Nanda Devi
El Nanda Devi és la segona montanya més alta de l'Índia, i la més alta que es troba completament dins d'eixe país (el Kanchenjunga, en la frontera entre Índia i Nepal, és el pico més alt de l'Índia), ademés de ser la vigèsima tercera major elevació del planeta. És part del Himalaya Garhwal, i es localisa en l'estat d'Uttarakhand, entre la vall de Rishiganga en l'oest i la vall de Ghoriganga en l'est. El seu nom significa Deesa dadora de felicitat. El pico és considerat la deesa patrona dels Himalaya Uttarakhand.
Està situat en el Parc Nacional Nanda Devi, que va ser declarat Patrimoni de l'Humanitat, junt en el Parc Nacional del Valle de les Flors, per l'Unesco en [1988, per la seua «sobreixent importància cultural i natural al patrimoni comú de l'humanitat».
Descripció i traces notables
[editar | editar còdic]Nanda Devi és un massiç de doble pico, formant una cadena de dos quilómetros (1,2 milles) de llarc, que corre d'est a oest. El cim occidental és de major altura, i l'oriental és cridada Nanda Devi Est, o Nanda Devi Oriental. Junts els picos són anomenats els Picos bessons de la deesa Nanda. El cim principal es troba protegida per una barrera circular que comprén algunes de les montanyes més altes dels Himalayas Indis (un dels quals és el Nanda Devi Oriental), dotze dels quals superen els 6400 metros (21 000 peus) d'altura, elevant el seu estat sagrat com la filla del Himalaya en la mitologia i el folklore locals. L'interior d'este anell casi insalvable és conegut com el Santuari Nanda Devi, i està protegit baix el nom de parc nacional Nanda Devi. El Nanda Devi Oriental es troba en la vora oriente de l'anell (i del Parc), en la frontera dels districtes de Chamoli, Pithoragarh i Bageshwar.
Ademés de ser la vigèsima tercera montanya més alta del món, Nanda Devi també és notable per la seua llarga i empinada pendent sobre el terreny local. S'eleva més de 3300 metros (10 800 peus) sobre la seua base immediata del suroest en el Glaciar Dakkhni de Nanda Devi a uns 4,2 quilómetros, i la seua elevació sobre els glaciars del nort és similar. Açò la convertix en una de les elevació més empinades del món, comparable en esta escala, per eixemple, al perfil local del K2. Nanda Devi també és impressionant sobre el terreny que està en les afores, ya que està rodejada per valls profundes. Per eixemple, s'eleva més de 6500 m sobre la vall del Ghoriganga, que està a sol 50 km.
En la partix nort del massiç es troba el glaciar Uttari de Nanda Devi, que fluïx cap al glaciar Uttari Rishi. Al suroest, es localisa el glaciar Dakkhni de Nanda Devi, fluint cap al glaciar Dakkhni Rishi. Tots estos glaciars es troben dins del Santuari, i escurren cap a l'oest al Rishiganga. A l'est es localisa el glaciar Pachu, i al surest els glaciars Nandaghunti i Lawan, que alimenten al Lawan Gad; tots estos escurren cap a la vall Milam. Cap al sur està el glaciar Pindari, que escurre cap al riu Pindar. Just al sur del Nanda Devi Oriental, dividint al escurrimiento del Lawan Gad del glaciar Dakkhni de Nanda Devi, està el pas Longstaff, a 5910 m, un dels passos alts que donen accés al Santuari Nanda Devi.
Exploració i història d'ascens
[editar | editar còdic]Nanda Devi (cim principal)
[editar | editar còdic]
L'ascens del Nanda Devi va necessitar cinquanta anys d'àrdues exploracions en busca d'un passage que duguera al Santuari. El pas és el Desfiladero Rishi, un canó profunt i empinat que és molt difícil de travessar sense incidents, i és la part més dificultosa en l'entrada del Santuari; qualsevol atra ruta inclou passos perillosos, el menor dels quals és de 5180 m. En 1934, els exploradors britànics Eric Shipton i H. W. Tilman, en tres acompanyants sherpas, Angtharkay, Pasang i Kusang, finalment varen descobrir un camí a través del Desfiladero Rishi cap al Santuari.
