Plutoni-238

Plutoni-238

El plutoni-238 (també conegut com Pu-238 o ²³⁸Pu) és un isòtop radiactiu de plutoni que té una vida mija de 87,7 anys. És un potent emissor alfa i —a diferència d'atres isòtops de plutoni— no emet grans cantitats de radiació. Açò ho fa adequat per al seu us en generadors termoelèctrics de radioisòtops (RTG) i calefactores de radioisòtops —un gram de plutoni-238 genera aproximadament 0,5 vats de potència tèrmica.

Història

Va ser el primer isòtop de plutoni en ser descobert. Va ser sintetisat per Glenn Seaborg i colaboradors en 1941 bombardejant urani-238 en deuterones, creant neptuni-238, que després es desintegra per a formar plutoni-238. El plutoni-238 es desintegra a urani-234 i posteriorment a lo llarc de la cadena de desintegració a plom-206.

Producció

Els reactors de plutoni a partir de combustible nuclear gastat contenen varis isòtops. Pu-238 representa només un o dos per cent, pero pot ser el responsable de gran part del calor de desintegració a curt determini per la seua curta vida mija en relació en atres isòtops de plutoni.

El plutoni-238 pur es prepara per irradiació de neptuni-237, un dels actínits minoritaris, que pot ser recuperat durant el reprocesamiento de combustible nuclear gastat, o per l'irradiació d'americio en un reactor. En abdós casos, els objectius se someten a un tractament químic, incloent la dissolució en àcit nítric per a extraure el plutoni-238. Una mostra de 100kg de combustible per a reactors d'aigua llaugera (LWR) que ha segut irradiada per tres anys conté solament prop de 700 grams de neptuni-237, i el neptuni es deu extraure selectivament. Cantitats significatives de Pu-238 pur també poden produir-se en un cicle de combustible de tori.