Chuquicamata
La mina de Chuquicamata és una mina a cel obert de coure, or i molibdeno. Està ubicada a 15 km al nort de Calama i a 2870 metros d'altitut,[1] en la regió de Antofagasta, Chile. Va ser considerada la mina més gran del món en el seu tipo i la major productora de coure.cita requerida
La mina, formalment partix de la Divisió Chuquicamata, és administrada per l'empresa estatal Codelco, luego que Chile nacionalisara l'extracció cuprífera en 1971. Explotada des de temps precolombinos, va iniciar la producció industrial de coure en 1915 i fins a 2007 va contar en un campament o poblat miner homònim, destinat a albergar als treballadors i les seues famílies.[2]
El rajo posseïx una forma elíptica, en una superfície d'unes 950 hectàrees.[3] Si ben no és la mina a rajo obert més gran del món (eixa distinció recau en Bingham Canyon, Utah), en 5 quilómetros del llarc, 3 d'ample i 1 de profunditat sí és la de major volum remogut.[4] En l'actualitat, és la 13.ª mina de coure a nivell mundial i la 6.ª a nivell nacional, en una producció estimada de 350 000 tonellades mètriques de coure en l'any 2017.[5] Conta en la 3.ª fundició i la 7.ª refineria més grans a nivell mundial, en una capacitat cada una de 450 000 tonellades mètriques de coure.[5]
Història
[editar | editar còdic]Chuquicamata va anar originalment explotada pels pobles indígenes de la zona. El seu nom és d'orige aimara i es relaciona en els indígenes chucos o chuquis que treballaven el coure per a confeccionar ferramentes i armes.
Els primers miners del Lloa
[editar | editar còdic]Les primeres persones que varen treballar en Chuquicamata, fins a a on existixen antecedents, varen anar els atacameños o likan-antai. Els restants arqueològics ubiquen les primeres explotacions de coure i atres minerals en el nort chilé, al voltant del 500 al 450 a. C.
Usaven ferramentes de fusta i pedres semitalladas, barrenos i rústics cinceles. En estes ferramentes feyen menuts piques en les faldes dels cerros extraent principalment el «charqui» de coure o el coure natiu que es troba entre les roques a baixa profunditat.
Hi ha indicis de extracció mineres en lo que hui és el sector noroest del mineral. Curiosament, el processament del mineral tenia lloc a varis quilómetros de Chuquicamata, en les riberes dels rius Riu Salat (Lloa) i Gran. Els historiadors deduïxen que els atacameños varen triar este lloc per a la fundició del metal per la seua rodalia al Camí del Inca, ruta comercial a on era possible comerciar en productes elaborats. Un atre detall curiós és que este antic poble va poder templar algunes peces de coure, és dir, endurir el metal per a prolongar la seua vida útil.
Abans de 1879, ocupació chilena a territoris de Bolívia, país que es va independisar en 1825, els territoris de Chuquicamata en el desert de Atacama, pertanyien a la prefectura de Potosí durant la colónia, com a part de la Real Audiència de Charcas, actualment el departament de Potosí pertanyent a Bolívia.
Conta l'història que Diego d'Almagro, a la seua tornada a Cuzco en 1536 despuix de l'expedició de conquista al centre de Chile, va obtindre dels forns de Kamac-Mayu (Riu Gran), ferradures de coure per als seus cavalls.
Inicis de la mineria industrial
[editar | editar còdic]La regió va ser colonisada pels espanyols i va passar a dependre de la Real Audiència de Charcas. En l'independència de Bolívia, va formar part del Departament del Llitoral fins a 1879 quan Chile va ocupar el territori. En 1904, el tractat de pau va determinar la cessió de la regió completa a Chile a perpetuidad.
