Anar al contingut

Clematis dioica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Clematis dioica (Clematis dioica)

Clematis dioica és una espècie de la família Ranunculaceae. Es distribuïx en Mèxic, Centroamérica, les Antilles i Suramérica.

Característiques

[editar | editar còdic]

Espècie trepadora perenne el soport de la qual en la naturalea solen ser arbusts i arbreés; pot alcançar fins a 25 m. Les fulls són pecioladas, opostes, trifoliadas, en folíols aovados, de 5 a 10 cm de llarc per 2 a 7 cm d'ample. Inflorescència en arracadas ramificats (panícules). Florés blanques a blanc-verdosas, en tépals elíptics de 6 a 10 mm de llarc per 2,5 a 3,5 d'ample. El frut és un aquenio, en una sola llavor.

Propietats

[editar | editar còdic]

Als fulls, tallos i flors usats per la medicina tradicional mesclats en sagí de porc per a usar-los com pomada, se li atribuïxen propietats desinfectantes o anti-infeccioses. Hervir en aigua s'apliquen per a aliviar la hidropesia.

Per a tractar les càries, dolor de molgues o dents, es coloca un péntol de talle i/o un full mòlt en la part afectada.

En algunes malalties respiratòries, com el catarro, s'aconsella fregar el cos en la mescla dels fulls i all (Allium sativum) abans de gitar-se. Per a la gripa, es restriegan els fulls i s'inhalen, o be, es mesclen en alcohol i alcamfor i s'inhalen en un pany. També s'usa per a calmar la tós.

Història

A mitan de el XVIII, Ricardo Ossado en el Llibre del Judeu referix: "fet el sancocho servix per a curar les odontalgias o siga dolors de molgues fent buches repetits".

Més informació torna a aparéixer fins a el XX, en Maximino Martínez, qui indica que s'usa per a les arenillas uretrals, la dermatosis, com diurético, i per a destapar i llavar les vies urinàries.[1]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Clematis dioica va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Systema Naturae, Editio Decima 2: 1084, en l'any 1759.[2]

Etimologia

Clematis: nom genèric que prové del grec ˈklɛmətɨs.[3] (klématis) "planta que trepa" provablement vinca.

dioica: epítet latino que significa "dioica".[4]

Sinonímia
  • Clematis brasiliana DC.
  • Clematis haenkiana C.Presl
  • Clematis thalictroides Steud.[5]
  • Clematis americana Mill.
  • Clematis glabra DC.
  • Clematis virginiana var. dioica (L.) Kuntze
  • Clematis virginiana subsp. dioica (L.) Voss
  • Clematis virginiana f. paucidentata Kuntze[6]

Noms comuns

[editar | editar còdic]

Barba de chivillo, barbes de chivo, barbes de tecolote, barbes de viejito, barbes de vell, cap de vell, núvol, pestanyes de tecolote, plumbago, temecate, chilillo, chilillo de cerro.[7]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «En Medicina tradicional mexicana». Archivat des d'el original, el 4 d'octubre de 2013. Consultat el 2 d'octubre de 2013.
  2. «Clematis dioica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2 d'octubre de 2013.
  3. (1995) , pp. 606–7.
  4. En Epítets Botànics
  5. Sinònims en Tropicos
  6. Clematis dioica en PlantList
  7. (Martínez, 1979; Rzedowski i Rzedowski, 2001).

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Girault, Luis (1987) Kallawalla: 226. Traducció a l'espanyol: Carmen Bustillos i René Alcócer. La Pau: UNICEF-OPS-OMS
  2. Hanan Alipi, Ana María i Juana Mondragón (2006) Clematis dioica L. Heike Vibrans (ed.) Malezas de Mèxic.
  3. Molina Rosito, A. 1975. Enumeració de les plantes d'Hondures. Ceiba 19(1): 1–118.
  4. Moreno, N. P. 1993. Taxon. Rev. Clematis 1–246. Unpublished Ph.D. thesis, Rice Univ., TX, Houston.
  1. Pérez, A., M. Sousa Sánchez, A. M. Hanan-Alipi, F. Chiang Cabrera & P. Tenorio L. 2005. Vegetació terrestre. 65–110. In Biodivers. Tabasco. CONABIO-UNAM, Mèxic.
  2. Reis-García, A. & M. Sousa Sánchez. 1997. Depressió central de Chiapas. La selva baixa caducifolia. Llistats Floríst. Mèxic 17: 1–41.
  3. Sousa Sánchez, M. & I. F. Cabrera Cano. 1983. Flora de Quintana Rosegue. Llistats Floríst. Mèxic 2: 1–100.
  4. Standley, P. C. & J. A. Steyermark. 1946. Ranunculaceae. En: Standley, P.C. & Steyermark, J.A. (eds), Flora of Guatemala - Part IV. Fieldiana, Bot. 24(4): 243–256.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]