Cim de Riga de 2006
El Cim de Riga de 2006 va ser la 19° cim de l'OTAN que va tindre lloc en Riga, Letònia, del 28 al 29 de novembre de 2006. Els temes més importants discutits varen ser la guerra en Afganistan i el futur rol i els llímits de l'aliança.[1][2] Ademés, el cim es va centrar en la contínua transformació de l'aliança, un balanç de lo que s'havia conseguit des de la Cim de Praga de 2002. La OTAN també es va comprometre a cursar invitacions per a membres adició per a la pròxima Cim de Bucarest de 2008. Este cim va ser la primera conferència que la OTAN ha celebrat en territori d'una exrepública de l'Unió Soviètica.
Mides de seguritat
[editar | editar còdic]
Els carrers del centre de Riga varen ser tancades i no es va permetre aparcar en l'aeroport i en vàries vies, per temor a atentats en coches bomba.[3] Uns 9.000 oficials de policia i soldats letons es varen fer càrrec de la seguritat del Cim, mentres que atres 450 pilots de sèt països europeus de la OTAN varen ser convocats per a garantisar que l'espai aéreu sobre el cim estiguera lliure de vols, en una operació denominada "Operació Cim Pacífic". Esta operació va ser reforçada en les activitats en curs de patrullaje de l'espai aéreu bàltic, en aeronaus adicionals, aixina com majors comunicacions i respal de manteniment.[4]
Cim
[editar | editar còdic]No tots els acorts varen ser alcançats en realitat en la reunió del Consell de l'Atlàntic Nort, sino de fet varen ser elaborats en el Cim d'Estambul de 2003, llevat per la firma del contracte de defensa de missils que va tindre lloc el 28 de novembre. La reunió del Consell va ser sostinguda el 29 de novembre
Temes principals
[editar | editar còdic]Si be les tensions entre els membres de la OTAN sobre la preparació de l'invasió d'Iraq de 2003 s'havien dissipat, el Cim de la OTAN i els mesos que la varen precedir varen estar marcats per les divisions entre Estats Units i el Regne Unit per un costat; i França, Alemània, Itàlia i Espanya, en l'atre. Existien dos divisions: una sobre les contribucions militars a la guerra en Afganistan i l'atra sobre si la OTAN devia o no assumir un rol més global.[5]
Guerra en Afganistan
[editar | editar còdic]
Abans i durant el cim, el president d'Estats Units George W. Bush, el primer ministre del Regne Unit Tony Blair, el primer ministre de Canadà Stephen Harper i el primer ministre dels Països Baixos Jan Peter Balkenende varen fer un cridat als membres europeus de la OTAN per a proporcionar més tropes disponibles per al seu desplegament en Afganistan i eliminar les advertències nacionals (i.i. restriccions nacional sobre cóm, quàn i on podien ser usades les forces) i escomençar a enviar les seues tropes a la zona conflictiva del sur del país.[6][7] Segons el general del Quarter General de les forces aliades d'Europa James L. Jones, el problema no era la falta de tropes de combat o les restriccions, sino la falta d'helicòpters i inteligència militar adequades per a recolzar les operacions en terra i de pont aéreu.[2]
Encara que els països de la OTAN en qüestió es varen negar a participar en combats en el sur, varen acordar eliminar algunes d'estes advertències nacionals i que en una situació d'emergència totes les advertències nacionals deixarien d'existir, lo que significa que tots els aliats deuen acodir en ajuda de les forces que requerixquen assistència.[8] Varis Estats membres de la OTAN també es varen comprometre a proveir recursos adicionals, incloent soldats, helicòpters, companyies d'infanteria, aixina com equips d'entrenament que anaren mentors per al Eixèrcit Nacional Afgà. El Secretari General de l'Organisació del Tractat de l'Atlàntic Nort Jaap de Hoop Scheffer va afirmar que l'eliminació d'algunes de les restriccions significava que uns 20.000 a 32.000 tropes de la OTAn en l'ISAF estarien més disponibles per a tasques de combat i que 90% dels requeriments formals de la missió estaven ara coberts;[9] no obstant, les forces militars varen dir als periodistes en el cim que estes llimitacions mai varen existir en situacions d'emergència, afegint que seria una aliança estranya si els soldats d'un país es negaren a recolzar als seus aliats en una emergència.[2] Els líders de la OTAN també varen recolzar una proposta francesa per a establir un "grup de contacte" per a coordinar les accions relatives a Afganistan, pero Estats Units va expressar les seues reserves front a la proposta francesa d'incloure a Iran, que tenia una influència considerable sobre l'oest d'Afganistan, en el grup de contacte propost, per la disputa sobre el programa nuclear d'Iran.[7][10] El grup es va inspirar en l'establit per a les Guerres Yugoslavo en els anys 1990.
