Anar al contingut

Classificació Geomecánica del Massiç Rocós Miner

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Dins de l'ingenieria geotécnica, Laubscher va desenrollar la Classificació Geomecánica del Massiç Rocós Miner (MRMR, per les seues sigles en anglés),[1][2][3][4][5] per mig de la modificació del sistema de Classificació Geomecánica de Bieniawski (RMR, per les seues sigles en anglés). En el sistema MRMR l'estabilitat i el soport es determinen en les següents equacions:

RMR = IRS + RQD + espaciamiento + condició
en a on:
RMR = Classificació del Massiç Rocós de Laubscher
IRS = Resistència de la Roca Intacta
RQD = Designació de Calitat de la Roca
espayat = expressió per a l'espayat de discontinuidades
condició = condició de les discontinuidades (el paràmetro també depén de la presència d'aigües subterrànees, la pressió o la cantitat d'afluència d'aigua subterrànea en l'excavació subterrànea)
MRMR = RMR * factors d'ajust
a on:
Factors d'ajust = aquells factors per a compensar el método d'excavació, l'orientació de les discontinuidades i l'excavació, les tensions induïdes i la meteorización futura.

Els paràmetros per a calcular el RMR són similars a aquells utilisats en la Classificació Geomecánica de Bieniawski. Açò pot resultar confús, ya que alguns paràmetros del sistema MRMR es modifiquen, com el paràmetro de condició que inclou la presència i pressió de l'aigua subterrànea en el sistema MRMR, mentres que l'aigua subterrànea és un paràmetro separat en la Classificació Geomecánica de Bieniawski. El número de classes dels paràmetros i el detall de la descripció dels mateixos també són més extensos que en el sistema de Classificació Geomecánica de Bienniawski.

Els factors d'ajust depenen de la futura (susceptibilitat a la) meteorización, l'entorn d'estrés i l'orientació,

La combinació dels valors de RMR i MRMR determina el cridat potencial de reforç . Un massiç rocós en un RMR alt abans de l'aplicació dels factors d'ajust té un alt potencial de reforç i pot reforçar-se, per eixemple, en pernos de roca, qualsevol siga el valor MRMR postexcavación. Pel contrari, els pernos de roca no són un reforç adequat per a un massiç rocós en un RMR baix (o siga, té un potencial de reforç baix).

Laubscher utilisa un gràfic per al paràmetro d'espayat. El paràmetro depén d'un màxim de tres conjunts de discontinuidades que determinen el tamany i la forma dels blocs de roca. El paràmetro de condició està determinat pel conjunt de discontinuidad en l'influència més adversa sobre l'estabilitat.


El concepte de factors d'ajust del massiç rocós abans i despuix de l'excavació és molt atractiu.[4] Açò permet compensar les variacions locals, que poden estar presents en l'ubicació del massiç rocós observat, pero que podrien no estar-ho en l'ubicació de l'excavació proposta o viceversa. Ademés, açò permet quantificar l'influència de l'excavació i les tensions induïdes per la mateixa; els métodos d'excavació i l'influència de l'erosió passada i futura del massiç rocós.

Atres llectures

[editar | editar còdic]
  • Bieniawski, Z.T. (1989). Engineering Roc Mass Classifications, Wiley-Interscience, p. 272. ISBN 978-0-471-60172-2.
  • (2009).International Journal of Roc Mechanics and Mining Sciences.46(2)
315–325.doi:10.1016/j.ijrmms.2008.06.003.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. (1977).Transactions of the Institution of Mining and Metallurgy, Section A, Mining industry.London:86
    1–8.ISSN 1474-9009.
  2. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Laubscher1981
  3. (1984).Transactions of the Institution of Mining and Metallurgy, Section A, Mining industry.London:93(10)
    A–70–A–81.ISSN 1474-9009.
  4. 4,0 4,1 (1990).Journal of the South African Institute of Mining and Metallurgy.90(10)
    257–273.ISSN 0038-223X.
  5. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada LaubscherJakubec2001