En 1882, la primera faena industrial en el sector va ser instalada en el sector de Chuquicamata. l'empresa Guggenheim Bros, d'Estats Units, va produir la primera barra de coure fi el 18 de maig de 1915, a lo que va seguir un periodo durant el qual l'empresa rep successius noms com Chile Copper Co., Anaconda Co. i Chile Exploration Co.[6]
Mils de miners varen aplegar en busca d'oportunitats quan varen començar les primeres extracció massives de coure. La companyia propietat dels germans Guggenheim va adquirir els drets de l'antiga societat i va rebatejar la firma com Chile Exploration Company.
En 1923, Anaconda Copper va comprar American Brass en la seua enorme capacitat productiva. Esta producció necessitava una gran cantitat de coure, la qual excedia de la que produïen les mines Anaconda ubicades en Montana, aun cuando estes produïen al voltant d'un milló de lliures de coure al dia.
Els eixecutius de la firma varen considerar que era fonamental assegurar recursos adicionals de coure. Primer varen iniciar negociacions en Utah Copper Company, que varen fracassar degut a que un dels accionistes majoritaris, Kennecott Copper, no va aplegar a un acort. Cap atra alternativa explorada en els Estats Units va tindre èxit.
L'empresa llavors va dirigir la seua mirada a l'operació a cel obert d'Unió Minera de l'Alt Katanga en el Congo Belga. Ací no es va poder aplegar a un acort de compra per l'estreta relació entre Katanga i el Govern belga.
Es varen sostindre conversacions en Brusseles en Fernand Pisart, eixecutiu de Katanga, per a vore la possibilitat d'una operació de venda conjunta, acció que tampoc es va concretar. A la llarga el fracàs d'estes negociacions va concloure en l'intent de comprar Chuquicamata.
En març de 1923 Anaconda va adquirir Chile Copper en 77 millons de dólars, la transacció més gran coneguda en Wall Street fins a eixe moment. Es va vendre el 51 % de Chile Copper a 35 dólars l'acció. La capitalisació de Chile Copper era de 5,4 millons d'accions a un valor nominal de 25 dólars per acció. Sothward, l'estrela de l'imperi Anaconda, havia fixat el seu rumbo.
En autumne de 1928, el mercat del coure pujava i continuaven les negociacions en els germans Guggenheim. Les accions de Anaconda estaven en alt i semblava un bon moment per a adquirir el restant de les accions de la Chile Copper Company.
Finalment en giner de 1929 i despuix d'unes semanes de discussió, es va anunciar una base de conversió per a l'adquisició de les 2,2 millons d'accions restants de Chile Copper Company a 73/100 d'una acció de Anaconda per una de la Chile.
Esta conversió va ser acordada en Daniel Guggenheim, mentres que atres membres de la família pretenien una conversió del 80 %.
Mentrestant, les accions de Anaconda estaven a al voltant de 150 dólars. En seguida es varen oferir drets de subscripció als accionistes a 55 dólars per la nova emissió de Anaconda. Finalment la família de Guggenheim va acceptar la conversió i l'oferta va ser formulada en forma oficial el 23 de giner de 1929. Per a això es varen entregar 2 073 003 accions de Chile per a la seua conversió, otorgant a Anaconda el 98,41 % de la propietat.
El 30 de juny de 1940, esta havia aumentat a 98,50 i, després va aplegar al 99,50 %. Aixina va concloure la jagantesca transacció.
Nacionalisació i administració de Codelco
[editar | editar còdic]En 1971 es va promulgar una reforma constitucional per mig de la qual es va nacionalisar la gran mineria del coure en Chile, lo que va significar la total propietat d'esta mina per part de l'Estat chilé. Actualment pertany a Codelco Chile, una de les cent majors empresas del món i de les principals en mineria metàlica.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Codelco. «Divisió Chuquicamata». Consultat el 2 de juliol de 2018.
- ↑ «[1]», La Nació. Consultat el 20 de setembre de 2017.
- ↑
- ↑ «98 anys Chuquicamata». Consultat el 2 de juliol de 2018.
- ↑ 5,0 5,1 Consultat el 2 de juliol de 2018.
- ↑ Memòria Chilena. «Orige de la gran mineria del coure (1904-1930)». Consultat el 2 de decembre de 2012.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chuquicamata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.