Anar al contingut

Tenzing Norgay

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tenzing Norgay

Tenzing Norgay (Tengboche, Nepal, 29 de maig de 1914 – Darjeeling, Índia, 9 de maig de 1986) va ser un guia sherpa nepalí, que junt a Edmund Hillary va conseguir per primera volta alcançar la cim del Everest el 29 de maig de 1953 i retornar viu d'ella.[1][2][3]

Primers anys

[editar | editar còdic]

Existixen relats contradictoris sobre els primers anys de Tenzing. En la seua autobiografia, va escriure que era un sherpa naixcut i criat en Tengboche, Khumbu, en el noreste de Nepal.[4] En una entrevista concedida en 1985 a All Índia Ràdio, va dir que els seus pares procedien del Tibet, pero que ell havia naixcut en Nepal.[5] Segons molts relats posteriors, inclós un llibre coescrito pel seu fill Jamling Tenzin Norgay, va nàixer en Tibet,[6][7] en Tse Chu, en la vall de Kama, i va créixer en Thame.[8] Va passar la seua primera infància en Kharta, prop del nort del país. De chiquet, Norgay va ser a Nepal a treballar per a una família sherpa en Khumbu.[9] [10][11][12][13][14]

Khumbu es troba prop del Everest, al que els tibetano i els sherpas criden Chomolungma; en tibetano estàndar, eixe nom significa "Santa Mare", o deesa del cim.[15] El budisme és la religió tradicional dels sherpas i els tibetano, i Norgay era budiste.[4]


Encara que es desconeix la seua data exacta de naiximent, va saber que va ser a finals de maig, pel clima i les collites. Despuix de la seua ascensió al Everest el 29 de maig de 1953, va decidir celebrar el seu natalici eixe dia a partir de llavors. El seu any de naiximent, segons el calendari tibetà, va anar l'Any del Conill, per lo que és provable que naixquera en 1914,[4] lo que concorda en l'afirmació de Hunt de que tenia 39 anys en 1953 i s'hi havia "establit no només com l'alpiniste més destacat de la seua raça, sino com un alpiniste de talla mundial".[16]

Tenzing es dia originalment "Namgyal Wangdi", pero de chiquet li varen canviar el nom per consell del llepe principal i fundador del monasteri de Rongbuk, Ngawang Tenzin Norbu.[17] "Tenzing Norgay" es traduïx com "ric-afortunat-seguidor-de-la-religió". El seu pare, pastor tibetà de yaks, era Ghang La Mingma (fallit en 1949), i la seua mare, tibetana, Dokmo Kinzom. Va viure per a vore-li escalar el Everest. Tenzing va ser l'undècim de tretze germans, varis dels quals varen morir jóvens.[4]

Tenzing es va escapar de casa dos voltes en la seua adolescència, primer a Katmandú i despuix a Darjeeling (Índia), que en aquella época era el punt de partida de la majoria de les expedicions al Himalaya oriental. Una volta va ser enviat al monasteri de Tengboche per a fer-se monge, pero va decidir que això no era para ell i es va marchar.[18] Als 19 anys es va establir en la comunitat sherpa del districte de Too Song Busti, en Darjeeling.[4]

Montanyisme

[editar | editar còdic]

La primera volta que varen intentar pujar a la montanya va ser en 1936, i en l'expedició d'I. Shipton al Garhwal. Posteriorment va prendre part en l'expedició britànica al Everest de 1938, i després en l'expedició de Nanda Devi que va ser un dels francesos que va intentar pujar en 1951 i dos expedicions suïsses al Everest en 1952 dirigides per Raymond Lambert que volien ser els primers en pujar al Everest. En l'última expedició, Tenzing Norgay i Edmund Hillary varen aplegar per primera volta als 8848 m d'altura en un ardit mai conseguit fins a llavors per cap persona.

Tenzing Norgay i Edmund Hillary es varen fer famosos quan varen alcançar el cim del mont Everest a les 11:30 del matí del 29 de maig de 1953. Tenzing, junt en Hillary, va coronar la célebre montanya formant part de l'expedició britànica liderada pel coronel John Hunt.

Despuix Tenzing va ser molt adulado i reconegut per l'Índia i Nepal. Hillary i Hunt varen ser nomenats cavallers per la jove reina Isabel II, mentres que Tenzing va rebre la Medalla de l'Imperi Britànic pels seus esforços en l'expedició. S'ha rumoreado que el primer ministre indi, Jawaharlal Nehru, va denegar el permís per a que Tenzing fora nomenat cavaller, cosa a la que tenia dret de la mateixa manera que Hillary i Hunt com a súbdits de la Corona britànica.