Quan la montanya va ser escalada més vesprada, en 1936, per una expedició britànica-nortamericana, es va convertir en el cim més alt alcançada per el home fins a l'ascens del Annapurna en 1950, de 8091 m (encara que punts més alts que no eren cims ya havien segut alcançats pels britànics en l'Everest en els anys 20. També va involucrar terreny més empinat i sostingut de lo que havia segut intentat anteriorment a tals altures. L'expedició va escalar la partix sur, també coneguda com la Cadena Coxcomb, que du casi directament al cim principal. Els conquistadors del cim varen ser H. W. Tilman i Noel Odell; se suponia que Charles Houston estaria en el lloc de Tilman, pero va contraure un sever enverinament per l'ingestió d'algun aliment. El célebre alpiniste i escritor H. Adams Carter també estava en l'expedició, que era notable per chicoteta escala i ètica de poc pes: solament incloïa a sèt alpinistes, i no usaven cordes ni cap soport Sherpa dalt dels 6200 m. Eric Shipton, qui no va estar involucrat directament en l'ascens, ho va cridar «el major ardit alpinista jamai conseguida en el Himalaya».
Alguns intents varen ser fets de 1965 a 1968 per la CIA per a colocar un artefacte d'espionage que funcionara en plutoni en la part alta del Nanda Devi, per a monitorear possible activitat nuclear de China en el Tibet, pero l'artefacte es va perdre en una remugada (reportes recents indiquen que vestigis de radiació de l'artefacte han segut descoberts en els sediment baix de la montanya).[1] L'informació actual no és concloent, pero l'absència de Pu-238 (l'isòtop que feya treballar a l'aparat) en les mostres prova que qualsevol presència de plutoni no va poder vindre de l'artefacte. Com a resultat d'esta activitat, el Santuari va ser tancat als expedicionistas estrangers durant gran part dels anys 60, i no va ser reobert fins a 1974.
Una dificultosa nova ruta en el noroest va ser escalada per un equip de tretze persones en 1976. Tres nortamericans, John Roskelley, Jim States i Lou Reichardt, varen aplegar al cim l'1 de setembre. L'expedició va ser coliderada per Louis Reichardt, H. Adams Carter (qui va estar en l'expedició de 1936) i Willi Unsoeld, qui va escalar el Everest per l'aresta oest en 1963. La filla de Unsoeld, Nanda Devi Unsoeld, qui va ser cridada aixina per la montanya, va morir en esta expedició.[2] En 1981, la primera dòna en aplegar al cim era part d'una expedició índia.
El Nanda Devi Oriental va ser escalat per primera volta en 1939 per una expedició conformada per quatre polacs, liderada per Adam Karpinski. Varen escalar la partix sur, des del pas Longstaff; esta seguix sent la ruta acostumada en la montanya. Els que varen aplegar al cim varen ser J. Klaner, J. Bujak i D. Tsering (sherpa). Karpinski i Stefan Bernardzikiewicz varen morir més vesprada en un intent en el Trishuli.
El primer intent de travessar el pas entre abdós picos (del cim principal al Nanda Devi Oriental) va resultar en la mort de l'equip, dos alpinistes francesos. El líder Roger Duplat i Gilbert Vignes varen desaparéixer en les montanyes en alguna part baix del cim principal. Tenzing Norgay estava en un equip de respal d'esta expedició; ell i Louis Dubost varen escalar el Nanda Devi Oriental directament (alguns anys despuix li preguntarien a Norgay quin havia segut l'ascens més difícil que havia realisat, esperant que responguera el mont Everest, pero sorpresivament va dir que va ser el Nanda Devi Oriental).
L'accés estàndar a la ruta de la partix sur, de la vall Milam a l'est, pansa a través del glaciar Lawan via Lawan Gad i d'ahí al pas Lonstaff. El recorregut al campament base travessa les viles de Munsiyari, Lilam, Bogudiar, Martoli, Nasanpatti, i Bhadeligwar. Una ruta alternativa ascendix per la partix suroest, des d'un campament adins del Santuari.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ [1] Seattle Post-Intelligencer.
- ↑ American Alpine Journal, 1977.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nanda Devi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.