Ciència del sistema Terra
En el concepte ciència del sistema Terra el terme clau és "sistema". Un sistema és un conjunt de parts interdependents tancades dins d'uns llímits definits. La ciència del sistema Terra busca integrar varis camps d'estudi per a entendre a la Terra en la seua manifestació com un sistema. Esta disciplina considera l'interacció entre l'atmòsfera, hidrósfera, litósfera (geosfera), biosfera,[1] i heliosfera.[2]
El Comité de Ciència del Sistema Terra de NASA indica que és el seu objectiu: "Obtindre una comprensió científica de tot el Sistema Terra a escala global descrivint cóm han evolucionat els seus components i les seues interaccions han evolucionat, cóm funcionen i cóm cal esperar que continuen en totes les escales temporals".[3]
En 1996, l'Unió Geofísica Americana, en cooperació en el Keck Geology Consortium i en el respal de cinc divisions de la National Science Foundation, varen convocar a un taller "per a definir objectius educatius comuns entre totes les disciplines de les ciències de la Terra." En el seu informe, els participants varen destacar que, "Els camps que componen les ciències de la Terra i l'espai es troben contínuament baix importants alvanços que promouen la comprensió de la Terra com un cert número de sistemes interrelacionados." Reconeixent l'importància d'un enfocament sistémico, l'informe del taller va recomanar que el currículum de la ciència del sistema Terra fora desenrollat en respal de la National Science Foundation.[4]
Definició
[editar | editar còdic]El Carleton College del Centre de Recursos Educatius de la Ciència, brinda la següent definició: «La ciència del sistema Terra comprén la química, física, biologia, matemàtiques, i ciències aplicades transcendint les fronteres disciplinàries per a tractar a la Terra com un sistema integrat i busca comprendre les interaccions físiques, químiques, biològiques i humanes que determinen els estats passats, present i futurs de la Terra. La ciència del sistema Terra proporciona una base física per a entendre el món en el qual vivim i sobre el qual la humanitat busca alcançar sustentabilidad.»[5]
Orígens
[editar | editar còdic]Durant milenis, els sers humans han especulat sobre cóm es combinen els elements físics i vius en la superfície de la Terra, i en freqüència s'ha postulat que deus i deeses encarnen elements específics. L'idea de que la Terra està viva era un tema habitual de la filosofia i la religió gregues.[6]
Les primeres interpretacions científiques del sistema terrestre varen començar en el camp de la geologia, inicialment en Orient Mig[7] i China,[8] i es varen centrar en gran mida en aspectes com l'edat de la Terra i els processos a gran escala implicats en la formació de les montanyes i oceans. A mida que la geologia es va desenrollar com a ciència, va aumentar la comprensió de l'interacció de les distintes facetes del sistema terrestre, lo que va dur a l'inclusió de factors com l'Interior de la Terra, la geologia planetària i els sistemes vius.
En molts aspectes, els conceptes fundacionals de la ciència del Sistema Terra poden vore's en la filosofia natural geógrafo de el XIX Alexander von Humboldt.[9] En el XX, Vladimir Vernadsky (1863-1945) va vore el funcionament de la biosfera com una força geològica generadora d'un desequilibri dinàmic, que a la seua volta promovia la diversitat de la vida.
Paralelament, el camp de la ciència de sistemes s'estava desenrollant en molts atres camps científics, impulsat en part per la creixent disponibilitat i potencia dels ordenadors, i conduint al desenroll de models climàtics que varen escomençar a permetre la simulació detallada i interactiva del temps i el clima de la Terra. [10] La posterior ampliació d'estos models ha dut al desenroll de "models del sistema Terra" (ESM) que inclouen facetes com la criosfera i la biosfera.[11]
En la década de 1980, en 1983 es va formar un comité de la NASA denominat Comité de Ciències del Sistema Terrestre. Els primers informes de el ESSC de la NASA, Earth System Science: Overview (1986), i el llibre Earth System Science: Una visió més propenca (1988), constituïxen una fita important en el desenroll formal de la ciència del sistema Terra.[12] Els primers treballs que parlaven de la ciència del sistema Terra, com estos informes de la NASA, generalment feyen recalcament en els creixents impactes humans sobre el sistema Terra com a motor principal de la necessitat d'una major integració entre les ciències de la vida i les geociencias, fent que els orígens de la ciència del sistema Terra foren paralels als inicis dels estudis i programes de canvi global.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Earth System Science». Classroom of the future. Archivat des d'el original, el 10 de febrer de 2014. Consultat el 10 de març de 2009.
- ↑ Eos.American Geophysical Union.92(36)
- 297–301.
- ↑ Earth system science overview : a program for global change / prepared by the Earth System Sciences Committee, NASA Advisory Council. 1986 - Astronautics in earth sciences - 48 pages
- ↑ «Shaping the Future of Undergraduate Earth Science Education». American Geophysical Union. Archivat des d'el original, el 16 de setembre de 2008. Consultat el 12 de maig de 2009.
- ↑ «Earth System Science in a Nutshell». Carleton College. Consultat el 10 de març de 2009.
- ↑ Tickell, Crispin. Ciència dels sistemes terrestres: ¿Estem pressionant massa a Gaia?, 46th Annual Bennett Lecture - University of Leicester, Londres: University of Leicester.
- ↑ Fielding H. Garrison, An introduction to the history of medicine, W.B. Saunders, 1921.
- ↑ (1993) L'era dels guanys: A.D. 750 to the End of the Fifteenth Century : The Achievements, pp. 211-214. ISBN 978-92-3-102719-2.
- ↑ Jackson, Stephen T. (2009). “Alexander von Humboldt i la Física General de la Terra”. Science 324 (5927): 596-597. doi:. PMID 19407186.
- ↑ Edwards, P.N. (2010). “Història de la modelización del clima”. Wiley Interdisciplinary Reviews: Climate Change 2: 128-139. doi:.
- ↑ “El futur computacional dels models climàtics i del sistema terrestre: cap al petaflop i més allà” (2009). Phil. Trans. Roy. Soc. A 367 (1890): 833-846. doi:. PMID 19087933. Bibcode: 2009RSPTA.367..833W.
- ↑ “Evolució de les interaccions entre les ciències naturals i socials en els programes d'investigació sobre el canvi global” . Proceedings of the National Academy of Sciences 110 (Supplement 1, 3665-3672): 3665-3672. doi:. PMID 23297237. Bibcode: 2013PNAS..110.3665M.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Hans Joachim Schellnhuber, Paul J. Crutzen, William C. Clark, Martin Claussen, Hermann Held (2004). MIT Press (ed.). Earth System Analysis for Sustainability.
- Will Steffen, Angelina Sanderson, Peter Tyson, Jill Jäger, Pamela Matson, Berrien Moore III, Frank Oldfield, Katherine Richardson, Hans Joachim Schellnhuber, B.L. Turner II, Robert J. Wasson. Global Change and the Earth System, Springer.
- Walt V. Reid , Deliang Chen, Leah Goldfarb, Heide Hackmann, Yuan T. Llig, Khotso Mokhele, Elinor Ostrom, Kari Raivio, Johan Rockström, Hans Joachim Schellnhuber, Anne Whyte. “Earth System Science for Global Sustainability: Grand Challenges”. Science 330 (6006): 916–917. doi:.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ciencia del sistema Tierra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.