Tenzing i Hillary varen ser els primers en posar els seus peus de manera concloent en el cim del Mont Everest.[19] Pero els periodistes varen ser persistents en repetir la pregunta de ¿quin dels dos hòmens tenia dret a la glòria de ser el primer?, i que l'atre no era més que el segon. El coronel Hunt va declarar: "varen aplegar junts, com un equip".

En 1978 Tenzing i Edmund varen fundar una empresa dedicada a oferir servicis als numerosos alpinistes i excursionistes que visitaven el Everest en Nepal cada any.


Tenzing Norgay es va casar tres voltes. La seua primera dòna va morir jove; en ella va tindre un fill, que va morir quan era chiquet, i dos filles que es diuen Nima i Pem. La seua segona dòna va ser Ang Lahmu. Posteriorment va prendre una tercera esposa quan la segona encara vivia, cosa permesa per les costums sherpas, i va tindre el seu tercer fill, Jamling Tenzing Norgay, que ha continuat la tradició que va iniciar el seu pare i va pujar al Everest en 1996.[20]

Tenzing va morir a causa d'un derrame cerebral en Darjeeling, Bengala Occidental, Índia, en 1986, a l'edat de 71 anys.[21]

  • Edmund Hillary i Tenzing Norgay en 1953
    Edmund Hillary i Tenzing Norgay en 1953
  • Estàtua de Tenzing Norgay en el Himalayan Mountaineering Institute
    Estàtua de Tenzing Norgay en el Himalayan Mountaineering Institute
  • Monument commemoratiu a Tenzing Norgay
    Monument commemoratiu a Tenzing Norgay

Èxit en el Everest

[editar | editar còdic]

En 1953, Tenzing Norgay va participar en l'expedició de John Hunt; Tenzing havia estat prèviament en l'Everest sis voltes (i Hunt tres).[22] Un membre de l'equip era Edmund Hillary, que va estar a punt de fracassar despuix d'una caiguda en una clavill, pero es va salvar de tocar el fondo gràcies a la ràpida acció de Norgay en assegurar la corda en la seua piolet, lo que va dur a Hillary a considerar-li el companyer d'escalada preferit per a qualsevol futur intent de cim.[23]

En aquella época, els informes dels periòdics es referien a ell de diverses maneres com Tensing, Tenzing, Tenzing Bhotia, Tenzing Norgay, Tensing Norkey, Tenzing Sherpa o Donen Shin, com va sugerir un acadèmic indi.[24]

L'expedició de Hunt va contar en més de 400 persones, inclosos 362 portadors, 20 guies sherpas i Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. d'equipage,[25] i, com a moltes expedicions d'este tipo, fon un treball en equip.

L'expedició va establir el campament base en març de 1953. Hillary va escriure en 1975 sobre la seua primera trobada en Norgay en Katmandú el 5 de març de 1953:[26]

Estava ansiós per conéixer a Tenzing Norgay. La seua reputació havia segut impressionant inclús abans de les seues dos grans esforços en l'expedició suïssa... Tenzing realment donava la talla: més corpulento que la majoria dels sherpas, era molt fort i actiu; el seu somriure centelleante era irresistible; i era increiblement pacient en totes les nostres preguntes i peticions. El seu èxit en el passat li havia donat una gran confiança física; crec que ya llavors esperava formar part del grup d'assalt final... No obstant, em va aplegar un mensage molt positiu: Tenzing tenia una ambició personal molt major que qualsevol atre sherpa que haguera conegut.


Treballant llentament, l'expedició va establir el seu penúltim campament en el Collado Sur, a Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist.. El 26 de maig, Tom Bourdillon i Charles Evans varen intentar l'ascensió, pero varen donar marcha arrere en fallar el sistema d'oxigen d'Evans. La parella havia aplegat a la Cim Sur, acostant-se a 91 m (300 peus verticals) del cim.[27] Hunt va indicar llavors a Norgay i Hillary que es dirigiren al cim.

