Anar al contingut

Cino (Grècia)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Cino (Grècia)
Archiu:RegióndeLócride.svg
Mapa de la zona de Grècia central a on s'ubiquen algunes de les principals ciutats de l'antiga Lócride. Cino s'ubicava en la costa de la part oriental.

Cino (en grec, Κύνος) és un antic assentament en troballes de l'Edat del Bronze i primera Edat del Ferro, que es va descobrir en les afores de la ciutat de Livanates, en Grècia central. El jaciment coster, que mira al Estret de Euripo i la propenca illa d'Eubea s'ha identificat com l'antiga ciutat de Cino.

Història

[editar | editar còdic]

L'antiga ciutat ya era mencionada en el Catàlec de naus homérico[1] com una ciutat de Lócrida Opuntia. Es va convertir en el port d'Opunte, ciutat de la que distava uns xixanta estadis —aproximadament onze quilómetros— segons Estrabón. La tradició considerava Cino com el lloc a on havia vixcut Deucalión i a on es trobava la tomba de Pirra, personages de mitologia grega.[2]

S'atribuïa a colon procedents de Cino la fundació d'una ciutat en Eólida cridada Canes, situada front a l'illa de Lesbos.[3] Cino va ser un dels llocs que va sofrir la destrucció provocada per un tsunami que va tindre lloc despuix d'un terremot[4] en l'any 426 a. C. En l'any 207 a. C., en el marc de la primera guerra macedónica, Cino, que apareix definida com un emporio de Opunte, va anar el lloc a on es va dirigir la flota de Publio Sulpicio Galba Màxim despuix de fracassar en el seu atac contra Calcis.[5]

Arqueologia

[editar | editar còdic]
Archiu:Αρχαιολογικά ευρήματα - Κύνος.jpg
Escena naval representada en una peça de ceràmica trobada en Cino, pertanyent al periodo Heládico Tardà IIIC, exposta en el Museu Arqueològic de Atalanti.

El jaciment arqueològic es va excavar entre 1985 i 1995 pel 14º Eforado d'Antiguetats Prehistòriques i Clàssiques de Llepava. S'hi haja junt a una antiga torre (πύργος en grec) i per això li'l coneix com Pirgos Livanaton (‘Torre de Livanates’).

Les troballes en el jaciment mostren que el lloc va estar habitat permanentment entre l'Edat del Bronze (des d'aproximadament 3000-2800 a. C.) i el periodo bizantí primerenc (V o VI). Entre els restants, destaquen els que pertanyen a l'época de l'Edat del Bronze tardana, entorn a el XII[6] L'assentament va sofrir una destrucció a mitan de el XII, per l'acció d'un terremot, i un atre a fins d'eixe mateix sigle, a on s'aprecien chafades de destrucció pel fòc que també va poder haver segut causat per un terremot. Les muralles pertanyen al periodo helenístico.[7]

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]