Cleistogamia
En botànica, es denomina cleistogamia al mecanisme de reproducció per la qual la flor es autopoliniza i es autofecunda degut a que la mateixa permaneix tancada. Degut a que la flor no s'obri la cleistogamia és una forma d'autogamia obligada.
Les espècies que presenten este mecanisme de reproducció es diuen cleistógamas. La cleistogamia pot ser facultativa o obligada. En el primer cas, la planta presenta flors cleistógamas i flors chasmógamas, és dir que presenten polinisació creuada i que, per lo tant són capaces de ser fertilizadas per atres plantes. Les espècies cleistógamas obligades, en canvi, solament presenten flors cleistógamas i, per això, són estrictament autógamas: tota la seua descendència prové de la autofecundación de la planta mare. En moltes descripcions d'espècies s'utilisen els térmens “predominantment cleistógama” per a indicar que el tipo de reproducció més freqüent és la cleistogamia.
En la família de les gramíneas la cleistogamia és prou freqüent. Ha segut descrita en 19 de les 60 tribus en les que es dividix la família. De fet, 70 gèneros de gramíneas presenten espècies cleistógamas.
Les flors de les espècies cleistógamas, en general, són menudes, passen inadvertides, presenten pedicels curts i en moltes ocasions estan associades a floració subterrànea (Arachis, Paspalum amphicarpum). Ademés, és freqüent que presenten anteras més chicotetes o menor número d'anteres que les espècies chasmógamas relacionades. En el gènero Briza, per eixemple, les espècies alógamas i autoincompatibles presenten tres anteres mentres que les dos espècies cleistógamas solament presenten una antera i la mateixa posseïx solament un dècim del tamany.[1][2]
Hi ha espècies, com per eixemple en el gènero Fumaria (Papaveraceae), a on la cleistogamia afecta als individus que es desenrollen en zones d'ombra.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Connor, H.E. 1979. Breeding systems in the grasses: a survey. New Zealand Journal of Botany 17:547-74.
- ↑ Campbell, C., J. Quinn, G. Cheplick, & T J Bell. 1983. Cleistogamy in Grasses. Annual Review of Ecology and Systematics Vol. 14: 411-441.
- ↑ Lidén, M., Fumaria in Castroviejo, S., Aedo, C., Laínz, M., Muñoz Garmendia, F., Net Feliner, G., Paiva, J. & Benedí, C. (eds.), Flora Ibèrica, vol. 1, 1ª ed., p. 447-467, Real Jardí Botànic/CSIC, Madrit, 1986
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cleistogamia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.