La neu i el vent els varen retindre en el Collado Sur durant dos dies. Varen eixir el 28 de maig en un trio de respal format per Ang Nyima, Alfred Gregory i George Lowe. Norgay i Hillary varen montar una tenda a Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. el 28 de maig mentres el seu grup de respal retornava montanya avall. Al matí següent, Hillary va descobrir que les seues botes s'havien congelat fòra de la tenda. Va passar dos hores calfant-les ans que ell i Tenzing intentaren l'ascens final, duent Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. mochiles.[28] L'última part de l'ascensió comprenia una Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. paret rocosa més tart anomenada el "Escaló Hillary". Hillary va vore una manera d'obrir-se pas per un clavill en la cara entre la paret de roca i el gèl, i Norgay li va seguir.[29]

A partir d'ahí, el següent esforç va ser relativament senzill. Varen alcançar el cim del Everest Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist., el punt més alt de la Terra, a les 11:30 del matí.[30] Com va dir Hillary: "Uns quants colps més del piolet en la neu ferma, i estàvem en el cim."[31]

Edmund Hillary saluda a Tenzing Norgay, c. 1971.


Només varen passar uns 15 minuts en el cim. Hillary va prendre la famosa foto de Norgay posant en la seua piolet, pero com Norgay mai havia utilisat una cambra, l'ascensió d'Hillary no va quedar registrada. No obstant, segons l'autobiografia de Norgay L'home del Everest,[4] quan Norgay es va oferir a prendre la fotografia d'Hillary, este es va negar: "Li vaig fer un gest a Hillary per a que li prenguera la foto. Pero per alguna raó va negar en el cap; no volia". [32][33] Es varen prendre fotos adicionals mirant cap a avall de la montanya, en la finalitat de tornar a assegurar-se de que havien aplegat al cim i documentar que l'ascens no havia segut fingit. [34] Els dos varen tindre que anar en conte en el descens despuix de descobrir que la neu a la deriva havia cobert les seues chafades, complicant la tasca de tornar sobre els seus passos. La primera persona en la que es varen trobar va ser Lowe, que havia pujat a la seua trobada en sopa calenta.

Posteriorment, Norgay va ser rebut en gran adulació en Nepal i l'Índia. Hillary i Hunt varen ser nomenats cavallers per la reina Isabel II,[35] mentres que Norgay va rebre la George Medal pels seus esforços en l'expedició. [17][36] S'ha sugerit que el primer ministre indi Jawaharlal Nehru va denegar el permís per a que Norgay fora nomenat cavaller.[17]

Ha segut un llarc camí ... D'un coolie de montanya, portador de càrregues, a un portador d'un abric en rencs de medalles que és transportat en avions i es preocupa per l'impost sobre la renda.

No obstant, va haver certa desigualtat, segons National Geographic,[37]

"Hillary va ser nomenat cavaller per ser la primera persona coneguda que va escalar el cim del Everest. Pero Tenzing, que va alcançar simultàneament el seu cim, només va rebre una medalla honorífica. En els anys transcorreguts des de llavors ha creixcut el malestar per la falta de reconeiximent oficial"

Norgay i Hillary varen ser els primers en chafar de forma concloent el cim del Everest, pero els periodistes repetien insistentment la pregunta: "¿Quin dels dos hòmens tenia dret a la glòria de ser el primer, i quí era simplement el segon, el seguidor?". El coronel Hunt, cap de l'expedició, va declarar: "Ho varen alcançar junts, com un equip"."[38]


Norgay va acabar en les especulacions revelant que Hillary va ser el primer en la seua autobiografia de 1955. Va ser escrita per l'escritor nortamericà James Ramsay Ullman, ya que Tenzing parlava varis idiomes pero no sabia llegir ni escriure. Estaven nugats a sis peus de distància, en la major part de la corda de 30 peus en bucles en la mà:[39][40]

Una miqueta més avall del cim Hillary i yo nos vàrem detindre. ... No pensava en 'primer' i 'segon'. No em vaig dir a mi mateixa, hi ha una poma d'or allà dalt. Espentaré a Hillary a un costat i correré cap a ella. Alvancem despacio, en pas ferm. I llavors apleguem. Hillary va pujar primer. I yo vaig pujar despuix d'ell ... Ara es diu la veritat. I estic llest per a ser jujat per ella.

Eponimia

[editar | editar còdic]

