Residu radiactiu
Els residus radiactius són residus que contenen elements químics radiactius que no tenen un propòsit pràctic. És freqüentment el subproducte d'un procés nuclear, com la fissió nuclear. El residu també pot generar-se durant el procés de combustible per als reactors o armes nuclears o en les aplicacions mèdiques com la radioteràpia o la medicina nuclear.
Regulació
[editar | editar còdic]En Espanya, el concepte de residu radiactiu està definit en la llei sobre energia nuclear[1] com "qualsevol material o producte de rebuig, per al qual no està previst cap us, que conté o està contaminat en radionucleidos en concentracions o nivells d'activitat superiors als establits pel Ministeri d'Indústria i Energia, previ informe del Consell de Seguritat Nuclear."
El Consell de Seguritat Nuclear (CSN) és l'institució espanyola independent de l'Administració General de l'Estat, en personalitat jurídica i patrimoni propi,[2] que té com a fi primordial velar per la seguritat nuclear i la protecció radiològica de les persones i del mig ambient. La seua estructura, funcions, competències i organisació varen ser àmpliament modificades en octubre de 2007 en la reforma de la seua Llei de Creació.[3]
ENRESA és una entitat pública empresarial espanyola que té com a missió fer-se càrrec de la gestió dels residus radiactius que es generen en el país, aixina com del desmantellament de les instalacions nuclears. Va ser creada a partir d'una decisió del Parlament, per mig del Real Decret 1522/1984 de 4 de juliol. És una empresa pública, sense ànim de lucre, els accionistes del qual són el Centre d'Investigacions Energètiques, Migambientals i Tecnològiques (CIEMAT) i la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI).
Classificació
[editar | editar còdic]Els residus radiactius, es poden classificar per motius de gestió en:
- Residus desclasificables (o exents): No posseïxen una radiactivitat que puga resultar perillosa per a la salut de les persones o el mig ambient, en el present o per a les generacions futures. Poden utilisar-se com a materials convencionals. Poden ser els residus NORM caracterisats com desclasificados.
- Residus de baixa activitat: posseïxen radiactivitat gamma o beta en nivells menors a 0,04 GBq/m³ si són líquits, 0,00004 GBq/m³ si són gaseosos, o la taxa de dosis en contacte és inferior a 20 mSv/h si són sòlits. Solament es consideren els de esta categoria si ademés la seua periodo de semidesintegración és inferior a 30 anys o be són emissors alfa en una concentració molt baixa. Solen almagasenar-se en almagasenament superficials.
- Residus de mija activitat: Posseïxen una radioactividad similar als residus de baixa activitat, és dir molt inferior 20 mSv/h, pero la seua periodo de semidesintegración és superior als 30 anys, la qual cosa fa que tinguen prioritat. Deuen almagasenar-se en almagasenament superficials.
- Residus d'alta activitat o alta vida mija: tots aquells materials emissors de radiactivitat alfa i aquells materials emissors beta o gamma que superen els nivells imposts pels llímits dels residus de mija activitat. També tots aquells que el seu periodo de semidesintegración supere els 30 anys (per eixemple els actínits minoritaris), deuen almagasenar-se en almagasenament geològics profunts (AGP).
En Espanya, des del punt de vista de la seua gestió final, la classificació de residus radiactius en Espanya tal i com es referix en els successius informes nacionals[4] sobre la Convenció per a la Seguritat de la Gestió del Combustible Gastat i dels Residus Radiactius (Convenció Conjunta),[5][6][7] consta de les següents categories:
Residus de molt baixa activitat (vida curta i mija). Residus de molt baixa activitat (vida llarga). Residus de baixa i mija activitat (vida curta i mija). Residus de baixa i mija activitat (vida llarga). Residus d'alta activitat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «BOE.és - Llei 25/1964, de 29 d'abril, sobre energia nuclear.». www.boe.es. Consultat el 9 de maig de 2020.
- ↑ Llei 14/1999, de 4 de maig. Llei de Taxes i Preus Públics.[1] [2] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Llei 33/2007, de 7 de novembre. Reforma de la Llei de creació de el CSN.[3] [4] archivat en Wayback Machine.
- ↑
- ↑ «BOE.és - Directiva 2011/70/Euratom del Consell, de 19 de juliol de 2011, per la que s'establix un marc comunitari per a la gestió responsable i segura del combustible nuclear gastat i dels residus radiactius.». www.boe.es. Consultat el 9 de maig de 2020.
- ↑ «BOE.és - Instrument de Ratificació de la Convenció conjunta sobre seguritat en la gestió del combustible gastat i sobre seguritat en la gestió de rebujos radiactius, fet en Viena el 5 de setembre de 1997.». www.boe.es. Consultat el 9 de maig de 2020.
- ↑ «BOE.és - Real Decret 102/2014, de 21 de febrer, per a la gestió responsable i segura del combustible nuclear gastat i els residus radiactius.». www.boe.es. Consultat el 9 de maig de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Residuo radiactivo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.