Anar al contingut

Pas Hillary

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Hillary Step near Everest top (retouched).jpg
Pas Hillary
Archiu:Mount Everest a close view with south summit and yellow band.jpg
En esta vista, anterior a 2015 del mont Everest, el punt culminant és el cim; a la dreta del cim, la cresta suroriental descendix fins al pas Hillary, i després s'eleva fins al cim Sur. La banda groga és la seua característica geològica que s'estén a través de la montanya.

El pas Hillary era una cara casi vertical de roca en una altura de prop de 12 metros situada dalt en el mont Everest en aproximadament 8790 metros sobre el nivell de l'mar.[1] Estava situada en la cresta surest, a mig camí entre la «cim sur» i el cim verdader, i era l'últim desafiu verdader abans d'alcançar el cim de la montanya via la ruta del surest.[2] El nom del pas és un homenage a sir Edmund Hillary, la primera persona, junt en Tenzing Norgay, en escalar-ho en el camí al cim.


El pas era conegut com la part més difícil des del punt de vista tècnic de la típica escalada al Everest des de Nepal.[3] En algunes temporades d'escalada despuix de fortes nevades, la roca podia ser creuada en escalada de neu/gele.[4] Pujar el pas Hillary implicava el risc d'una caiguda de 3048 m a la dreta (en pujar) i una caiguda de 2438 m a l'esquerra.[5] Va ser en este lloc a on Anatoli Bukréyev va trobar un cos penjat de cordes en la base del pas, tal i com va ser relatat pel seu llibre The Climb.[6] Una expedició va senyalar que escalar este pas era «agotador», pero oferia certa protecció contra els elements.[7] L'ascens sin ayuda de el pas Hillary estava calificat com una escalada en roca classe 4, en una altitut de casi 29,000 peus.[8]

Quan Hillary i Tenzing varen pujar per primera volta el pas Hillary el 29 de maig de 1953, varen pujar el clavill entre la neu i la roca.[9] Hillary va informar que la neu en el pas era més difícil que en l'elevació més baixa.[10]


En anys posteriors l'ascens i la pendent sobre el pas es feyen generalment en l'ajuda de cordes fixes, generalment colocades allí pel primer equip ascendent de la temporada. En l'aument del número de persones pujant la montanya, el pas es va convertir en freqüència en un coll de botella, obligant als escaladors a esperar cantitats significatives de temps per a la seua tanda en les cordes, que derivava en problemes per a conseguir que els escaladors es mogueren eficientemente dalt i avall de la montanya. Només un alpiniste al mateix temps podria travessar-ho.[11] En una bona situació d'escalada, es tractava d'una pujada de dos hores des del cim Sur fins al pas Hillary, una o dos hores per a pujar al penya-segat, i després atres 20 minuts des del cim del pas Hillary fins al cim del mont Everest.[11]

Es va sospitar en 2016 que el terremot de Nepal d'abril de 2015 havia alterat el pas Hillary, pero hi havia tanta neu que no estava clar si havia canviat realment.[12][13] Va ser confirmat en maig de 2017 per escaladors, incloent el líder professional de l'expedició d'alta altitut i el sis voltes escalador del Everest, Tim Mosedale, que «el pas Hillary ya no està».[14][15][16][17][18][19]

Abans del 2015, la seqüència de descens a lo llarc de l'aresta Surest del Everest era la següent:[2][4]

  • Cim del Everest
  • Pendent final al cim
  • Passe Hillary (roca escarpada de 12 m / 40 peus)
  • Travessia del rebanc (aresta de falca de roca)
  • Cim Sur
  • El Balcó (a 8380 m / 27,500 peus)[4][20]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ (2010) ON TOP OF WORLD: My Everest Adventure (en anglés), Penguin UK. ISBN 9788184753042.
  2. ↑ 2,0 2,1 Kumar, Ravindra (2017). Many Everests: An Inspiring Journey of Transforming Dreams Into Reality (en anglés), Bloomsbury Publishing. ISBN 9789386141347.
  3. ↑ «Into Thin Air - Photos» (en anglés). Into Thin Air. Archivat des d'el original, el 25 d'abril de 2018. Consultat el 20 de maig de 2017.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Hamill, Mike (2012). Climbing the Seven Summits: A Comprehensive Guide to the Continents' Highest Peaks (en anglés), The Mountaineers Books. ISBN 9781594856495.
  5. ↑ «Fallen Giants: A History of Himalayan Mountaineering from the Age of Empire to the Age of Extremes» (en anglés). Yale University Press. Consultat el 22 de maig de 2017.
  6. ↑ (2015) The Climb: Tragic Ambitions on Everest (en anglés), St. Martin's Press. ISBN 9781250099822.
  7. ↑ Carter, H. Adams (1991). American Alpine Journal, 1991 (en anglés), The Mountaineers Books. ISBN 9780930410469.
  8. ↑ «Is an Everest Climb "Technical"?». Consultat el 11 de giner de 2017.
  9. ↑ Whipple, Heather (2007). Hillary and Norgay: To the Top of Mount Everest (en anglés), Crabtree Publishing Company. ISBN 9780778724186.
  10. ↑ (2010) Fallen Giants: A History of Himalayan Mountaineering from the Age of Empire to the Age of Extremes (en anglés), Yale University Press. ISBN 0300164203.
  11. ↑ 11,0 11,1 Hamill, Mike. «Climbing the Seven Summits: A Comprehensive Guide to the Continents' Highest Peaks». The Mountaineers Books. Consultat el 22 de maig de 2017.
  12. ↑ «[1]», Mark Horrell. Consultat el 19 de maig de 2017 (en anglés).
  13. ↑ «'I honestly couldn't recognise it' – the Hillary Step has changed». Stuff. Consultat el 19 de maig de 2017.
  14. ↑ «Mount Everest's famous Hillary Step destroyed, mountaineers confirm» (en anglés). Tim Mosedale en Twitter. Consultat el 22 de maig de 2017.
  15. ↑ «Mt Everest's Hillary Step potentially collapsed in earthquake» (en anglés). The New Zealand Herald. Consultat el 19 de maig de 2017.
  16. ↑ «[2]», PlanetMountain.com. Consultat el 19 de maig de 2017 (en anglés).
  17. ↑ «"Summit Without the Hillary Step!" section» (en anglés). AlanArnette.com. Consultat el 22 de maig de 2017.
  18. ↑ «Mt Everest's Hillary Step destroyed» (en anglés). Newshub.
  19. ↑ «Mount Everest's Hillary Step has collapsed, mountaineer confirms» (en anglés). The Guardian. Consultat el 22 de maig de 2017.
  20. ↑ «Did Everest’s Hillary Step collapse in the Nepal earthquake?». Consultat el 11 de giner de 2018.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pas_Hillary&oldid=635451»