Choquequirao
Choquequirao (del quechua choqe, or, i de k'iraw, breçol, és dir: "breçol d'or"),[1] són els restants arqueològics d'una ciutat inca situada entre les estribacions del nevat Salkantay, baix la jurisdicció del districte de Mollepata, Província de Anta, Departament del Cusco, al sur del Perú.[2]
Els monuments arqueològics de Choquequirao estan conformats per edificis i terrats distribuïts en diferents nivells, des del nivell més baix Sunch'o Pata fins al cim truncat més alta, la qual va ser nivellada i cercada en pedres per a formar una plataforma en una àrea aproximada de 150 metros quadrats.
Choquequirao (a voltes també com Choqequirau o Choqekiraw) és coneguda com la "germana sagrada" de Machu Picchu per la semblança estructural i arquitectònica en esta.[3] Recentment, estant parcialment excavada, ha despertat l'interés del govern peruà per recuperar encara més el complex i convertir-ho en una alternativa més accessible per als turistes interessats en conéixer més sobre la cultura inca.[4]
Ubicació geogràfica
[editar | editar còdic]
Llei de Creació N° 6623
[editar | editar còdic]
Es troba a 13°32′ latitut sur i 72°44′ llongitut oest. S'ubica a 3033 metros sobre el nivell de la mar en les estribacions del nevat Salcantay, al nort de la vall del riu Apurímac.
El districte de Mollepata, de la província de Anta va ser creat el 29 d'abril de 1929 per mig de la Llei n.° 6623, establint-se en precisió els seus llímits:
• Pel nort: la cordillera dels Vages, que ho separa de les províncies de la Convenció i Urubamba.
• Per l'est: el riu Blanco, llímit en el districte de Limatambo.
• Pel sur: la província de Abancay, en el riu Apurímac com a frontera natural.
• Per l'oest: la província de la Convenció, delimitada pel riu Amaru o Arma.[5]
L'entorn de Choquequirao és un dels més rics en biodiversitat. Totes les espècies pertanyents a este àmbit geogràfic, s'han acondicionat a estes condicions extremes, a pesar de les variacions de temperatura entre dia i nit, com és el contrast entre tindre al sol quemante durant tot el dia i les inclementes gelades durant la nit. La fauna del lloc està composta principalment per còndorés, tarucas, vizcachas, rabosots, zorrinos, pumas, picaflorés, orsos i el gallito de les roques, au nacional del Perú. En la seua flora destaquen les falagueres jagantes, l'ichu i una gran varietat d'orquídees, a on resalta la de la varietat wakanki.[6]
Formes d'accés
[editar | editar còdic]La forma més econòmica i ràpida és a través de Cachora. Des de la ciutat de Abancay és possible prendre un taxi colectiu en l'avinguda Nuñez al parador de taxi Cachora. El preu varia des de 15 fins a 20 sols per persona.
Des de la ciutat de Cusco és possible prendre un transport directe a Cachora des del barri de Arcopata en el centre del Cusco (prop el hostal Loki) preu 80 sols per persona.[7]
També és possible, en el cas no es conseguixca transport directe, prendre un combi a Curahuasi preu 50 sols per persona i després de Curahuasi anar a Cachora.
És aconsellable aplegar a Cachora el dia abans d'eixir al trek per a organisar tot de la millor forma.
El viage anada i regrés pot fer-se en 4 o 5 dies. Una via d'accés important, és partir de Cusco prenent la carretera rumbo a Abancay i en el km. 154 elegir la desviació que du al poble de Cachora. Alternativament es pot partir de Abancay i recórrer 42 km per la carretera rumbo a Cusco, per a desviar-se cap a Cachora. Des d'esta localitat es deu realisar una caminada costa dalt d'uns 27 km, el recorregut dels quals alcança els dos dies de duració. També és possible accedir per atres poblats aledaño, no obstant la ruta pot ser més accidentada.[8]
Trek a Choquequirao de 4 dies i 3 nits
[editar | editar còdic]Dia1 Cachora-plaja Rosalina-Santa Rosa
Eixir de Cachora en el matí enjorn, a més tardar a les 6 del matí, per no sofrir molt la calor intensa del canó del Apurímac.[9]
És possible prendre un taxi des de Cachora, el km 0 de la caminada, fins a punta carretera el km 11 per un cost de 40 sols. Punta carretera és coneguda també en el nom de Capulylloc.
Des de punta carretera que es troba a 3000 m s. n. m., s'escomença a baixar caminant pel camí de ferradura. A mida que es baixa la temperatura puja. A pesar d'això no és recomanable fer el trek en short per la gran cantitat de mosquits i sancudos.
A lo llarc de la baixada en el sector de Cocamazana hi ha cabanyes a on venen begudes i botelles d'aigua.
El campament més gran a on és possible almorzar i descansar es diu Chiquiska, i es troba al km 19, a una altitut de 1900 m s. n. m.
Des de Chiquiska cal baixar fins al riu Apurímac, la plaja Rosalina, que es troba al km 21 de la caminada. La plaja Rosalina és el punt més baix del trek i es troba a 1400 m s. n. m. Ací escomença la pujada en zigzag fins a aplegar al campament de Santa Rosa al km 24. En Santa Rosa és possible acampar i comprar begudes.
