Cicno (fill de Poseidón)
En la mitologia grega, Cicno (en grec Κύκνος, Kýknos) era un rei de Colonas, ubicada al sur de la Tróade, que va ser mort a mans d'Aquiles. Era fill del deu Poseidón i la nimfa Cálice (Καλύκη), filla de Hecatón;[1][2][3] si és que este últim no és el mateix que Hicetaón, un dels fills de Laomedonte.[4] Uns atres diuen que la seua mare va ser Harpale[5] i uns atres més que la seua mare Escamandrodice ho va abandonar en la vora de la mar, pero va ser rescatat per uns peixcadors que ho varen cridar Cicno, «cisne» perque varen vore un cisne volant sobre ell.[6] Un atre relat diu que Cicno tenia la pell blanca com la d'una dòna i el pèl ros, raó per la que va rebre el seu nom que significava «cisne».[7]
Quan va alcançar l'edat adulta, es va convertir en rei de Colonas en la Tróade i es va casar en Proclea, filla de Laomedonte o de Clitio,[8] en qui va anar pare de Tenes i Hemítea. Dictis de Creta menciona atres fills diferents.[9] Despuix de la mort de Procleia es va casar en Filónome, filla de Trágaso (també cridada Polibea[10] o Escamandria[11]), qui es va enamorar del seu fillastre Tenes i, quan no va atendre les seues peticions, li va calumniar davant Cicno, per lo que este va montar en còlera i ho va tirar a la mar dins d'un cofre junt a la seua germana Hemítea. Segons atres versions, va anar el mateix Tenes qui es va tirar a el mar.[12] Despuix d'açò, quan Cicno va saber la veritat sobre la conducta de la seua esposa, va manar enterrar-la viva i va anar en busca del seu fill, qui havia aplegat a l'illa de Ténedos, a on s'havia convertit en rei. Segons certes tradicions, per a impedir que el seu pare desembarcara en l'illa, Tenes li va tallar l'ancora.[13][8]
En la Guerra de Troya, tant Cicno com Tenes varen lluitar en el bando dels troyanos, i abdós varen morir a mans d'Aquiles. Com Cicno era invulnerable al ferro, Aquiles ho va matar estrangulant-ho en la correja del seu caixco o colpejant-ho en una pedra.[14][15][16][17] Ovidio afig que el cos de Cicno va desaparéixer i va ser transformat en cisne quan Aquiles va tornar per a prendre-li l'armadura.[18]
Dictis Cretensis menciona a atres dos fills de Cicno, Cobis i Coriano, i també a una filla, Glauce.[19]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Higino: Faules (Fabulae).
- 157: Els fills de Neptú (Neptuni filii).
- Text anglés [1] archivat en Wayback Machine. en el lloc Theoi.
- Text llatí en el lloc de la Bibliotheca Augustana (Augsburc).
- Ed. de 1872 en Internet Archive: text llatí en facsímil electrònic.
- Text anglés [1] archivat en Wayback Machine. en el lloc Theoi.
- 157: Els fills de Neptú (Neptuni filii).
- ↑ Escolio sobre Píndaro: Olímpiques (Ολυμπιόνικοι), II, 147.
- Olímpiques, II: text francés en Wikisource.
- Text grec en Wikisource.
- Olímpiques, II: text francés en Wikisource.
- ↑ Tzetzes: Sobre Licofrón, 232/233.
- ↑ Pseudo-Apolodoro: Biblioteca mitològica III 13, 3
- ↑ Escolio a Píndaro, Olímpiques 2, 147
- ↑ Tzetzes sobre Licofrón, Alexandra 232
- ↑ Escolio a Teócrito, Idilis 16 i 49
- ↑ 8,0 8,1 Pausanias: Descripció de Grècia, X, 14, 2.
- X: text espanyol, en bona part resultat de traducció automàtica.
- X, 8, 6 - X, 16, 2: text francés.
- X, 14: text francés.
- X, 14, 2: text anglés, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus; trad. de 1918 de W.H.S. Jones et al. publicada en la Loeb Classical Library. En la part superior dreta es troben els ròtuls actius "focus" (per a canviar al text grec) i "lloeu" (per al text bilingüe).
- X, 14: text grec.
- X, 14, 2: text anglés, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus; trad. de 1918 de W.H.S. Jones et al. publicada en la Loeb Classical Library. En la part superior dreta es troben els ròtuls actius "focus" (per a canviar al text grec) i "lloeu" (per al text bilingüe).
- X, 14, 2: text grec en Wikisource.
- ↑ Dictis de Creta, II, 13.
- II: text anglés en el lloc Theoi; trad. de 1966 de R. M. Frazer, Jr. Indiana University Press[2] (Publicacions de l'Universitat d'Indiana).
- ↑ Escolio a Homero, Ilíada 1, 38
- ↑ Escolio a Ovidio, Ibis 463
- ↑ Virgilio: Eneida, II, 21.
- II: text espanyol en Wikisource; trad. d'Eugenio d'Ochoa.
- II: text llatí en Wikisource.
- II: text espanyol en Wikisource; trad. d'Eugenio d'Ochoa.
- ↑ Conón: Narracions (Διηγήσεις), 28.
- Narracions: text bilingüe grec - francés.
- ↑ Diodoro Sículo: Biblioteca històrica, V, 83.
- V, 68 - 84: text anglés en Theoi; ed. de 1935 de C. H. Oldfather publicada en la Loeb Classical Library.
- V, 83: text grec, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus; amprant el ròtul actiu "lloeu", que es troba en la part superior dreta, s'obté ajuda en anglés en el vocabulari grec del text.
- V, 68 - 84: text anglés en Theoi; ed. de 1935 de C. H. Oldfather publicada en la Loeb Classical Library.
- ↑ Estrabón: Geografia, XIII, pág. 604
- Geografia: text anglés de 1903 en el Proyecte Perseus; poden amprar-se els ròtuls actius "focus" (per a canviar al text anglés de 1924 o al grec) i "lloeu" (per a la comparació entre els texts anglesos o per a obtindre text bilingüe).
- XIII: text grec en Wikisource.
- Geografia: text anglés de 1903 en el Proyecte Perseus; poden amprar-se els ròtuls actius "focus" (per a canviar al text anglés de 1924 o al grec) i "lloeu" (per a la comparació entre els texts anglesos o per a obtindre text bilingüe).
- ↑ Escolio sobre Teócrito, XVI, 49.
- ↑ Dictis de Creta, II, 12.
- ↑ Ovidio: Les metamorfosis, XII, 144.
- XII, 64 - 167 (Aquiles i Cicno): text espanyol en Wikisource.
- XII: text llatí en Wikisource.
- XII, 64 - 167 (Aquiles i Cicno): text espanyol en Wikisource.
- ↑ Dictis Cretense, 2, 13
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cicno (hijo de Poseidón)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.