Anar al contingut

Cirsium vulgare

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cirsium vulgare (Cirsium vulgare)
Ilustració en Carl Axel Magnus Lindman, Bilder ur Nordens Flora, 1917-1926

Cirsium vulgare és una espècie de penca del gènero Cirsium en la família Asteraceae. És nativa d'Europa, Àsia, nort d'Àfrica, i està introduïda en Amèrica, a on es comporta com una maleza.

Vista general
Fulls

Descripció

[editar | editar còdic]
Cipselas soltes desprovistas de la seua vilano plumoso caedizo

Es tracta d'una penca bienal o perenne, rizomatoso, en tallos de fins a 2 m d'altura, alados en tota la seua llongitut, generalment ramificados en la mitat superior. Les fulls tenen el fes cobert d'espines curtes i desiguals i el envés generalment aracnoideu; les inferiors pecioladas, oblanceoladas, llaugerament lobadas; les caulinares sesiles, largamente decurrentes, pinnatífidas. Els capítuls, assentats o cortamente pedunculados, tenen un involucre de 20-40 per 20-45 mm, acampanado, en bràcteas lanceoladas, usualment divergents; les externes i miges en esquena aquillado i espina apical de 5-8 mm. Els flósculos, de color rosa a purpúreo tenen el tubo de 15-20 mm i el llim de 9-12 mm dividit casi fins a la mitat en 5 lòbuls. Les cipselas, de 3,5-4,5 per 1-2 mm, són ovoideas, glabras, freqüentment maculados de negre, en placa apical plana de vora sancera i en nectario central persistent rodejat d'un vilano de vàries files de pèls plumosos de 18-25 mm soldats en un anell basal i caedizo en bloc.[1][2]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Cirsium vulgare va ser descrita primer per Gaetano Savi com Carduus vulgaris en Flora Pisana, vol. 2, p. 241-242 en 1798, i atribuïda posteriorment al gènero Cirsium per Michele Tenore i publicat llavors en Flora Napolitana, vol. 5, P. 209, 1835-1836.[3]

Citologia

Número de cromosomas: 2n=68[4]

Etimologia

Cirsium: nom genèric derivat del llatí cirsĭŏn, -ĭi —del grec χιρσός, -ον, varices— vocablo que usa Plinio el Vell (Naturalis Història, 27, 61) per a identificar una penca que s'utilisa per al tractament d'este tipo de dolència. En els temps moderns, el botànic francés Joseph Pitton de Tournefort (1656 - 1708) ha derivat el nom genèric Cirsium.

vulgare: epítet latino que significa "comú".[5]

Sinonímia

Noms comuns

[editar | editar còdic]

Castellà: cardencha, cardillo, penca (6), penca borrical, penca borriquero (3), penca borriqueño (2), penca burral, penca burrero (2), penca burreru, penca burreño (2), penca burriquero, penca comuna, penca de abalorio, penca gochero, penca formiguer, penca lechar, penca selvada, cardu borriqueru, carroncha, lloba carda. Les sifres entre paréntesis indiquen la freqüència de l'us del vocablo en Espanya.[7]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Cirsium vulgare en Flora Ibèrica, CSIC/RJB, Madrit
  2. Cirsium vulgare en Flora Vascular
  3. «Cirsium vulgare». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 16 de juliol de 2012.
  4. Contribució a l'estudi cariológico del gènero Cirsium en la península Ibèrica. Talavera, S. (1974) Lagascalia 4(2): 285-296
  5. En Epítets Botànics
  6. Cirsium vulgare en The Plant List, vers. 1.1, 2013
  7. «Cirsium vulgare». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos-Sistema d'informació sobre les plantes d'Espanya (requerix busca interna). Consultat el 5 d'agost de 2016.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Blanchan, Neltje (2005). , Project Gutenberg Literary Archive Foundation.
  2. Cronquist, A. J. 1994. Vascular plants of the intermountain west, O.S.A. 5: 1–496. In A. J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  3. Davidse, G., M. Sousa-Penya, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. (editors generals) 2012. Asteraceae. Fl. Mesoamer. 5(2): ined.
  4. Dillon, M. O. 1982. Family Compositae: Part IV. Tribe Cardueae. Flora of Peru. Fieldiana, Bot., n.s. 10: 1–8.
  5. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  6. Flora of China Editorial Committee. 2011. Fl. China 20–21: 1–992. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  7. Flora of North America Editorial Committee, i. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 6: Asteraceae, part 1. 19: i–xxiv. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  8. Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil. https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
  9. Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  10. Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
Cipselas sub-in situ

Commons