut a que el seu reproducció asexual no permet aprofitar els alvanços de la genètica.
Us alimentari
[editar | editar còdic]En atres époques es creïa que la clorela podria servir com a font d'aliment i d'energia per la seua eficiència fotosintética, que pot alcançar teòricament el 8%,[1][2] (comparable en atres cultius altament eficients com la canya de sucre). Com a possible font alimentària resulta també (en principi) atractiva per la seua alta proporció de proteïna i atres nutrients essencials per al ser humà; en sec conté prop de 45% de proteïna, 20% grassa, 20% carbohidrats, 5% fibra, 10% minerals i vitaminas. No obstant, per ser un alga unicelular, la seua collita en gran escala presenta enormes dificultats. S'estan començant a usar métodos de producció en massa per al seu cultiu en grans depòsits artificials.
Història
[editar | editar còdic]En un context de temor per una possible explosió demogràfica, durant fins de la década de 1940 i principis de la següent, la clorela va ser vista com una nova i promisoria font primària d'aliment i com a possible solució a la crisis mundial d'aliments. Molta gent vea la fam nivell mundial com un problema creixent i va considerar que la clorela podria ser una forma de terminar en la crisis, proveint de grans cantitats d'aliment de bona calitat a un cost relativament baix.[3]
Moltes institucions varen potenciar els seus estudis sobre l'alga, incloent l'Institució Carnegie, la Fundació Rockefeller, el National Institutes of Health, Universitat de Califòrnia, la Comissió d'Energia Atòmica de EE. UU., Universitat de Stanford. Després de la Segona Guerra Mundial, molts europeus passaven fam, i els partidaris del malthusianismo ho atribuïen no només a la guerra sino a l'incapacitat del planeta de produir suficient aliment per a una població en ràpit creiximent. Segons un reporte de la FAO de 1946, el món tindria que produir de 25 a 35% més aliment en 1960 que en 1939 per a mantindre el ritme del creiximent demogràfic, mentres que la millora de la salut requeriria un increment de 90 a 100%. Ya que la carn era costosa en térmens de diners i d'energia per a produir-la, l'escassea de proteïnes també era un problema. Incrementar l'àrea cultivada no seria suficient: la USDA va calcular que per a alimentar a la població d'Estats Units en 1975 faria falta afegir 200 millons d'acres (800.000 km²) de terra, pero solament es disponia de 45 millons d'acres. La terra de cultiu ya no podia ser ampliada més. Les úniques esperances restants es depositaven en noves tècniques i tecnologies de cultiu.
Estudis inicials sobre la clorela
[editar | editar còdic]Per a afrontar el creiximent explosiu de la població en la posguerra, els investigadors varen decidir buscar recursos inexplotados en l'mar. Proves inicials del SRI Internacional del Stanford Research Institute varen demostrar que la clorela (creixent en llocs solejats, tébeus i poc profunts) podia convertir 20% d'energia solar en biomassa que en secar-se contenia 50% de proteïna.[3] Ademés, la clorela contenia greixos i vitamines. La seua eficiència fotosintética permetia més rendiment proteic per unitat d'àrea que qualsevol atra planta; es va predir que en 20 treballadors, en 400 ha (4 km²) de granja, podrien produir-se 10 000 t de proteïnes a l'any de clorela.[3]
Les investigacions i produccions pilot desenrollades en Stanford i atres universitats varen tindre gran repercussió en la prensa, pero no varen aplegar a produir algues en massa. La clorela era aparentment una opció viable per a la tecnologia de l'época. Els investigadors de l'alga inclús esperaven poder afegir clorela en forma de pols a productes alimentaris convencionals, per a fortificarlos en vitamines i minerals.[3]
Inviabilidad com a font massiva d'aliments
[editar | editar còdic]Finalment es va demostrar que la clorela planteja moltes més dificultats per a la seua producció que lo prèviament imaginat. Els estudis experimentals s'havien fet en laboratori, jamai en camp. L'eficiència fotosintética màxima de la clorela solament podia conseguir-se cultivant-la en ombra i en allumenament artificial; la llum solar directa disminuïx l'eficiència a nivells no molt superiors als dels cultius convencionals (aproximadament un 2,5%).
Ademés, per a que la clorela fora realment productiva deuria cultivar-se en aigua carbonatada, lo que agregaria millons al cost de producció. Pot utilisar-se sucre per a substituir l'anhídrit carbónico dissolt, en proporció 1 a 2, és dir, 1 kg de sucre substituïx a 2 kg de gas. Complexos processos adicionals es requerixen per a collir la clorela i per a fer-la una font viable d'aliment; entre atres coses, les seues parets celulars de celulosa deurien polvorisar-se, ya que són indigeribles per al ser humà. La planta podria només alcançar el seu potencial nutricional en situacions altament modificades de manera artificial.
El problema de la necessitat de més aliments per a un món famolenc s'ha intentat resoldre en diverses tècniques, entre atres en millores en l'eficiència de cultius, obtenint millors resultats -encara que tampoc exents de problemes-, que en "superalimentos" del tipo de la clorela.
