Actínits minoritaris

Generació d'actínits

Diagrama de fluix de les transmutació generadores d'actínits, produïdes a partir de el ²³⁸Pu i ²⁴⁴Cm present en el combustible d'un reactor d'aigua llaugera (LWR). Ademés d'estes reaccions nuclears, també es produïxen reaccions de fissió que donen lloc a núcleus més llaugers.

Els actínits minoritaris són elements químics pertanyents al segon periodo del bloc f o grup dels actínits que se solen trobar en el combustible gastat de les centrals termonuclears, ya que s'obtenen com a subproductes dels processos de trasmutación que es produïxen en el reactor nuclear obtinguts de la fissió nuclear. ya que el principal elements metàlics utilisats com a combustible nuclear és l'urani es consideren actínits minoritaris als produïts a partir d'este element. Tots ells tenen major número atómico que l'urani o el plutoni, sent els més habituals el neptuni (element 93), l'americio (element 95), el curio (element 96), el berkelio (element 97), el californi (element 98), l'einstenio (element 99) i el fermi (element 100). Els isòtops més importants d'estos elements en el combustible nuclear gastat són el neptuni-237, el americio-241, el americio-243, el curio-242 a -248 i el californi-249 a -252. Els actínits minoritaris constituïxen els residus nuclears de més llarga vida i, per això, més problemàtics. Junt en el plutoni, que no es considera minoritari, són els responsables de la major part de la radiotoxicidad i la generació de calor del combustible nuclear gastat. La major part dels isòtops dels actínits minoritaris tenen periodos de semidesintegración superiors als 300 anys, podent aplegar als 20.000 anys.

Vore també

• Elements transuránidos
• Transmutació