Clidemia hirta
El cordobán pelut de Cuba[1] (Clidemia hirta) és un arbust perenne. És una espècie de planta invasora en moltes regions tropicals del món, i ocasiona greus danys. Està inclós en la llista 100 de les espècies exòtiques invasoras més amoladores del món[2] de l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea.
Nom
[editar | editar còdic]L'epítet hirta significa "maleza" en llatí. "Koster´s curse" és un nom d'us comú en els llocs a on la planta creix com a mala herba, tals com Hawái. Koster va ser l'home que entre 1880 i 1886 ingrés accidentalment llavors de C. hirta en Fiji en vivers de café, en a on la seua naturalea problemàtica es va notar per primera volta al voltant de 1920 (Paine, 1934; Simmonds, 1937). Originalment només es coneixia com "la maldicció" pel dany que va causar a les plantacions de coco, el seu nom vernàcul es va convertir en un model despuix que les atres plantes invasoras s'establiren com a patrons, Ellington´s curse en Fiji, McConnel´s curse en Austràlia, La maldicció d'Índia en l'est d'Àfrica o Burbank´s Folly en el noroest del Pacífic.
Biologia
[editar | editar còdic]La planta creix entre 0,5 i 2 metros d'altura, depenent del seu hàbitat. Fulls ovadas a oblongo-ovadas, de 5 a 16 cm de llarc i 3,2 a 8 cm d'ample. Inflorescència ramificada de 2 a 3 cm de llarc, flors en pétals blancs oblongos a obovado-oblongos de 8 a 10 mm de llarc i 3 a 5 mm d'ample.[3] Les bayas o zarzamoras són de 6 a 8 milímetros de llarc i un sabor una miqueta semblat al sabor d'un nabiu. Cada fruta conté més de 100 chicotetes (0,5 mm) llavors. Florix i dona frut tot l'any, si les condicions són lo suficientment humides. Una planta gran pot produir més de 500 fruts en un sol any.
Les llavors són dispersades per les aus, porcs salvages, atres animals i humans. Les ovelles no es mengen la planta, i el tanino en l'interior del frut és venenós per a les cabres. Les llavors poden permanéixer viables en el sol fins a per 4 anys.
El factor humà de consum no ha segut totalment explorat. El tanino en l'interior de la fruta no és nociu per als sers humans i un aixarop deliciós pot fer-se d'esta fruta. L'aixarop té un bell color blau índigo i pot ser utilisada per a millorar i eliminar l'amargura d'infusions com la yerba mat.
Distribució
[editar | editar còdic]Originari d'Amèrica neotropical (Mèxic a Paraguay, aixina com el Carib),[4] ha segut introduït a Austràlia, Àsia meridional i l'est d'Àfrica.[5]
Va ser introduït en Hawái en la década de 1940, en 1978 s'havia estés a més de 90 000 hectàrees (360 km²) de terra en Oahu. En 1972 Koster's curse va ser detectat per primera volta en l'Illa de Hawái.
Control biològic
[editar | editar còdic]Koster´s curse pot formar denses xares que sofoquen les plantacions, pasturages i la vegetació local.
Traure les plantes manualment de la terra complementada per l'aplicació de herbicida és un eficaç método de control, pero temporal.[4] El Thysanoptera urichi de Trinitat s'utilisa per a controlar biològicament C. hirta, ell va ser amprats per primera volta en Fiji en 1930 (Simmonds, 1933).
Ingressar la planta en Austràlia pot ser multat en fins a en 60.000 (Austràlia) $.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Clidemia hirta va ser descrita per (L.) D.Dò i publicat en Memoirs of the Wernerian Natural History Society 4: 309. 1823.[6]
- Sinonímia
Sinònims taxonómicos per a C. hirta inclouen:
- Clidemia benthamiana
- Clidemia cognata
- Clidemia crenata
- Clidemia elegans
- Clidemia leptocada
- Clidemia pauciflora
- Dancera hirta
- Leandra fimbriata
- Maieta hirta
- Melastoma anhaga
- Melastoma aristatum
- Melastoma elegans
- Melastoma hirtum
- Melastoma rustica
- Staphidium elegans
- Staphidium hostmanii
Galeria
[editar | editar còdic]-
Clidemia hirta
-
Clidemia hirta
-
Fruts
-
Fruts
-
Clidemia hirta
-
Fulls, flors i fruts
_4.jpg){kind=link}
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- ↑ Lowe S., Browne M., Boudjelas S., De Poorter M. (2000). 100 de les Espècies Exòtiques Invasoras més amoladores del món. Una selecció del Global Invasive Species Database [1] archivat en Wayback Machine.. Publicat pel Grup Especialiste d'Espècies Invasoras (GEEI), un grup especialiste de la Comissió de Supervivència d'Espècies (CSE) de l'Unió Mundial per a la Naturalea (UICN), 12pp. Primera edició, en anglés, treta junt en el número 12 de la revista Aliens, Decembre 2000. Versió traduïda i actualisada: Novembre 2004.
- ↑ Clidemia hirta (L.) D. Dò; Flora Mesoamericana. Tropicos, Missouri Botanical Garden. Consultada el 3 d'octubre de 2013.
- ↑ 4,0 4,1 «Clidemia hirta» (PDF). International Institute of Tropical Forestry. United States Department of Agriculture. Consultat el 18 de febrer de 2009.
- ↑ «Clidemia hirta». Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture. Archivat des d'el original, el 8 de maig de 2009. Consultat el 18 de febrer de 2009.
- ↑ «Clidemia hirta». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 7 de novembre de 2014.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Paine, R.W. (1934): The control of Koster's curse (Clidemia hirta) on Taveuni. Fiji Agricultural Journal 7(1): 10-21.
- Simmonds, H. W. (1933): Biological control of Clidemia hirta. Fiji Agricultural Journal, 6(2): 32–33.
- Simmonds, H. W. (1937): The biological control of the weed Clidemia hirta commonly known in Fiji as 'the curse'. Fiji Agricultural Journal, 8(3): 37–39.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Clidemia hirta.
- Images of C. hirta
- New World Fruits Database
- John K. Francis: Clidemia hirta (PDF)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Clidemia hirta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
