Anar al contingut

Cim sur del Mont Everest

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Mount Everest, Nepal, Himalayas.jpg
Cim sur del Mont Everest

El cim sur del mont Everest és un pico subsidiari del cim principal del mont Everest, i el segon pico més alt de la Terra. Encara que la seua elevació sobre el nivell de la mar és 8749 m i és més alt que el K2 que és la segona montanya més alta de la Terra (el cim de la qual alcança 8611 m sobre el nivell de la mar), solament li'l considera un pico separat i no una montanya separada ya que la seua prominència (una indicació aproximada de quant descolla per sobre la llínea de contorn adjacent) és solament 11 m.

El pico posseïx forma d'domo de neu i gèl, i es troba conectat en el cim del mont Everest a través de la travessia del rebanc i el passe d'Hillary. Va ser conquistat per primera volta per Charles Evans i Tom Bourdillon en l'expedició britànica de 1953 al mont Everest, el 26 de maig de 1953.[1] El grup no va poder continuar per a alcançar el cim principal, pero durant el segon ascens realisat per Edmund Hillary i Tenzing Norgay, el cim Sur va ser utilisada per a accedir al pico principal. La distància que separa els dos cims és d'uns 130 m.

Un geólogo, durant l'expedició índia al Mont Everest de 1965, va descobrir un depòsit de conchillas de mar fosilizados en pedra calcàrea a uns 30 m del cim Sur.

En referir-se a la seua primer ascensió al Everest sense oxigen en 1978, Reinhold Messner es va referir al cim Sur com "una fita destacable".

Durant el desastre de 1996 en el mont Everest, el guia de montanya Rob Hall i atres tres persones varen fallir en el cim Sur mentres descendien del cim principal a causa d'una tormenta imprevista. Hall va conseguir sobreviure la primera nit i va conseguir contactar-se per ràdio al sendemà, pero va morir per congelamiento eixe mateix dia, l'11 de maig de 1996. El seu cos permaneix en el cim Sur.

Referències

[editar | editar còdic]