Atres temes
[editar | editar còdic]Kosovo
[editar | editar còdic]En el Cim de Riga, els membres de la OTAN varen confirmar el rol de la KFOR liderada per la OTAN per a assegurar un ambient de seguritat estable allí.[11] Açò va ser percebuda com una referència a la possible decisió de les Nacions Unides a favor de la declaració d'independència de Kosovo. Degut a que Sèrbia s'oponia fortament a la separació de Kosovo, les tensions resultants entre Sèrbia i Kosovo podien crear inestabilitat en la regió.
Seguritat energètica
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
El Cim de Riga va ser el primer Cim de la OTAN que va destacar la necessitat de seguritat energètica, despuix de la disputa de gas entre Rússia i Ucrània.[12] La Declaració del Cim de Riga (paràgraf 45) sosté que "els interessos de seguritat de l'Aliança també poden ser afectat per l'interrupció del fluix de recursos vitals" i que recolzava "un esforç internacional, coordinat per a evaluar els riscs per a les infraestructures energètiques i per a promoure la seguritat de l'infraestructura energètica".[11] Ademés, senyalava que els líders de la OTAN "encomanen al Consell en sessió permanent les consultes sobre els riscs més immediats en el camp de la seguritat energètica, a fi de definir les zones a on la OTAN podia afegir valor per a salvaguardar els interessos de seguritat dels Aliats i, a petició, ajudar en els esforços nacionals i internacionals."[11] Ràdio Free Europe va informar que una font diplomàtica anònima va sostindre que varis líders de la OTAN, incloent al president de Letònia Vaira Vike-Freiberga, havien intentat fer apanys per a conversacions bilaterals relatives a este tema en el president de Rússia Vladímir Putin durant el Cim; pero, en el seu lloc, Putin va assistir al Cim de la CEI sobre energia, realisada en Minsk, Bielorússia, el 28 de novembre de 2006.[9] En canvi, The Independent va informar que el cim es va vore empañada per un altercat diplomàtic sobre una invitació al president Vladímir Putin i que, finalment, no va ser invitat. Com a resultat, Putin va amenaçar que va assistir a Letònia per primera volta des de la seua independència durant el cim en la finalitat d'eclipsar-la.[13] Inclús es va propondre que Putin podria complimentar al president de França Jacques Chirac, qui estava en el cim i el natalici del qual 74.º coincidia en el cim, en visitar-ho en Letònia. Més vesprada, va aclarir que açò no succeiria.[12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «[1]», International Real Estigues Digest. Consultat el 3 de març de 2010 (en anglés).
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Disarmament Diplomacy.The Acronym Institute for Disarmament Diplomacy.(84)Consultat el 3 de març de 2010.
- ↑ «NATO Summit in Riga» (en anglés). I-Latvia. Archivat des d'el original, el 16 de febrer de 2008. Consultat el 3 de març de 2010.
- ↑ «[2]», Força Aérea Nortamericana. Consultat el 3 de març de 2010 (en anglés).
- ↑ «[3]», BBC News. Consultat el 10 de març de 2010 (en anglés).
- ↑ Martin Butcher, Martin (2006). "NATO and Nuclear Weapons: Ca NATO transform for the 21st century? [4] archivat en Wayback Machine.". Disarmament Policy, 27 de novembre de 2006
- ↑ 7,0 7,1 Dombey, Daniel i Stephen Fidler (2006). "NATO makes limited progress on troops", The Financial Claves, 29 de novembre de 2006
- ↑ OTAN, NATO boosts efforts in Afghanistan, 30 de novembre de 2006
- ↑ 9,0 9,1 «[5]», RFE/RL. Consultat el 11 de maig de 2008 (en anglés).
- ↑ «», The Daily Telegraph (en anglés).
- ↑ 11,0 11,1 11,2 OTAN, Riga Summit Declaration, 29 de novembre de 2006
- ↑ 12,0 12,1 Ràdio Free Europe, Afghanistan: NATO Summit Stresses "Progress", 29 de novembre de 2006
- ↑ Castle, Stephen. "Call for unity among Nat in Afghanistan", The Independent, 29 de novembre de 2006
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cumbre de Riga de 2006» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.