Dia 2 Santa Rosa-Choquequirao- Marampata
Dia 3 Marampata- Santa Rosa-Chiquiska
Dia 4 Chiquiska-Capulylloc-Cachora
Telefèric de Choquequirao
[editar | editar còdic]El Telefèric de Choquequirao unirà este centre arqueològic en el centre poblat de Kiuñalla, en el districte de Huanipaca, província de Abancay, regió Apurímac i creuarà el riu Apurímac a 1400 m sobre est, en una distància total de 5.1 quilómetros que seran recorreguts en aproximadament 15 minuts. Beneficiarà a l'activitat turística.
Història
[editar | editar còdic]Época Inca (1438-1534)
[editar | editar còdic]Va ser un centre tant cultural com a religiós per a la regió. Presumiblement esta ciutadella va ser usada com un garita de control per a assegurar l'accés a les àrees de Vilcabamba, que conectava la selva en atres centres importants com Písac i Machu Picchu. També s'estima que la ciutadella va jugar un important paper servint com a nexe entre la selva amazónica i la ciutat imperial del Cusco.
Época de transició (1534-1572)
[editar | editar còdic]Choquequirao és considerada un dels últims bastions de resistència i refugi dels Incas, els qui per órdens de Manco Inca, varen abandonar la ciutat de Cusco per a resguardar-se en les ciutats de la regió de Vilcabamba, quan al voltant de l'any 1535 Cusco es trobava sitiat pels espanyols. Va ser en este lloc (i en general en tota la vall de Vilcabamba) a on Manco i els demés Incas de Vilcabamba varen resistir l'embat dels espanyols, fins a la captura i eixecució de Túpac Amaru I en 1572.
Referències en l'época colonial
[editar | editar còdic]El primer explorador que dona notícies d'una ciutadella anomenada "Chuquiquirau" va ser l'explorador espanyol Juan Arias Díaz Topete en l'any de 1710. La primera referència escrita de Choquequirao data de l'any de 1768 i el seu autor va ser Cosme Bo, no obstant la documentació va ser posada de costat i tirada a l'oblit per les autoritats i el públic en general. En 1790, Pablo José Origaín menciona en el seu "Compendio de Notícies Geogràfiques del Cuzco" una ciutat despoblada des de l'antiguetat en el nom de Choqequirau.[10]
Redescubrimiento i restauració
[editar | editar còdic]
En 1834, José María Tejada (prefecto del Cusco) viaja a la ciutadella atret per les llegendes sobre tesors en Vilcabamba; aixina mateix en 1837, Leonce Angrand va cartografiar el lloc per primera volta, pero els seus mapes varen ser també llocs a l'oblit. No va ser fins a 1909, any en que l'arqueòlec Hiram Bingham i el topógrafo Clarence Hi ha (abdós nortamericans) varen visitar Choquequirao i varen elaborar una descripció minuciosa del lloc, que la ciutadella va adquirir major atenció per part dels arqueòlecs, el govern i els turistes.[11] Les primeres excavacions varen començar vàries décades despuix de la visita de Bingham, al voltant de 1970; aixina mateix en 1986 es fan estudis intensius i un pla de restauració del lloc. Actualment, es calcula que solament un 30% del complex, que comprén unes 1810 hectàrees, ha segut desenterrado i lloc en funcionament com a zona turística; es prevea la finalisació de la restauració per al 2011, tardant encara més l'estudi i comprensió del seu llegat històric.
Vore també
[editar | editar còdic]- Iperú, Informació i Assistència el Turiste
- Turisme en el Perú
- Machu Picchu
- Ret vial incaica
- Imperi incaico
- Vitkos-Choquequirao
Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ "Chuqikiiraw", constituït per un lexema aimara [choqe: or, preciós], que es va impondre en el quechua meridional, i un atre quechua [k'iraw: breçol]. Significa lliteralment "el breçol de l'or". També pot com "breçol preciós" (Cortez, 2005:9-10). cal afegir que este nom és el d'un cerro propenc i, per extensió, se li ha aplicat a tot el complex. S'ignora cóm es va cridar el santuari en l'antiguetat.
- ↑ Direcció Regional de Cultura de Cusco, P. A. de Choquequirao [1] archivat en Wayback Machine., Ubicació.
- ↑ The New York Claves, The Other Machu Picchu (en anglés)
- ↑ Mincetur: Pla Copesco, Pla Mestre Choquequirao
- ↑ «LEY N° 6623 DE CREACIONES DEL DISTRITO DE MOLLEPATA» (en és). Https://spij.minjus.gob.pe/Texts-PDF/Lleis/1929/Maig/06623.pdf. Consultat el 29 d'abril de 1929 per mig de la Llei n.° 6623,.
- ↑ El Peruà, Choquequirao obri les seues portes: Maravellosa naturalea
- ↑ I tu que plans. «a-aplegar-a-machupicchu-explora-els-camins-a-salkantay-i-choquequirao Rutes alternatives per a aplegar a Machupicchu: explora els camins a Salkantay i Choquequirao».
- ↑ http://www.youtube.com/watch?v=yTyWa28ks9w
- ↑ «».
- ↑ Luis Lumbreras, Choquequirau: Cronologia
- ↑ Choqequirau: santuari històric i ecològic, Cronologia
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Choquequirao» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.