L'asteroide (6481) Tenzing va ser nomenat aixina en el seu honor.[41]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Hillary of New Zealand and Tenzing reach the top | World news». theguardian.com. Consultat el 21 de febrer de 2014.
  2. ↑ «qui-varen anar-edmund-hillary-i-tenzing-norgay-els-primers-en-chafar-el-cim-del-everest/ ». Consultat el 9 de juny de 2017 (en és-ÉS).
  3. ↑ «[1]». Consultat el 9 de juny de 2017 (en en).
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Tenzing & Ullman
  5. ↑ Sonam G. Sherpa. «Tenzing Norgay Sherpa's interview, in Tibetan, with All Índia Ràdio, Kurersong, Índia.».
  6. ↑ (2002) «"Introduction" written by Jon Krakauer, February 2001», Touching My Father's Soul: a Sherpa's Journey to the Top of Everest, Forward by His Holiness the Dalai Lama, Sant Francisco, Califòrnia: HarperSanFrancisco, pp. XV. OCLC 943113647. ISBN 0062516876. «"Born in Tibet, raised in Nepal, and a resident of Índia since the age of 19, he had become a symbol of hope and inspiration for millions of caste-bound Indians, poverty-stricken Nepalese, and politically oppressed Tibetans- all of whom regard him as a countryman."»
  7. ↑ Coburn, Broughton (1997). Everest : Mountain Without Mercy, Washington, DC: National Geographic Society, pp. 112. OCLC 36675993. ISBN 0792270142. «"Jamling pulled out the string of flags he intended to display on the summit: Nepal, Índia, Tibet, O.S.A. and the United Nations. 'My parents llaure from Tibet, but lived for long periods in Nepal and Índia, where I was raised.' "»
  8. ↑ «Leadership». Thames Sherpa Fund.
  9. ↑ Secret past of the man who conquered Everest, The Observer.
  10. ↑ Plantilla:Cite ODNB
  11. ↑ Snow in the Kingdom : my storm years on Everest, Eldorado Springs, Colorat: Mountain Imagery. ISBN 9780965319911.
  12. ↑ The Fortunate Són, Nepali Claves.
  13. ↑ Sixty years of the dream conquest, The Telegraph, Calcutta.
  14. ↑ Honours: Honours for Tenzing.
  15. ↑ Norgay's són. Everest, IMAX edició.
  16. ↑ Hunt, 1953, pp. 60,61.
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 Hansen, Peter H.. Tenzing Norgay [Sherpa Tenzing] (1914–1986), Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press.
  18. ↑ Ortner, Sherry B. (2001). Life and Death on Mt. Everest: Sherpas and Himalayan Mountaineering, Princeton University Press, p. 112. ISBN 0-691-07448-8.
  19. ↑ «[2]». Consultat el 9 de juny de 2017.
  20. ↑ «[3]». Consultat el 9 de juny de 2017 (en és-MX).
  21. ↑ «[4]». Consultat el 9 de juny de 2017 (en en-US).
  22. ↑ Hunt, 1953, pp. 29,60.
  23. ↑ Sir Edmund Hillary.
  24. ↑ Everest 1953, Mick Conefrey, Mountaineers Books, 2014
  25. ↑ Hillary de Nova Zelanda i Tenzing alcancen el cim | World news, theguardian. com.
  26. ↑ Gill, 2017, p. 188.
  27. ↑ «Alcançant-el-cim». Royal Geographical Society.
  28. ↑ Hillary, Edmund (2013). Alta Aventura: La verdadera història de la primera ascensió al Everest. ISBN 9788174369390.
  29. ↑ Hillary, Edmund & Peter (1986). Ascens: Dos vides explorades - Les autobiografies de Sir Edmund i Peter Hillary, Nova York: Doubleday. ISBN 978-0-385-19831-8.
  30. ↑ «Environment & Nature News - El Everest no és tan alt com es pensava - 10/10/2005». Abc.net.au.
  31. ↑ «html NOVA Online | Everest | First to Summit (2)». Pbs.org.
  32. ↑ Àsia-Pacífic | Obituario: Sir Edmund Hillary, BBC News.
  33. ↑ Norgay va deixar bombons en la neu com a ofrena, i Hillary va deixar una creu que li havien regalat.
  34. ↑ «Les fotografies». Imagingeverest.rgs.org.
  35. ↑ London Gazette, N 39886, pàgina 3273, 12 juny 1953
  36. ↑ Vallely, Paul (10 de maig de 1986). Mor l'home de les montanyes Tenzing, The Times.
  37. ↑ «Els sherpas i l'ètica del Everest». NGS. «A sovint passats per alt i rara volta recompensats adequadament, els "pobles de l'este" de Nepal duen un sigle ajudant als aventurers a pujar al Everest, pero ¿a quin preu?»
  38. ↑ Mcfadden, Robert D.. .9154035.html Sir Edmund Hillary, 88 anys, conquistador del Everest.
  39. ↑ Gill, 2017, pp. 214,215.
  40. ↑ Tenzing & Ullman p. 268
  41. ↑ «(6481) Tenzing» (en anglés). Jet Propulsion Laboratory. Consultat el 2024-07-21.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

La crònica de la conquista del Everest (La Vanguardia, 3 de juny de 1953)


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tenzing_Norgay&oldid=789864»