Anar al contingut

Cleistocactus hyalacanthus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cleistocactus hyalacanthus (Cleistocactus hyalacanthus)

Cleistocactus hyalacanthus és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Cleistocactus, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx per Bolívia i el noroest d'Argentina. Ademés s'ha introduït en les Illes Canàries (Espanya).

Descripció

[editar | editar còdic]

Cleistocactus hyalacanthus és una espècie de cactus columnar d'hàbit arbustiu, en tallos erectos que es ramifican des de la base. Alcancen altures de fins a 1 m i diàmetros de 4 a 6 cm.

Presenta al voltant de 20 costelles sobre les que s'assenten areolas molt juntes entre sí. En elles es distinguixen aproximadament 3 espines centrals de color marró a groguenc i de fins a 3 cm de llarc. També hi ha de 20 a 30 espines radials fines desiguals, les quals són erizadas i blanquecinas.

Les florés són tubulars, de color rosa púrpura o roig clar i medixen de 3,5 a 4 cm de llarc. Ademés, de la mateixa manera que la majoria de les espècies del gènero, les flors a penes s'òbrin durant un dia, sent polinizadas pels colibríes, que se senten atrets pels seus colors.[1]

Els fruts són esfèrics i de color vert clar a roja rajola, tornant-se grocs quan estan madurs. Alcancen un diàmetro d'aproximadament 1 cm i contenen polpa blanca. Són aliment per a pardals de major tamany, els quals dispersen les menudes llavors negres en els seus excrements.[2]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

L'àrea de distribució nativa d'esta espècie va des de Bolívia fins al noroest d'Argentina i creix principalment en biomas desérticos o de xares seques, a altituts d'1.500 a 3.500 m. Ademés s'ha introduït en les Illes Canàries (Espanya).[3]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

La primera descripció d'esta espècie va ser com Cereus hyalacanthus, publicada en 1897 pel botànic alemà Karl Moritz Schumann en la revista ilustrada Gesamtbeschreibung der Kakteen: 101.[4]

Més vesprada, el botànic Robert Roland-Gosselin va traslladar l'espècie al gènero Cleistocactus, per lo que va passar a cridar-se Cleistocactus hyalacanthus. Varen registrar estos canvis en el llibre Els Cleistocactus 5, publicat en 1904.[5]

Etimologia
  • Cleistocactus: nom genèric que deriva de la combinació de la paraula grega kleistos (que significa 'tancat'), i cactus (terme llatí que aludix a les plantes del gènero Cactaceae), fent referències a que són cactus en flors tancades, ya que en algunes espècies a penes s'òbrin i semblen estar tancades.[6]
  • hyalacanthus: epítet específic latino que deriva de les paraules gregues hyalos (que significa 'vidre') i akanthos (que significa 'espina'), fent referència a les característiques espines translúcidas de l'espècie.[7]
Sinonímia


Estat de conservació

[editar | editar còdic]

En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”.[8]

Es cultiva principalment com planta ornamental i la seua propagació es realisa a través d'esquejes o llavors.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 120. ISBN 978-3-8001-4573-7.
  2. «Desert Tropicals». Archivat des d'el original, el 31 de decembre de 2010. Consultat el 10 de decembre de 2010.
  3. «Cleistocactus hyalacanthus (K.Schum.) Rol.-Goss. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-02-03.
  4. «Cereus hyalacanthus K.Schum. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-02-03.
  5. «Cleistocactus hyalacanthus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 6 de març de 2013.
  6. «Cleistocactus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-08-09.
  7. Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). [1] (en en), Springer, p. 112. ISBN 978-3-540-00489-9.
  8. «Cleistocactus hyalacanthus: Lowry, M.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152634A121482130».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t152634a121482130.en.Consultat el 2025-09-10.