Us medicinal
[editar | editar còdic]Alguns estudis realisats varen demostrar que l'administració de clorela podria tindre efectes antitumorals i de control de l'hipertensió.[4] [5] [6] [7] Dits estudis no han segut replicats en sers humans, no obstant, algunes empreses de producció de clorela avalen encara els seus efectes sobre la salut[8]
La clorela es comercialisa en l'actualitat per empreses que promouen els seus efectes com superalimento o com a suplement dietètic, atribuint-li propietats per al control del pes, prevenció del càncer o respal del sistema immunològic, entre unes atres.[3] En 2005 l'Administració d'Aliments i Drogues d'Estats Units (FDA) va dirigir a Joseph Mercola, un distribuïdor líder de "productes naturals de salut", una notificació conminándolo a abstindre's de realisar afirmacions en el seu lloc web sobre supostes propietats medicinals de la clorela (normalisar el nivell sucre en sanc i la pressió arterial i combatre el càncer).[9] En l'actualitat Mercola i molts atres venedors de suplements dietaris i medicina alternativa comercialisen la clorela com agent quelante (destinat a eliminar els metals pesats que s'acumulen en el cos).[10] No existix de moment evidència científica que avale tals afirmacions.
Us com a biocombustible
[editar | editar còdic]Segons un estudi publicat en 2006, existix potencial per a la producció industrial de biocombustible líquit a partir de l'espècie Chlorella protothecoides. Investigadors de l'Universitat Tsinghua (Pequín) varen extraure una gran cantitat d'oli de cultius de C. protothecoides en fermentadores, que va ser transformat per transesterificación en un biodiésel d'alt poder calorífic.[11]
En 2022, un estudi conjunt de l'Universitat de Màlaga i l'Universitat Nacional del Llitoral va mostrar que l'espècie Chlorella fusca presenta potencial per a la generació de biofuel, per la biosíntesis de diferents metabòlits d'interés biotecnológico, entre ells lípits que podien ser transformats en productes d'interés comercial, com el biodiésel. La #síntesis d'estos metabòlits estava lligada a l'increment de l'estrés en els cultius del microalga, alcançant-se la màxima producció en els cultius somesos a nivells més elevats d'estrés, utilisant com a substrat de creiximent lixiviados no diluïts procedents de plantes de tractament d'aigües residuals urbanes. Com a procés secundari, les aigües residuals contaminades que havien segut utilisades com a substrat de creiximent es varen beneficiar d'una depuració parcial, en un fort descens dels seus nivells de demanda biològica d'oxigen, residus orgànics i nitrogen diluït. [12]
Plaga en aquaris
[editar | editar còdic]La clorela crea problemes en els aquaris, fent que l'aigua es torne verda i opaca. Pot créixer fàcilment si hi ha alts nivells de nitrats i fosfats o si rep llum solar directa. Disminuir eixos continguts de #fosfat i #nitrat, canviar l'aigua parcialment i colocar-ho a l'ombra pot resoldre el problema.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Photosynthesis, Photorespiration and Plant Productivity».Academic Press.
- ↑ «Plant Productivity and the Control of Photorespiration».Proceedings of the National Academy of Sciences, USA.70(2)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Algae Burgers for a Hungry World? The Rise and Fall of Chlorella Cuisine».Technology and Culture.38(3)
- 608–634.
- ↑ Tanaka K, Tomita I, Tsuruta M, Konishi F, Okuda M, Himeno K, Nomoto K(1990).«Oral administration of Chlorella vulgaris augments concomitant antitumor immunity».Immunopharmacology and Immunotoxicology.12(2)
- 277–291.
- ↑ Miyazawa I, Murayama T, Ooya N, Wang LF, Tung YC, Yamaguchi N«Immunomodulation by a unicellular green algae (Chlorella pyrenoidosa) in tumor-bearing mice».Journal of Ethnopharmacology.24(2–3)
- 135–146.
- ↑ Konishi F, Tanaka K, Himeno K, Taniguchi K, Nomoto K(1985).«Antitumor effect induced by a hot water extract of Chlorella vulgaris (CE): resistance to Meth-A tumor growth mediated by CE-induced polymorphonuclear leukocytes».Cancer inmunology, inmunotherapy.19(2)
- 73–78.
- ↑ Sansawa H, Takahashi M, Tsuchikura S, Endo H«Effect of chlorella and its fractions on blood pressure, cerebral stroke lesions, and life-span in stroke-prone spontaneously hypertensive rats».Journal of nutritional science and vitaminology.52(6)
- 457–466.
- ↑ Pàgina web de Sun Chlorella [1]
- ↑ Food and Drug Administration, Department of Health and Human Services. «Nota de la FDA a Joseph Mercola».
- ↑ Mercola.com. «Chlorella - The Natural Wonder Supplement» (en anglés). Consultat el 10 d'octubre de 2011.
- ↑ Han Xu, Xiaoling Miao, Qingyu Wu«High quality biodiesel production from a microalga Chlorella protothecoides by heterotrophic growth in fermenters».Journal of Biotechnology.126(4)
- 499–507.doi:10.1016/j.jbiotec.2006.05.002.
- ↑ «Potential of the microalgae Chlorella fusca (Trebouxiophyceae, Chlorophyta) for biomass production and urban wastewater phycoremediation».AMB Express.doi:10.1186/s13568-022-01384-z.Consultat el 04-08-2024.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chlorella» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.