Cilindre vascular
En Botànica, el cilindre vascular és la porció més interna del talle i raïl, la qual comprén tot lo que es troba per dins de l'endodermis, és dir, el sistema vascular (xilema i floema) i el parènquima associat. Està delimitat per un teixit cridat periciclo, uni a pluriestratificado (en gimnosperma i algunes angiosperma, entre elles algunes gramíneas), el qual pot faltar en les plantes aquàtiques i les plantes paràsites. Les seues cèlules són parenquimáticas, de parets primes, allargades, rectangulars en secció llongitudinal. Pot contindre laticíferos i conductes secretores. A voltes queda interromput per la diferenciació d'elements del xilema i floema. En les espermatófitas el periciclo té activitat meristemàtica, ya que origina part del cámbium, el felógeno i les raïls laterals. A sovint es esclerifica en raïls velles de monocotiledóneas sense creiximent secundari.[1]
Sobre el sistema vascular, el floema forma cordoneres per baix del periciclo i té diferenciació centrípeta, el protofloema està en la perifèria. En les angiosperma està format per tubos cribosos i cèlules acompanyants; mentres que en les gimnosperma està format per cèlules cribosas, rarament hi ha fibres. El xilema està dispost en cordoneres que alternen en els de floema. El protoxilema és exarco, o siga que el desenroll és centrípeto. El metaxilema pot tindre gots i traqueidas; a voltes no ocupa el centre del cilindre; quan ho fa, els elements de major diàmetro estan en el centre. En eixe cas, el cilindre vascular es descriu com actinostela com succeïx per eixemple en Clintonia, o protostela. Segons el número de "pols" (cordoneres) de protoxilema es reconeixen diferents tipos de raïl. En un pol es denomina monarca (Trapa natans, una planta aquàtica); en dos, diarca (en les pteridófitas i dicotiledóneas tals com Daucus, Solanum, Linum); en tres, triarca (Pisum); en quatre, tetrarca (Vicia, Ranunculus); en cinc, pentarca, i poliarca en varis pols. Les raïls de les gimnosperma són diarcas o poliarcas.[2] Les cordoneres xilemáticos estan intercomunicados per anastomosis laterals en la majoria de les plantes. El parènquima està associat a les cèlules conductores. Pot haver conductes resiníferos en floema primari, pols de protoxilema i en el centre de la raïl pot haver un canal central. En raïls velles sense creiximent secundari pugues lignificarse.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ González, A.M. & Arbo, M.M.. «Organisació del cos de la planta. Tema 20: Anatomia de la raïl. 20.4 Estructura primària, cilindre vascular.» (en espanyol). Morfologia de Plantes Vasculars. Universitat Nacional del Nordest. Archivat des d'el original, el 4 de juliol de 2009. Consultat el 15 d'abril de 2010.
- ↑ 2,0 2,1 González, A.M. & Arbo, M.M.. «Organisació del cos de la planta. Tema 20: Anatomia de la raïl. 20.3 Estructura primària, endodermis.» (en espanyol). Morfologia de Plantes Vasculars. Universitat Nacional del Nordest. Archivat des d'el original, el 4 de juliol de 2009. Consultat el 15 d'abril de 2010.
Bibliografia
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cilindro vascular» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.